«La España vaciada»

«Els fills marxen. Als pobles s’abandonen la majoria dels carrers. Els pastors han desaparegut i els pagesos abandonen les seues propietats»

per Anton Monner, Gandesa | 18 de novembre de 2021 a les 12:35 |
Poca broma! L’emprenyament de mitja Espanya ja és una realitat. Veuen com els seus fills marxen dels pobles, sobre tot aquells que han estudiat i no tenen faena al lloc on van nàixer i han d’anar a parar a les capitals o, molt pitjor, a l’estranger. Els seus pares, pagesos, ramaders, botiguers, fusters o ferrers ja s’han fet grans i els fills no poden continuar els negocis dels que van viure.

Als pobles s’abandonen la majoria dels carrers; les cases es buiden i barris que queden deserts fins l’extrem que de cada 6 cases només en queda una d’habitada. Els camps s’ermen, els boscos, transformant-se en selves, s’eixamplen de cara als quatre punts cardinals. Els pastors que amb els seus ramats netejaven els espais han desaparegut. Una cabra o una ovella, la venen avui, al mateix preu que fa 40 anys. No poden subsistir de la seua bucòlica faena de criar bestiar, netejar els camps i respirar aires nets.


Als pagesos els passa el mateix; abandonen les seues propietats perquè no hi poden viure, pendents de si plou, de les inclemències del temps, dels preus del mercat i de ser tractats com el darrer estament de la societat. Als seus pobles, les petites botigues ja han baixat persianes, els bancs han tancat portes, els ferrers ja no tenen faena, el poble no té rector i a les escoles no queden alumnes; els serveix bàsics s’han esgotat i la vida socio-econòmica s’esmorteix.

El tema és molt seriós i sembla que els polítics passen olímpicament. La gent creu que els problemes dels que manen, són els vots que els proporcionen les còmodes cadires i els substanciosos sous que perceben. Els resultats rauen a les capitals. Allí s’hi han concentrat gent de tots els poblets que hi van a viure per dignificar-se com a persones; tenen botigues on poden comprar, bancs on poder moure els seus diners, tallers mecànic per arreglar els seus vehicles, rector per fer-los la missa dominical i notari per signar l’hipoteca dels pis que han comprat amb els estalvis dels pares del poble que mai s’han gastat un duro per prevenir el futur.


A les capitals estan els vots i allí han de solucionar els problemes hospitalaris, de comunicacions, de l’administració, de l’esport i de la cultura. Als pobles no els cal grans coses! I qualsevol dia un incendi forestal cremarà mig terme municipal i els bombers ho apagaran. L’assumpte quedarà resolt. Quanta pena quan observem que moltes viles es buiden i les capitals s’engrandeixen. I Madrid es fa gran, i els problemes es resolen pels diners que hi conflueixen, de les comunicacions de la “España Radial”, dels contribuents que paguen menys impostos, de l’administració i de tota la pantomima que s’hi agrupa. I amb menys capacitat, però déu-n'hi-do també s’hi concentra població a Barcelona, Sevilla, Saragossa o València. Uns es fan grans i els altres, cada cop més petits!

Vet aquí que les darreres enquestes eixamplen les agrupacions ciutadanes que lluiten per parar el fenomen de “la España Vaciada”, seguint els passos de Teruel Existe. Els donen 15 diputats que arriben de províncies que van perden pistonada, any rere any i els seus interiors queden despoblats, sense possibilitats de retenir la riquesa, i l’estructura de poble, poc a poc, es va perdent. Amb ells fuig la cultura, l’esforç associatiu i l’afany d’emprendre noves accions...tot, cada cop, més deprimit, més exhaust i sense perspectives pel futur.

Este és el gran espant que provoca al PSOE i al PP. De vots, a les províncies que es buiden, en tindran pocs perquè Conca, Sòria o Terol, cada cop en son menys però la seua gent n’estan farts de tanta inoperància, xerrameca i dir què faran i que mai arriba. De pocs vots, en poden treure un bon grapat de diputats que poden farien decantar el Congrés i el Senat de cara un costat o l’altre. Este és el gran temor dels dos gran partits!

Cada província, tal com està la llei electoral establerta, ha de disposar de diputats i senadors. Això sempre afavoria els grans partits. Ara, apareixent este fenomen de “La España Vaciada”, s’han canviat les tornes. Si el PP i el PSOE perden representació en algunes províncies, i si ens creiem les enquestes, la nova composició parlamentària, podria fer canviar el panorama polític espanyol.

Actualment, a Teruel Existe ja se’ls l’han d’escoltar perquè els seus vots son necessaris, i si la representació d’estes províncies despoblades es multiplica per 5 o 6, tot pot resultar possible. Potser, d’una vegada, tant el PP com el PSOE, es veuran obligats a escoltar-los i treballar per aturar el trist panorama del despoblament i canviar-lo pel desenvolupament. És un problema polític que només els polítics ho poden arreglar. Esperem que així sigui!

 

Participació