La plaga de l’eruga del boix comença a escampar-se pel Port

L’any passat esta espècie invasora que produïx una forta afectació als boixars es va detectar a Roquetes i ara l’expansió arriba al massís

per Redacció, Roquetes/Tortosa | 8 d'agost de 2020 a les 19:40 |
L'eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'agost de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’eruga del boix avança imparable per Catalunya, on va arribar fa sis anys després d’entrar a diversos països europeus. De fet, entre el 2018 i el 2019, la xifra d’hectàrees afectades per esta plaga originària d’Àsia que arrasa amb els boixos va augmentar un 62% al nostre país, segons dades del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). En termes absoluts, això significa que de les 67.000 hectàrees afectades per l'eruga del 2018, es va passar a les 109.000 del 2019, un total de 42.000 hectàrees més. La plaga ha anat envaint zones del Solsonès, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Garraf, Tarragonès i l’any passat es va detectar també a Roquetes. No podia faltar gaire per a que entrés al Port, i així ha estat. Segons fonts consultades, l’eruga (anomenada científicament Cydalima perspectalis) ha començat a escampar-se també per este important espai natural, la qual cosa pot ocasionar un impacte ambiental molt important sobre esta espècie. I és que el boix és el principal aliment de l’eruga o papallona del boix. Se’n menja l’eruga i l’escorça i l’acaba assecant.
 

Catalunya té un milió d'hectàrees forestals on hi ha presència de boix. Amb les dades del 2019, el 20% d'aquesta superfície, unes 109.000 hectàrees presentaven l'atac de l'eruga en diferents graus.

Des de la Generalitat, des de fa uns anys, s'ha establert un pla d'acció per estudiar la plaga i la seva evolució, però tenint en compte que prevenir-la és complicat, atesa la seva capacitat de vol, l'alta taxa de reproducció i els hàbits alimentaris, esta és una tasca ben complicada, donada la seua expansió i un ritme reproductor capaç de generar tres generacions a l'any.

 

Participació