Fa setmanes que els aparadors van plens de jerseis ridículs, vestits espantosos de lluentons i eslògans sense sentit com ara "Aquest any sí que és Nadal". Com si l'any passat no ho hagués estat. Que va ser una mica menys de tot, potser sí. Que ja podria ser sempre així, doncs també. I que sembla que ens hem tornat tots bojos, sobretot. Ni estem encara per grans celebracions ni cal ser excessius en tot. Només és Nadal i per sort encara no s'acaba el món. De moment, perquè amb tot aquest esbojarrament consumista cada cop hi som més a prop.
Lluny de ser catastrofista avui estic més bé perplexa davant les diferents formes que tenim els humans de fer el ridícul. No tot s'hi val amb l'excusa de l'esperit nadalenc. Si hi ha nens a casa compro fins i tot que us disfresseu de Pare Noel. Però si no hi ha canalla, potser que us ho feu mirar. Que hi ha cases on els de 40 encara fan cagar el tió! Clar que després hi ha polèmica per si li hem de pegar o no. I què m'heu de dir dels llums? No només els dels carrers. També els que pengen d'alguns balcons, amb el peluix de Santa inclòs, que alguns mantenen d'un any per l'altre. El que es diria contaminació lumínica i un atac al bon gust.
Ridícul i massa de tot. De gent pels carrers i de cues per qualsevol cosa. Pels canelons i els escamarlans, per la loteria i pels regals que molts encara posem sota l'arbre mentre no ens veu ningú. Diuen aquestes enquestes que mai m'han fet que enguany tenim previst gastar un 20% més que l'any passat. 531 euros per persona. Veient el que he vist aquests dies encara em sembla poc.
I clar, amb tanta feina, poc temps per mirar la tele. Això és el que deuen pensar a TV3, que cada any (també a l'estiu), pleguen veles i ens deixen sense programació habitual durant totes les festes. Reemissions i pel·lícules de l'any de la picor a la pública i tot de propostes ensucrades de Nadal a les plataformes. Que no s'acaba el món, que la vida continua i que també ens va bé una mica de normalitat. Encara que sigui televisiva.
Està molt bé això de la il·lusió del Nadal i tot i que no ho sembli a mi me'n fa. Però és la mateixa que tinc quan celebro qualsevol altra cosa amb la família. Quan també mengem canelons i bevem cava. Pels aniversaris, perquè és estiu o perquè sí. Perquè es tracta de compartir amb els altres. Que quan no hi són es troben a faltar i molt. Amb o sense regals. Amb torrons o sense. Apa, passeu bones festes, amb els vostres, però siusplau, no feu el ridícul.