opinió

Debat parlamentari, o no?

«La democràcia espanyola marxa per corriols ben diferents de la resta de països democràtics que no els cal repartir propaganda»

per Anton Monner, Gandesa | 16 d'abril de 2021 a les 15:35 |
La democràcia espanyola marxa per corriols ben diferents de la resta de països democràtics que no els cal repartir propaganda fora de les seves fronteres per dir que ho son, amb campanyes milionàries de “La España Global” i “Democràcia Plena”. La mateixa ministra d’Exteriors, Arancha González, a televisions estrangeres al·lega que el president Puigdemont és un home lliure i els líders empresonats no son presos polítics. Quina paradoxa!

La propaganda sempre és bona per les empreses que volen créixer, han de fer clients, pujar les vendes i augmentar els beneficis. Com ja ho va dir el ministre de Franco, Fraga Iribarne, Espanya és diferent. I ho és quan el govern s’ha de fer publicitat exterior a ell mateix a l’estranger; i no precisament per incrementar la clientela i augmentar els beneficis.


Aquí és distint; pretenen demostrar que la cúpula judicial aplica a Espanya la llei de forma imparcial i equànime. El govern vol fer creure amb la publicitat exterior la seva veritat mentre el seus receptors la interpreten diferent. I per això des d’Europa i altres països del món els adverteixen que a Espanya s’atempta contra els drets humans, i la justícia actua arbitràriament. Els tribunals d’Europa, i ara també alguns parlaments estatals, reincideixen un cop i un altre sobre incongruències judicials realitzades contra el líders independentistes.
Però no rectifiquen i prefereixen mantenir els sistemes autocràtics com a Rússia o Turquia.


Opino que aquesta política judicial sostinguda des dels seus elits econòmiques de Madrid, polítiques, socials, administratives, comunicatives i governatives, per no canviar res i mantenir les estructures actuals, pot donar un resultat per sortir del pas. S’ha optat per mobilitzar les togues i empresonar aquells que demanen diàleg i entendre’s políticament com a qualsevol democràcia del món. En canvi, sempre s’han negat a enraonar i han optat per les imposicions actuant com les dictadures de “el mando y el ordeno”.

El poder judicial, doncs, ha aconseguit assumir el poder davant del legislatiu i l’executiu, fent política. Vet aquí la base per la qual han d’emetre campanyes publicitàries fora de les fronteres dient que son una “democràcia plena”, quan, a la vegada, 2500 jutges espanyols denuncien davant la UE la revisió dels tractats perquè dins de l’Estat atempten contra el drets humans.

I sentencien sense avergonyir-se’n en casos reiterats, com és el cas del diputat Joan Josep Nuet, jutjat per desobediència. Amb tota claredat va expressar al tribunal, per defensar-se contra l’acusació, que havia estat dos anys a la Mesa del Parlament tractant d’impedir la independència però, a la vegada, els va etzibar que en democràcia mai es pot negar el debat parlamentari als diputats, base de l’acusació per desobediència. La plena democràcia de l’Espanya Global cau per terra per ella sola, en combatre abusivament el drets de manifestació i llibertat d’expressió.

Dialogar i solucionar el problema creat pel TC en haver anul·lant els 14 articles de l’Estatut, que havia estat aprovat i ratificat pels respectius parlaments i referendat, no val, ni cal parlar-ne. En canvi, imposar, castigar, reprimir, empresonar, inhabilitar, multar, no deixar complir el tercer grau als presoners, entre moltes altres sancions, això tot és vàlid i raonable per “España Global” i per “la Democracia Plena”.  

I ara tenim l’exemple a les Terres de l’Ebre amb el judici de l’alcalde de Roquetes i al cap d’un dies el de Sant Carles de la Ràpita, on els policies pegaren als votants i, en canvi, sancionaran els alcaldes per ajudar a celebrar un referèndum democràtic. Els policies atonyinant els votants foren condecorats i premiats amb pagues extres. I quelcom semblant faran amb la presidenta del Parlament Laura Borràs o al diputat Juvanyà.

Es dona la circumstància que en aquest moment, El Tribunal d’Apel·lació del Quebec ha validat la llei aprovada l’any 2000 sobre l’autodeterminació que permet als quebequesos votar un referèndum i si aconsegueixen més del 50% dels vots afirmatius es poden independitzar del Canadà. Com en el seu dia també es va permetre el referèndum d’Escòcia pel Regne Unit. La justícia espanyola polititzada i dominada pels polítics és diferent de la d’altres països democràtics i s’aplica segons la conveniència.

Aquesta és la llei equitativa, igualitària i fraternal amb la qual s’ha de regir el còdex de la justícia? Escoltem, dins la mateixa Espanya, diferents declaracions de “Jutges per la Democràcia” que denuncien el procedir dels companys que regeixen les cúpules dels TC i TS. Són ells els controlats per la porta del darrere pel PP, com així ho va deixar escrit, l’ex senador Cosidó, no s’avergonyeixen per no permetre els debats parlamentaris.
    
Espanya és diferent i així també es practica l’oportunisme en el món de la política. El PSOE proclamava el dret a l’autodeterminació dels pobles. En aquests moments ja ho nega, i com la cúpula judicial espanyola, tampoc enrogeixen les seves cares quan ara manifesten el contrari. Cal tenir present que en aquells temps que si acceptaven l’autodeterminació, Felipe González i Alfonso Guerra, portaven americanes de vellut i pantalons texans. Ara vesteixen llana de Caxemir i corbates de seda natural, disposen de les butxaques ben plenes gràcies a les portes giratòries i tenen registrades al seu nom propietats de luxe.

A Espanya, el PP controla la cúpula judicial i Pedro Sánchez, des del PSOE, controla la Fiscalia. La igualtat, fraternitat i llibertat que hauria de regir en dictar les sentències, la tenen dominada els partits majoritaris. Mentre aquests magnats  judicials, imposats i dirigits pel PP, amb els càrrecs caducats de fa més de dos anys, fan política i dominen descaradament de què poden parlar els diputats a les cambres parlamentàries.

A Espanya, els pilars de la democràcia, s’enfonsen irremissiblement; els jutges fan de polítics, els partits controlen les cúpules judicials i el rei emèrit, fugat amb els milions a la butxaca, d’ell no se’n pot parlar a les Corts perquè és intocable. Quantes paradoxes, senyors lectors!                     

 

Participació