opinió

​A Carnaval, tot s'hi pot

«Els catalans fem coses i volem que ens passen coses i és això el que ens està negant la realitat actual. Tanmateix, pareix que som resilients i que tenim capes i capes per cobrir-nos»

per Maria Mingorance , La Sénia, 12 de febrer de 2021 a les 11:04 |
Ara que és època de Carnavals (en plural perquè sempre en celebrem més d'un) amb les amigues ens disfressaríem d'alguna cosa una mica original i una mica fàcil de fer, per oblidar-nos dels problemes i de la rutina per una nit, i potser ens presentaríem al concurs de disfresses i perdríem la vergonya per uns moments i no sé... qui sap si faríem veure que som unes altres persones, com els protagonistes del conte «Carnaval» de Mercè Rodoreda.

I és que de totes les màscares que ens posem per fer front a la realitat, la màscara de comprensives, de lluitadores, de responsables, d'optimistes, d'orgulloses... només n'hi ha una que ens siga lleugera, la que ens posem per deixar-nos portar per allò imprevisible que té, per exemple, una nit de Carnaval. És igual que siga un desastre, que acabes amb l'anhel als llavis i el cos passat per aigua com passa en l'aventura que relata Rodoreda, perquè en sendemà acumularàs una anècdota més que omplirà la teua vida de certa màgia.


Els catalans fem coses i volem que ens passen coses i és això el que ens està negant la realitat actual. Tanmateix, pareix que som resilients i que tenim capes i capes per cobrir-nos i així, com encoixinats, alguns i algunes anem encaixant els cops i tirem. D'altres, malauradament, no són tan afortunats.

Davant de la resignació que podem estar sentint, ens cal una disfressa, però, que supere els límits individuals, ens cal una disfressa col·lectiva que ens vestisca d'un "tot és possible i tot està per fer" emmarcat amb la urgència temporal que suscita el títol del poema de Miquel Martí i Pol, Ara mateix.


Ara mateix hem de construir un país que meresca ser viscut més enllà de quatre dies d'evasió a l'any, ara mateix hem de posar a l'abast de tothom unes condicions de vida dignes, ara mateix hem d'apostar per un model de vida sostenible, ara mateix hem de cuidar la llengua i la cultura, ara mateix, tot. Perquè ens han de continuar passant coses i han de ser, per força, millors.

 

Maria Mingorance
Soc Maria Mingorance López i soc de la Sénia, encara que la meua vida últimament ha estat repartida per diversos territoris, suposo que per la meua naturalesa inquieta. Estic graduada en Educació Infantil i Primària i actualment estic cursant una formació professional d'interpretació a l'escola Nancy Tuñon, a Barcelona. Això no són sinó proves d'allò que més m'agrada, l'educació i l'art (en totes les seus vessants, des de la poesia, a la música, la dansa i el teatre). Ambdós són eines imprescindibles per sacsejar pensaments i fomentar el canvi social.
@mariamingo239
04/04/2021

​La vida senzilla i l'art

18/02/2021

​La festa de la democràcia? Trencar el silenci i música de ZOO

12/02/2021

​A Carnaval, tot s'hi pot

01/02/2021

​El cos polític contra el cost de la política

16/01/2021

Barris que fan màgia i ulls expectants

23/12/2020

​Altres postals de Nadal

18/11/2020

Nos-altres. Fins on capbussar-se?

28/10/2020

​(NO)cturns

20/10/2020

Elegia a la joventut, oda a l'art

07/10/2020

Contra muts i a la gàbia, mots i al carrer

Participació