Alcanar estudia enderrocar cases d'un barranc i traslladar els veïns: «Serien els primers refugiats climàtics del país»

L'Ajuntament ha fet arribar a la Generalitat les dades urbanístiques dels deu primers habitatges que es planteja enderrocar a l'Estona d'Alcanar Platja

Publicat el 20 d’octubre de 2025 a les 14:04

El Govern i l'Ajuntament d'Alcanar estudien l'enderroc de deu habitatges situats dins del barranc del Llop, a la urbanització l'Estona d'Alcanar Platja. Es tracta de cases residencials que han patit cinc catàstrofes naturals en els últims set anys, amb inundacions cada vegada més greus. El consistori fa anys que demana ajudes i solucions preventives a una situació de risc extrem que viu la zona i ara es podrien començar a aplicar mesures.

Durant els aiguats de fa tot just una setmana, es van fer una seixantena de rescats a Alcanar Platja i van tornar a ser "in extremis". Una situació que ha posat més que mai a sobre la taula la necessitat d'implementar mesures urgents per garantir la seguretat de tot el veïnat. Arran de les contínues inundacions i de l'últim episodi, l'Ajuntament proposar traslladar els habitants i renaturalitzar les urbanitzacions.

El consistori ja ha fet arribar a la Generalitat les dades urbanístiques i cadastrals dels deu primers habitatges que es planteja enderrocar. Són cases que estan ubicades al mig del barranc del Llop, sobre l'antiga N-340, a l'altura del càmping dels Alfacs, lloc on també calen mesures urgents. A més d'aquests domicilis, també preocupen cases ubicades al Fondo del Jan i al barranc de les Cases.

Joan Roig, alcalde d'Alcanar, va explicar en una conversa a Aguaita que ja fa anys que l'Ajuntament té la intenció i demana que es dugui a terme el trasllat dels ciutadans afectats, concretament, aquest tema el van posar sobre la taula l'any 2018. "Hi ha va la vida de les persones", ha assenyalat recalcant la importància de l'expropiació. Ha explicat que per saber quantes cases més necessiten aquesta mesura, fa falta un estudi més ampli ja que hi ha molts domicilis tant a la perifèria com per diverses zones del poble que estan en zones de risc d'inundació. Joan Roig assenyala que ara el Govern està molt disposat a tirar endavant aquesta mesura i que estan en un procés de reunions. L'objectiu és tenir fetes aquestes expropiacions abans de la tardor de l'any vinent per estar ja preparats.

Referent a les ajudes que l'Ajuntament havia de rebre per ser declarada zona catastròfica, l'alcalde ha exposat en dades l'incompliment de les promeses que van rebre: "El 2018 vam fer un informe de despesa de 8 milions d’euros, van arribar 800.000 euros al cap de 3 anys, un 10%. S'ha de fer un canvi". Ha demanat que aquests diners s'han d'avançar: "No pot ser que els ajuntaments com natros avancem els diners per realitzar les tasques i tarden tant de temps en donar-mos les ajudes i damunt arribin incompletes".

Esmenta que les ajudes haurien d'estar als ajuntaments a trenta dies vista i que si no es justifiquen tots els diners rebuts ja es retornaran. "Quan encara estem arreglant els danys d’un aiguat, en ve un altre i tornem a ser al mateix punt. Necessitem les ajudes ràpid" ha recalcat: "Si no, que canvien el nom i que no les anomenen ajudes d’emergència".