22
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
16:27h
La collita de cítrics ha començat ja als camps de les Terres de l'Ebre amb noves mesures de seguretat i canvis organitzatius per fer front a la covid-19. Cooperatives, magatzems i productors han hagut d'adaptar les tasques a la nova situació davant l'amenaça que una aturada forçada de la recol·lecció pugui enfonsar les bones expectatives del sector aquesta campanya. Tot i la maduració anticipada de les clementines, la demanda es manté en un nivell força alt, mantenint la tendència del tram final de la passada campanya. Els consumidors seguixen veient en els cítrics un aliment especialment indicat per reforçar el seu sistema immunitari davant les afeccions respiratòries i, especialment, el coronavirus.
La producció estimada, sumant mandarines i taronges, pot acabar dintre de la forquilla dels 180.000 i 200.000 quilos, xifres que la situarien en la franja mitjana després d'una passada campanya força reduïda. Sorprenentment, a més, els pagesos van detectar a l'estiu que la fruita ja portava més sucre del normal i exteriorment, amb el fred nocturn de les últimes setmanes, també ha acabat agafant color la pell.
"Això d'entrada és bo, perquè podem arribar abans als mercats i tindrem més temps per collir-la. Però tenim el problema que molta fruita madura abans de temps i, com no ha plogut, haurem de veure poc a poc si tota la collita serà apta per al mercat", reflexiona Carlos Roig, citricultor d'Alcanar i membre de la sectorial d'Unió de Pagesos.
Però més enllà d'esta evolució, però, el factor que realment pot acabar marcar la diferència per als productors és que la demanda segueixi sent alta. Tot i que amb una previsió quantitativa molt inferior, la irrupció de la covid-19 va alentir el bon ritme de la recol·lecció però, al mateix temps, va acabar esperonant la compra de cítrics per part dels consumidors arreu d'Europa.
Mercats més buits
"Al començament de la collita d'enguany les importacions de tercers països han anat més ràpid i quan s'ha començat a collir la clementina a l'Ebre en hem trobat amb els mercats més buits que en altres ocasions. Això fa que entri millor: les importacions de Sudàfrica o Brasil i Argentina s'han avançat per la major demanda a Europa", reflexiona el mateix Roig.
L'abast de la pandèmia, però, genera una gran inseguretat al sector. Especialment, davant la possibilitat que una onada de contagis massius pugui arribar a aturar la campanya. "Sí que és molt llarga: comença a l'octubre i acaba al maig o al juny. Però tenim una concentració de quilos al novembre i desembre. Si tenim afectació de covid-19 al camp i sobretot als magatzems seria un sotrac perquè si perds una setmana ja no resulta econòmicament viable, fa molt de mal", subratlla el citricultor canareu. De moment, els casos han estat molt puntuals.
Organització anticipada
Així doncs, mantenir la dinàmica el context actual de la pandèmia ha requerit introduir protocols, mesures de seguretat i canvis organitzatius. Els responsables de camp han vist com incrementa considerablement la faena prèvia de planificació diària: cal enviar els grups de collidors de deu persones a una mateixa finca per evitar els possibles contagis entre colles, que dins de la mateixa explotació treballen allunyades, identificades i portant mascareta i guants.
"Fins l'any passat quan una colla acabava una finca anava a un altra per ajudar a acabar o omplir un camió. Ara això ja no es pot fer per evitar contagis", indica. Això, en realitat, suposa que els treballadors puguin acabar collint i guanyant menys.
Als magatzems, els protocols supervisats pel Departament de Salut són encara més estrictes: inclouen mesures de temperatura quatre o cinc cops durant la jornada als treballadors , que manipulen la fruita guardant distàncies i disposen de mampares de seguretat, a banda de complir les mesures bàsiques d'autoprotecció –guants, mascareta i rentat freqüent de mans-.
La producció estimada, sumant mandarines i taronges, pot acabar dintre de la forquilla dels 180.000 i 200.000 quilos, xifres que la situarien en la franja mitjana després d'una passada campanya força reduïda. Sorprenentment, a més, els pagesos van detectar a l'estiu que la fruita ja portava més sucre del normal i exteriorment, amb el fred nocturn de les últimes setmanes, també ha acabat agafant color la pell.
"Això d'entrada és bo, perquè podem arribar abans als mercats i tindrem més temps per collir-la. Però tenim el problema que molta fruita madura abans de temps i, com no ha plogut, haurem de veure poc a poc si tota la collita serà apta per al mercat", reflexiona Carlos Roig, citricultor d'Alcanar i membre de la sectorial d'Unió de Pagesos.
Però més enllà d'esta evolució, però, el factor que realment pot acabar marcar la diferència per als productors és que la demanda segueixi sent alta. Tot i que amb una previsió quantitativa molt inferior, la irrupció de la covid-19 va alentir el bon ritme de la recol·lecció però, al mateix temps, va acabar esperonant la compra de cítrics per part dels consumidors arreu d'Europa.
Mercats més buits
"Al començament de la collita d'enguany les importacions de tercers països han anat més ràpid i quan s'ha començat a collir la clementina a l'Ebre en hem trobat amb els mercats més buits que en altres ocasions. Això fa que entri millor: les importacions de Sudàfrica o Brasil i Argentina s'han avançat per la major demanda a Europa", reflexiona el mateix Roig.
L'abast de la pandèmia, però, genera una gran inseguretat al sector. Especialment, davant la possibilitat que una onada de contagis massius pugui arribar a aturar la campanya. "Sí que és molt llarga: comença a l'octubre i acaba al maig o al juny. Però tenim una concentració de quilos al novembre i desembre. Si tenim afectació de covid-19 al camp i sobretot als magatzems seria un sotrac perquè si perds una setmana ja no resulta econòmicament viable, fa molt de mal", subratlla el citricultor canareu. De moment, els casos han estat molt puntuals.
Organització anticipada
Així doncs, mantenir la dinàmica el context actual de la pandèmia ha requerit introduir protocols, mesures de seguretat i canvis organitzatius. Els responsables de camp han vist com incrementa considerablement la faena prèvia de planificació diària: cal enviar els grups de collidors de deu persones a una mateixa finca per evitar els possibles contagis entre colles, que dins de la mateixa explotació treballen allunyades, identificades i portant mascareta i guants.
"Fins l'any passat quan una colla acabava una finca anava a un altra per ajudar a acabar o omplir un camió. Ara això ja no es pot fer per evitar contagis", indica. Això, en realitat, suposa que els treballadors puguin acabar collint i guanyant menys.
Als magatzems, els protocols supervisats pel Departament de Salut són encara més estrictes: inclouen mesures de temperatura quatre o cinc cops durant la jornada als treballadors , que manipulen la fruita guardant distàncies i disposen de mampares de seguretat, a banda de complir les mesures bàsiques d'autoprotecció –guants, mascareta i rentat freqüent de mans-.