"Fas més viatges que la barca de la sal". Esta icònica dita, que encara avui dia podem sentir a dir algun rapitenc, neix fa més de 100 anys i remet als trajectes en barca que transportaven els treballadors de les Salines de la Trinitat des de la Ràpita fins a la punta de la Banya. Avui dia, parlem de les úniques salines marines en actiu de Catalunya, declarades com a bé cultural d'interès local tant pel seu valor històric i cultural com pel fet singular d'estar ubicades dins del parc natural del delta de l'Ebre. De fet, és precisament per la seua idiosincràsia que les salines tenen un rol essencial en la preservació de tots els ecosistemes que hi coexisteixen. Malgrat que són considerades un símbol d'identitat, el canvi climàtic i els seus intents d'acabar amb la barra del Trabucador -per on actualment s'extrau la sal després de ser manipulada- posen a sobre de la taula la necessitat d'implementar una alternativa per si, algun dia, la barra desapareix.
Un dels animals més característics del delta de l'Ebre és el flamenc, una espècie d'ocell que tot just depèn de l'artèmia salina, un crustaci que els proporciona proteïnes i nutrients i que, com el seu nom indica, es troba en aigües salines. Manel Salvadó, gerent d'Infosa -l'empresa que s'encarrega de l'exportació de la sal de les Salines de la Trinitat- explica que cada bassa té una salinitat diferent i que no tots els peixos i mol·luscs poden viure als mateixos llocs.
Un fet curiós que explica Salvadó és que els flamencs crien tot just al dic que separa les dos basses on mengen. "Els animals són intel·ligents, venen a la salina perquè hi troben el seu aliment en una quantitat infinitament més alta que en altres entorns naturals", afegeix. És més, com que les basses "no s'inunden", assegura, "si crien allà saben per experiència que podran menjar i protegir el niu". D'altra banda, el gerent explica que allà "no hi ha depredadors" i que, per això, són "una aposta segura, un petit paradís per als ocells" i "un entorn fantàstic perquè els animals vinguen a alimentar-se".
En este sentit, cal recordar que la coexistència d'una explotació salinera i d'un parc natural és un fet que obliga les dos institucions a mantenir una bona relació per a la preservació d'ambdós. Salvadó assenyala que és des d'Infosa que es gestiona "l'espai físic i el manteniment de totes les condicions" i que, des del parc s'encarreguen de supervisar "com es gestiona tot això". Precisament, la singularitat de tot plegat fan de les Salines un indret únic a tot Catalunya.
156 anys d'història
Les Salines de la Trinitat van iniciar la seua explotació el 1869. Uns anys després, la necessitat d’exportar la sal va obligar a buscar una solució logística, ja que l’aigua de la badia era massa poc profunda i no es podia arribar a tocar de les salines. Per això, l’any 1901 es va inaugurar el Moll de les Salines, una infraestructura de més d'un quilòmetre de llargada que va marcar l’economia local durant dècades.
- Treballadors a sobre la garbera, amb l'edifici central de la salinera de fons
- Cedida
“El moll buscava que els vaixells poguessin apropar-se a les salines”, explica Cristian Jensen, director de la Fundació Salines Marines. "Tenia uns rails i les vagonetes eren estirades per animals" -que més endavant passarien a ser un tren. Un cop les vagonetes arribaven la punta del moll, la càrrega s’embarcava en motors i vaixells més grans amb destinació a Tarragona, València o, fins i tot, a l'estranger.
Durant bona part del segle XX, esta va ser la imatge habitual de l'activitat salinera, que Jensen explica que donava feina a molts treballadors i que es pagava molt bé. A partir dels anys seixanta i setanta, amb la irrupció del transport per carretera, el moll va començar a perdre funció. "Es van començar a fer comandes per la via terrestre", apunta Jensen, fins que es va acabar abandonant el Moll.
- Un treballador assegut a sobre d`una locomotora amb les vagonetes carregades de sal
- Cedida per Gemma Roca
El canvi es va consolidar amb el canvi de la concessió de l'explotació. Des dels seus inicis, la companyia química Cross havia sigut la propietària de les salines, però l'any 1987 les van vendre i Infosa va passar a assumir-ne l'explotació fins avui dia. Així, el Moll de les Salines, que tot just este 2025 celebra 125 anys, va quedar en desús i la festa Orígens de la Ràpita li ret homenatge amb motiu de l’efemèride.
Com és el procés d'extracció de la sal?
Pot costar d'imaginar com és possible que les muntanyes d'un color blanc com la neu passen a convertir-se en paquets de sal d'un quilogram. Per entendre-ho cal separar dos fases ben diferencials: la primera fa referència a la producció de la sal, que es recull de les basses i es fica en muntanyes -que també s'anomenen garberes- i, la segona, correspon al processament industrial que es fa dintre de les instal·lacions.
