30
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
17:22h
Cada vegada hi ha menys abelles, menys papallones i menys borinots. És l'alerta de GEPEC-Ecologistes de Catalunya, que arran d'esta situació –agreujada per l'ús de plaguicides i herbicides- inicia una campanya per afavorir-ne l'existència als camps als camps de Tarragona i l’Ebre.
A partir de gener, l'entitat ha programat reunions amb pagesos d'arreu de les comarques tarragonines per bescanviar informació sobre les millores que es poden fer per augmentar la presència de pol·linitzadors salvatges i, així, millorar també la productivitat dels camps. Per Ramon Ferré, de GEPEC, cal que l'agricultura siga ecològica per evitar pesticides, però també fomentar i respectar la flora autòctona al voltant dels camps del conreu. Una de les altres opcions per incrementar el nombre de pol·linitzadors és crear un hotel d'insectes al camp.
GEPEC alerta que les abelles estan desapareixent i que este insecte és només la punta de l'iceberg. A Catalunya hi ha més de 300 espècies d'abelles salvatges i moltes són més eficients que les abelles domèstiques per als conreus, segons GEPEC, que apunta que a Alemanya, per exemple, han desaparegut el 75% dels insectes alats en només 30 anys.
Els pol·linitzadors salvatges són insectes que ajuden que les plantes tinguen fruit. El 80% de plantes que es conreen necessiten que hi haja pol·linitzadors perquè puga sortir la llavor i, després, el fruit. "Sense pol·linitzadors, el 80% dels aliments que prenem, no els tindríem", alerta Ferré, que apunta que no es tracta només de les abelles de la mel, i que hi ha altres insectes que pol·linitzen i són desconeguts per la majoria de la població.
Per al tècnic de GEPEC, la primera acció perquè hi haja el màxim de pol·linitzadors és que l'agricultura passe a ser totalment ecològica, tot evitant herbicides i pesticides. En segon terme, hi ha diverses accions que poden fomentar la flora autòctona al voltant dels camps de conreu. Segons les xifres dels ecologistes, el 65% d'insectes que hi ha a les bandes multiflorals al voltant dels conreus són pol·linitzadors mentre que el 35% són depredadors de plagues. "Quan eliminem una sèrie de flora que hi ha al voltant del conreu, els fem més apetitosos per les plagues que venen de fora", ha considerat Ferré.
Segons GEPEC, una de les accions que poden fer els pagesos per incrementar la presència de pol·linitzadors salvatges és que tornen a experimentar amb diverses espècies de flors al voltant del conreu i deixar-les créixer. L'altra opció per aquells que no vulguen destinar un 5% del seu terreny a la flora autòctona i salvatge és implantar els hotels d'insectes.
"No és res més que un refugi amb diferents forats, no massa grossos perquè no hi aniran si hi ha massa llum, i no petits, perquè llavors només hi podran entrar els més petits; agafar fusta, argila, fer forats i, a partir d'aquí, els insectes entraran", ha afirmat Ferré. Acollir hotels d'insectes als camps és "una inversió de temps i feina que ja es veu recompensada a la següent recol·lecta", segons ha explicat Ferré, que assegura que l'augment de productivitat és visible d'una campanya a una altra.
L'organització engegarà la campanya al gener, amb deu reunions convocades –una a cada comarca de Tarragona- i també té l'objectiu "d'aconseguir aliances estratègiques amb pagesos i escoles agràries, centres de recerca, ajuntaments i espais naturals protegits". Tot plegat, pot facilitar l'accés a diverses ajudes d'àmbit europeu, que es presten a aquells que s'hagen adaptat millor al canvi climàtic. "El nombre de plagues augmentarà amb el canvi climàtic, i tindre els camps de conreus amb més biodiversitat, els fa guanyar resiliència davant estos problemes".
La campanya està dirigida fonamentalment als pagesos, però també a tècnics, jardiners i particulars. En acabar les sessions programades, s'elaborarà un dossier pràctic que es farà arribar als assistents i que es publicarà al web de l'organització perquè puga ser un punt i seguit en el treball de foment de la biodiversitat dels camps. D'altra banda, es fomentarà la signatura d'acords de custòdia entre propietaris i GEPEC i aliances entre diferents actors del territori per preparar projectes conjunts per afavorir la biodiversitat.
En la campanya hi participen el departament de Territori i Sostenibilitat, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d'altres associacions. L'Obra Social La Caixa, la Federació d'Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, les Agrupacions de Defensa Vegetal, l'Horta protegida del Camp de Tarragona i de l'Avellana i cultius del Mediterrani, Escoles Agràries d'Amposta i Gandesa, la Societat Agrícola i de Crèdit de Valls, el Consell Comarcal del Priorat i els Ajuntaments d'Altafulla, Falset, Gandesa, Montblanc, Móra d'Ebre, Roquetes, Torredembarra, Valls i el Vendrell en són col·laboradors.
