Els apicultors reclamen actuacions per aturar l'expansió de la vespa asiàtica a Catalunya

El desembre passat ja se'n van trobar exemplars al Baix Ebre

Una vespa asiàtica atacant una abella d'una arna situada a la serra de Cardó
Una vespa asiàtica atacant una abella d'una arna situada a la serra de Cardó | ACN
Aguaita.cat
20 d'octubre del 2020
Actualitzat a les 10:17h
Unió de Pagesos i diferents organitzacions apícoles catalanes demanen la implicació de l'Administració per aturar l'expansió de la vespa depredadora asiàtica (Vespa velutina), i que l'actuació se centre en les zones on la presència d'esta espècie és puntual i aïllada, per evitar que faça nius de segona generació.

El Cos d'Agents Rurals es va encarregar de la retirada dels nius, i fins el 2018 va portar a terme el seguiment de l'evolució d'esta espècie a Catalunya. Actualment, esta gestió està en mans de l'administració local, la qual cosa suposa que "el resultat obtingut és diferent segons implicació del municipi". Les entitats també consideren que la comissió tècnica de gestió d'esta espècie "no ha donat el resultat esperat".

Unió de Pagesos, juntament amb la Cooperativa Apícola Tarragonina, els Apicultor Lleidatans, l'Associació d'Apicultors de Barcelona, els Apicultors Gironins i l'Associació Catalana d'Apicultors, aposten per lluitar contra la Vespa velutina amb una captura de reines a la primavera i a la tardor, per evitar la formació de noves colònies i la retirada dels nius que es troben.

La vespa depredadora asiàtica perjudica de manera important l'apicultura, ja que saqueja les arnes. Se situa davant la piquera i espera que les abelles tornen cansades i carregades de nèctar o pol·len per caçar-les fàcilment. També té efectes negatius en les espècies d'invertebrats autòctons, molts dels quals pol·linitzadors de conreus i flora silvestre.

A Catalunya va ser detectada l'any 2012, i es va estendre ràpidament per les comarques de Girona i Barcelona, on ha trobat les condicions òptimes per al seu creixement, tot i que el desembre passat ja se'n van trobar exemplars al Baix Ebre, a diferents paratges de la Serra de Cardó, als termes de Benifallet i Tivenys.