El canvi climàtic obliga a replantejar les infraestructures per fer-les més resilients. Davant d'estes escenari, el delegat del Govern a Catalunya, Carles Prieto, ha anunciat que la Direcció General de Carreteres elabora un estudi previ per analitzar quines mesures cal prendre per resoldre les inundacions en alguns trams de l'autopista AP-7 i la carretera N-340, que en esta ocasió van deixar atrapats centenars de persones sense poder continuar el seu camí i que van haver de ser evacuats a equipaments de municipis ebrencs. Prieto, d'altra banda, ha instat les administracions amb competències a les Terres de l'Ebre, al marge de l'Estat, que donen suport econòmic als Ajuntaments per fer front a les ingents reparacions pels aiguats i evitar el seu col·lapse financer.
Cal apostar per reconèixer els efectes reals del canvi climàtic més enllà del debat polític i ideològic, actuant de forma efectiva per convertir en "més resilients" les infraestructures actuals, "tal i com es fa a la costa". Així ho ha defensat el delegat del Govern després de reunir-se amb alcaldes i regidors dels municipis afectats, al consell comarcal del Montsià. "Hem de canviar absolutament el paradigma", ha assegurat. "El canvi climàtic està destrossant les infraestructures com les enteníem fins ara", ha insistit. Davant d'esta realitat, ha explicat que treballen amb la Generalitat i amb les confederacions hidrogràfiques per aprovar mesures que permetin les infraestructures resistir "a llarg termini". Ha al·ludit a canalitzacions i la xarxa viària, entre d'altres. En este àmbit, precisament, ha anunciat que estudien mesures per evitar inundacions als trams més conflictius de l'AP-7 i l'N-340.
Segons ha explicat, anteriorment s'havien invertit 8 milions d'euros en mesures de canalització i drenatge d'estes vies. "Però continuem veient que hi ha problemes" i se segueix "inundant". L'encàrrec, ha precisat Prieto, haurà de permetre licitar un estudi amb mesures per refer alguns elements o modificar-los en punts "que tenim perfectament identificats".
Amb tot, el delegat del govern espanyol a Catalunya s'ha felicitat que davant precipitacions superiors als 300 litres per metre quadrat en menys de dotze hores estes vies estiguessen inutilitzades entre diumenge a la tarda i fins la matinada de dilluns. "Poques infraestructures aconsegueixen aguantar al 100%", ha tancat.
Dificultats financeres per als Ajuntaments
Pel que fa a la càrrega econòmica que els aiguats de retruc envien als ajuntaments, els representants municipals han traslladat a Prieto la seua preocupació davant del retard amb el qual solen arribar els ajuts extraordinaris, com el de la declaració de zona afectada per emergència de protecció civil -antigament, per zona catastròfica- i li han reclamat la màxima celeritat davant les dificultat financeres que això suposa per a municipis petits, alguns dels quals només amb uns centenars d'habitants.
Plou sobre mullat a més al Montsià i les Terres de l'Ebre en general, on els reiterats episodis de danes i aiguats dels últims anys han obligat a reparar, una vegada i una altra, les mateixes infraestructures. Especialment, els camins rurals, tal com ha recordat el president del Consell Comarcal, Sergi Guimerà.
El responsable de l'administració estatal a Catalunya ha entomat estes preocupacions tot assegurant que donaran suport a la tramitació de zona afectada per emergència de protecció civil els municipis que han patit danys pels aiguats. Al mateix, temps, ha reclamat la resta de les administracions amb competències sobre el territori afectat -la majoria de les quals, precisament, depenen pressupostàriament de les aportacions del govern espanyol- que col·laboren activament amb els municipis per complementar els ajuts econòmics que pugui aprovar l'Estat -habitualment la meitat de l'import de reparació dels danys reconeguts-, dirigint-se a la Generalitat i a la Diputació de Tarragona.
"Fem una crida per intentar comprometre una partida pressupostària que puga complementar estos 50% que donem nosaltres com a Estat, que no és excloent de les ajudes de les altres administracions", ha apuntat Prieto, tot recordant que els ajuntaments, per les seves dimensions i capacitat de maniobra financera, són els organismes més vulnerables. "No poden suportar tot el pes", ha reconegut. En este context, Prieto s'ha compromès a tenir la "màxima flexibilitat" cap a les peticions d'alcaldes i ajuntaments perquè puguen fer front a les ingents tasques pendents sense desequilibrar excessivament els comptes municipals. "Un 50% del cost de la despesa és molt important. Crec i confio que les ajudes d'altres administracions el puga complementar fins un percentatge molt més elevat", ha insistit.
Prieto ha recordat, per la part del govern espanyol, que el termini per certificar l'obra serà de 27 mesos, un marge de temps que considera "raonable". També ha apuntat que durant els últims anys el govern espanyol ha millorat el marge de temps a l'hora de fer efectius els ajuts per zones catastròfiques. Segons ha apuntat, s'ha passat dels fins a set anys als "vuit mesos" actuals. Ha posat com a exemple la dana de finals d'octubre de 2024, per a la qual, dels 2,6 milions previstos per a Catalunya en el decret de declaració de zona afectada, 2,2 anaven destinats a les Terres de l'Ebre i, concretament, 800.000 al Montsià.
Malgrat això, la concatenació d'estos episodis climàtics violents durant els últims anys ha provocat, en molts casos, que infraestructures anteriorment danyades i reparades a compte dels mateixos ajuntaments hagen quedat novament malmeses amb el recent pas de la dana Alice. En molts casos, segons han denunciat reiteradament els alcaldes, encara quan no s'han rebut els ajuts per estos episodis anteriors. Sobre aquesta qüestió, Prieto no s'ha volgut comprometre més enllà dels "vuit mesos" que, assegura, triga ara el govern espanyol a fer arribar els recursos.