A partir de gener, l'entitat ha programat reunions amb pagesos d'arreu de les comarques tarragonines per bescanviar informació sobre les millores que es poden fer per augmentar la presència de pol·linitzadors salvatges i, així, millorar també la productivitat dels camps. Per Ramon Ferré, de GEPEC, cal que l'agricultura siga ecològica per evitar pesticides, però també fomentar i respectar la flora autòctona al voltant dels camps del conreu. Una de les altres opcions per incrementar el nombre de pol·linitzadors és crear un hotel d'insectes al camp.
GEPEC alerta que les abelles estan desapareixent i que este insecte és només la punta de l'iceberg. A Catalunya hi ha més de 300 espècies d'abelles salvatges i moltes són més eficients que les abelles domèstiques per als conreus, segons GEPEC, que apunta que a Alemanya, per exemple, han desaparegut el 75% dels insectes alats en només 30 anys.
Els pol·linitzadors salvatges són insectes que ajuden que les plantes tinguen fruit. El 80% de plantes que es conreen necessiten que hi haja pol·linitzadors perquè puga sortir la llavor i, després, el fruit. "Sense pol·linitzadors, el 80% dels aliments que prenem, no els tindríem", alerta Ferré, que apunta que no es tracta només de les abelles de la mel, i que hi ha altres insectes que pol·linitzen i són desconeguts per la majoria de la població.
Per al tècnic de GEPEC, la primera acció perquè hi haja el màxim de pol·linitzadors és que l'agricultura passe a ser totalment ecològica, tot evitant herbicides i pesticides. En segon terme, hi ha diverses accions que poden fomentar la flora autòctona al voltant dels camps de conreu. Segons les xifres dels ecologistes, el 65% d'insectes que hi ha a les bandes multiflorals al voltant dels conreus són pol·linitzadors mentre que el 35% són depredadors de plagues. "Quan eliminem una sèrie de flora que hi ha al voltant del conreu, els fem més apetitosos per les plagues que venen de fora", ha considerat Ferré.
Segons GEPEC, una de les accions que poden fer els pagesos per incrementar la presència de pol·linitzadors salvatges és que tornen a experimentar amb diverses espècies de flors al voltant del conreu i deixar-les créixer. L'altra opció per aquells que no vulguen destinar un 5% del seu terreny a la flora autòctona i salvatge és implantar els hotels d'insectes.
"No és res més que un refugi amb diferents forats, no massa grossos perquè no hi aniran si hi ha massa llum, i no petits, perquè llavors només hi podran entrar els més petits; agafar fusta, argila, fer forats i, a partir d'aquí, els insectes entraran", ha afirmat Ferré. Acollir hotels d'insectes als camps és "una inversió de temps i feina que ja es veu recompensada a la següent recol·lecta", segons ha explicat Ferré, que assegura que l'augment de productivitat és visible d'una campanya a una altra.
L'organització engegarà la campanya al gener, amb deu reunions convocades –una a cada comarca de Tarragona- i també té l'objectiu "d'aconseguir aliances estratègiques amb pagesos i escoles agràries, centres de recerca, ajuntaments i espais naturals protegits". Tot plegat, pot facilitar l'accés a diverses ajudes d'àmbit europeu, que es presten a aquells que s'hagen adaptat millor al canvi climàtic. "El nombre de plagues augmentarà amb el canvi climàtic, i tindre els camps de conreus amb més biodiversitat, els fa guanyar resiliència davant estos problemes".
La campanya està dirigida fonamentalment als pagesos, però també a tècnics, jardiners i particulars. En acabar les sessions programades, s'elaborarà un dossier pràctic que es farà arribar als assistents i que es publicarà al web de l'organització perquè puga ser un punt i seguit en el treball de foment de la biodiversitat dels camps. D'altra banda, es fomentarà la signatura d'acords de custòdia entre propietaris i GEPEC i aliances entre diferents actors del territori per preparar projectes conjunts per afavorir la biodiversitat.
En la campanya hi participen el departament de Territori i Sostenibilitat, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d'altres associacions. L'Obra Social La Caixa, la Federació d'Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, les Agrupacions de Defensa Vegetal, l'Horta protegida del Camp de Tarragona i de l'Avellana i cultius del Mediterrani, Escoles Agràries d'Amposta i Gandesa, la Societat Agrícola i de Crèdit de Valls, el Consell Comarcal del Priorat i els Ajuntaments d'Altafulla, Falset, Gandesa, Montblanc, Móra d'Ebre, Roquetes, Torredembarra, Valls i el Vendrell en són col·laboradors.