La força de la gent

«Tenim clar que no és 'ja tornen' és que mai hi han deixat d’estar, i mentre no canvie la mentalitat tampoc mai deixaran d’estar-hi. Tenim feina per anys, mentre haja aigua al riu.»

per Plataforma en Defensa de l'Ebre, Terres de l'Ebre, 12 de març de 2014 a les 16:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una de les protestes antitransvasament, a Amposta, per uns cabals ambientals suficients. Foto: Sílvia Berbís

Des que el passat divendres 28 de febrer es va aprovar el Pla de Conca de l’Ebre per part del Consell de Ministres, s’han escrit i parlat intensament sobre què és aquest Pla i del que pot representar per al Delta de l’Ebre el fet que el riu cada cop aporte menys aigua i de pitjor qualitat. Per als que no viuen directament aquest tema els pot semblar que “ja tornen en lo mateix que Aznar”. Però per als que ho vivim directament i hem anat aprenent en les darreres dècades, tenim clar que no és “ja tornen” és que mai hi han deixat d’estar, i mentre no canvie la mentalitat tampoc mai deixaran d’estar-hi. Tenim feina per anys, mentre haja aigua al riu.


El que sí que ha canviat des del pla d’Aznar són les formes, fins i tot el Ministre Cañete que abans presumia d’ous per imposar un transvasament de l’Ebre, ara és tot dolçor i bones paraules de diàleg. Contrasta aquesta actitud amb la d’altres ministres amb tics totalment dictatorials com Fernández Diaz, Gallardón o Wert.

Què li passa a Cañete? Ha caigut d’alguna trona i ha canviat? És que realment s’ha tornat dialogant? Aquesta setmana fins i tot ha dit, en una mostra d’aparença de diàleg total, que podem debatre sobre els cabals de l’Ebre durant aquests dos propers anys per al nou Pla de conca que s’ha d’acabar al 2015 (l’actual s’havia d’haver acabat al 31 desembre 2009).

Si fóssem innocents ens alegraríem d’aquestes paraules, ens les prendríem al peu de la lletra com una oportunitat per fer un veritable debat sobre quin ha de ser el cabal ecològic del Delta, però portem massa anys com per caure com passerells. Darrera d’aquest canvi d’actitud de Cañete només hi ha un interès personal sobre la seua projecció pública davant una possible candidatura a ser comissari europeu. 

En les reunions que vam tindre al ministeri el passat mes de novembre vam copsar la preocupació que hi havia al ministeri sobre les nostres accions a Brussel·les Segons ells, les nostres denúncies, peticions i queixes erosionàvem la #MarcaEspanya i calia, per tant, intentar resoldre el problema “dins de casa”. Tanmateix la solució és difícil quan les coses es fan malament des del principi, no és culpa de qui ho denuncia, sinó de qui no fa les coses bé.


Amb el Pla de l’Ebre des del primer dia s’ha advertit d’una sèrie d’aspectes tècnics que no són correctes i que vulneren les directives ambientals europees i la directiva d’aigües. S’ha advertit sobre els cabals ecològics, sobre la manca de sediments, la vulnerabilitat del Delta. Al llarg del temps se’ns ha passat en raons o s’han menystingut les nostres aportacions.

Ara se’ns demana diàleg, tanmateix diàleg és el que hem mantingut durant els darrers sis anys en què hem participat en els processos del Pla de conca. No ha servit de molt, la Confederació ens ha rebut sempre amablement però qui realment ha escrit aquest pla són els usuaris amb interessos econòmics com són les comunitats de regants que s’han apoderat de la màxima quantitat d’aigua en forma d’uns regadius que mai es faran però que els permetrà comercialitzar amb l’aigua que tenen concedida si no ens espavilem.

Cañete volia que no féssem soroll aquest semestre, volia una “candidatura” a comissari plàcida, en què la seua imatge de polític dialogant i amb capacitat per resoldre problemes fos una bona tarja de presentació.

Però la realitat serà molt diferent, continuarem amb la nostra presència a Brussel·les per desemmascarar les gran mentires d’aquest document, tan al Parlament continuant amb la Petició com a la Comissió de Medi ambient amb la queixa que entregarem druant les properes setmanes. També denunciarem aquest pla a la justícia espanyola, tot i que sabent com funciona segur que serà perdre el temps però, sobretot, tornarem a sortir al carrer, a omplir-lo de samarretes blaves, nusos, d’il·lusió i convenciment de què cal lluitar per aquest territori que ens ha donat la nostra identitat i que és el nostre futur.

L’aprovació del Pla obri una nova etapa de mobilitzacions, la primera el proper 30 de març al cor del Delta. Aquesta etapa serà llarga i caldrà estar preparats. Després dels plans de conca vindrà el gran Pacto nacional del agua, tal com han fet amb el Memoràndum del Tajo. Caldrà veure en aquest gran pacte que no serà altra cosa que un mercadeig d’aigua a canvi d’infraestructures, quin paper tindran els governs autonòmics de la conca de l’Ebre, Generalitat inclosa. Després, un cop ja estiguen tots d’acord, vindrà un nou Pla Hidrològic similar al del 2000, amb la diferència que la paraula transvasament serà tabú. En aquest nou escenari de bancs d’aigua i intercanvi d’usos entre usuaris, tindran un paper fonamentals les infraestructures de transport que s’han construït (o s’estan construint) entre elles el canal Xerta-Sénia.

El proper 30 de març tindrà lloc la primera mobilització al cor del Delta. Cal que siga massiva per poder convèncer que aquest territori està viu gràcies a la força de la seua gent. Caldrà ser massiva perquè Cañete s’adone que 13 anys després no ens deixem enganyar per bones paraules.
 

 

Participació