La producció comença quan l'aigua del mar entra a les basses d'evaporació i, a partir d'aquí, la feina consisteix a incrementar progressivament la salinitat de les basses fins a multiplicar-se per deu. "Al principi l’aigua té uns 35 grams per litre de sal, i quan acabem estem a uns 320", detalla Salvadó. Esta part del procés depèn de dos aliats naturals, que són el sol i el vent, que ajuden que l'aigua vaja concentrant la sal. Això passa quan l'aigua arriba a la fase de cristal·lització i la sal se solidifica, i és aquí quan es recull i es formen les icòniques garberes.
- Infografia del procés d`extracció de la sal
- Aleix Pérez
Un cop els camions recullen la sal, comença la segona etapa de processat. Salvadó explica que es tracta d'un procés industrial clàssic i que no s’utilitzen productes químics. Allà, en primer lloc, es renta en salmorra abans d’entrar a la planta, i posteriorment passa a assecar-se, tamisar-se i envasar-se. Un cop ja està en paquets, la sal inicia el seu trajecte en un camió de lona que el porta fins a qualsevol punt del continent europeu, o bé es porta fins a un contenidor que, des del port, trasllada el producte fins a l'altra punta de l'Atlàntic.
El Glòria, un abans i un després
I com surt la sal des de la punta de la Banya? Per la famosa barra del Trabucador, un punt aclamat pels ebrencs, sobretot quan es tracta de veure caure el sol darrere el Montsià. Una barra, però, que fa anys tenia uns 200 metres d'amplada i que, avui, en té entre 50 i 80. Fa només cinc anys, el temporal Glòria la va depassar i inundar i es van tardar mesos a tornar a habilitar-la. "La barra ja no té la mateixa resiliència que tenia abans del Glòria", assegura el director de la Fundació Salines Marines. En la mateixa línia, el gerent d'Infosa afirma que des de l'empresa també són conscients "que la fortalesa de la barra va quedar profundament en qüestionament" després d'aquell episodi. El que més preocupa, però, és la possibilitat que puga tornar a passar: "Sabem que una altra Glòria vindrà i que, fins i tot, podria ser pitjor. La barra del Trabucador no està preparada per a aguantar-ho", lamenta Salvadó.
El perill imminent que la barra puga desaparèixer porta els representants de les Salines a explorar possibles solucions perquè l'activitat salinera no acabe. "S'hauria de buscar una sortida via marítima, però no com es feia abans, sinó que puguen arribar camions via transbordadors des del moll fins a la Ràpita", explica Jensen. De fet, els dos portaveus de les Salines expliquen que es va arribar a posar sobre la taula construir un nou pantalà com a alternativa, però els experts van haver de descartar-ho perquè en aquella zona hi habita un cinturó de nacres, un mol·lusc típic del mar Mediterrani en perill d'extinció. "Els científics van considerar que la pervivència de la nacra no era compatible amb la implantació d'un pantalà", afegeix Salvadó.
Amb tot, Salvadó assegura que són "plenament conscients" de la "singularitat" que representa "estar dins d'una reserva natural". En este sentit, reitera la importància que té l'equip saliner, "que remou l'aigua i fa que hi haja vida subaquàtica" al Delta. Per això, explica que han de buscar una solució per traure la sal "sense que afecte les espècies en extinció".
Un altre aspecte que preocupa Salvadó és la gran inversió que suposaria haver de construir noves infraestructures: "Evidentment, no venem or, però l'activitat salinera és un projecte que des de la perspectiva econòmica podria continuar durant molts anys". "Correm el risc de ser la primera empresa industrial que ha de marxar del seu emplaçament pel canvi climàtic", assevera. Per la seua banda, Jensen lamenta que "si les salines desapareixen seria un fort cop identitari, socioeconòmic, cultural i històric". "Són les últimes salines marines de Catalunya", remarca.
Orígens 2025: un homenatge al Moll de les Salines
En el marc del 125è aniversari de la construcció del Moll de les Salines, la Ràpita ha decidit centrar la novena edició d'Orígens en la llarga història salinera del poble. "Un 90% dels rapitencs i rapitenques tenen algun familiar, conegut o amic que en algun moment ha treballat a les Salines", assegura Francina Molina, regidora d’Identitat de la Ràpita. "Vam veure oportú ensenyar a les generacions futures que això forma part de la nostra identitat i del nostre territori", afegeix. Toni Cartes, director tècnic d'Orígens, explica que el moll "era indústria puntera en aquell moment". Fins i tot s'hi van instal·lar cases i s'hi va crear un poble. Per això, s'ha decidit "donar-li visibilitat" encara que actualment estiga inactiu.
Gràcies a la temàtica d'Orígens d'enguany, les Salines de la Trinitat tornen a estar al punt de mira. Salvadó assegura que la relació entre l'Ajuntament i Infosa és bona, i que la Generalitat i l'Estat "s'han ficat una mica més les piles a l'hora de treballar en la protecció i el manteniment de la barra del trabucador". A la vista està, però, que el futur de les salines està en mans del canvi climàtic a pesar dels esforços i que caldrà analitzar bé la situació. "Som conscients que quan poses a la balança l'extinció d'una espècie, gairebé res és capaç d'igualar-la", afegeix Salvadó, "però estem convençuts que allò que haurà de permetre el manteniment de les salines passa per tenir una via marítima".
