Una representant d'Endesa ha declarat al Jutjat d'Instància de Falset que investiga per un presumpte cas de delicte ambiental en la gestió dels pantans del tram final de l'Ebre. L'Associació Sediments es va querellar contra esta companyia elèctrica i celebra que amb la seua compareixença haja mostrat un vídeo on es veu passar l'aigua pels desaigües de fons. "Això vol dir que podrien usar estos mecanismes per fer un buidatge de l'embassament", ha dit el president de l'entitat, Josep Juan Segarra.

A banda, han declarat els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Toni Munné i Albert Rovira. Les declaracions del director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal i de l'expert Narcís Prat s'han posposat.

Segons el president de l'Associació Sediments, els tècnics de l'ACA han explicat a la jutgessa de Falset la "necessitat de gestionar" els sediments als embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix perquè hi ha "grans" dipòsits als fons de les preses. "Els sediments són un element natural del riu i són la font d'existència del delta de l'Ebre. Sense sediments no hi hauria Delta", ha insistit.

De fet, Juan Segarra ha tornat a demanar que s'estableixin uns cabals, com en el cas de l'aigua, per tal de regular i definir la quantitat de fang que hauria de circular riu avall. "Han estat fent unes proves, baixant simplement quatre metres la cota de l'embassament de Riba-roja -està a la cota 69-. L'aigua que ve del Cinca i del Segre i una mica més d'aigua que deixen de l'Ebre a Mequinensa només arrossega una petita part de sediments. Però, això ho han fet durant 1 dia dels 365 dies de l'any", ha lamentat, una quantitat de sediments "molt petita" que no s'aproxima al milió i mig de metres cúbics que caldria mobilitzar per preservar la plana deltaica.

Vídeos que mostren com passa l'aigua pels desaigües

Juan Segarra ha celebrat que haja comparegut una representant legal d'Endesa per donar explicacions i aportar informació sobre l'estat d'estes infraestructures hidràuliques. "Per primera vegada en 25 anys en la lluita per la defensa de l'Ebre, hem vist una representant d'Endesa", ha manifestat. "Hem hagut de posar una denúncia perquè si no, segurament no haurien comparegut mai a donar explicacions sobre l'activitat que desenvolupen", ha afegit. A més, ha valorat positivament que hagen aportat uns vídeos on "mostren l'obertura dels desaigües de fons amb càrrega d'aigua". "Endesa havia declarat a l'ACN que no obrien els desaigües amb càrrega d'aigua, és a dir, que no feien passar aigua pels desaigües perquè, segons ells, no estaven obligats a fer-ho. I ara han fet uns vídeos on mostren com passa aigua a través d'ells", ha indicat. "Això vol dir que si es volguessen utilitzar estos mecanismes per a fer un buidatge complet de l'embassament i arrossegar una quantitat considerable de sediments, per exemple, en un episodi de riuada, es podria fer", ha destacat.

"Col·laboració absoluta"

En paral·lel, ha dit que des de la companyia elèctrica han "esgrimit" que la central nuclear, per qüestions de seguretat, necessita la central hidroelèctrica de Riba-roja. "Necessiten una quota d'aigua per poder generar energia en cas que la necessitat de la central ho determine. En una situació d'apagada total del sistema elèctric, la central de Riba-roja seria la que abastiria els refrigeradors de la nuclear", ha dit en referència a les explicacions donades per Endesa.

Per la seua banda, la representant i l'advocada d'Endesa no han volgut fer declaracions sobre la seua intervenció als jutjats. Fonts de la companyia, han manifestat a l'ACN que no faran declaracions sobre esta causa perquè està judicialitzada. A més, han assegurat que col·laboraran de forma "absoluta" amb la justícia.

Continuaran les declaracions

El jutjat número 1 de Falset va obrir diligències prèvies judicials el 19 de desembre de 2023 a instàncies de Fiscalia. El desembre de 2024, la jutgessa va prorrogar sis mesos la instrucció. Prèviament, al juliol, l'Associació Sediments es va personar com a acusació particular. En la seua denúncia al ministeri públic, l'entitat adduïa la inexistència de sistemes i protocols de transferència d'aportacions sòlides a través de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Això, remarcaven, ha suposat retenir entre el 96% i el 99% dels sediments que arrossega el riu, essencials per a la supervivència del Delta, a partir del moment que es van construir i es van posar en funcionament les centrals hidroelèctriques, a la dècada dels 60 del segle XX.

En els pròxims mesos, està previst que declaren el director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal, d'experts i biòlegs, com Narcís Prat, Carles Ibàñez, César González.

Querella criminal per risc catastròfic

Paral·lelament, l'Associació Sediments va presentar al jutjat d'Amposta, juntament amb vuit entitats més, una querella criminal per risc catastròfic. La denúncia va ser ratificada en seu judicial el febrer de 2024 i Fiscalia va plantejar unir les diligències prèvies amb les obertes al jutjat de Falset per delicte ambiental. "Els procediments estan junts ara mateix", ha recordat Juan Segarra.

Pel que fa al contenciós administratiu per reclamar que es face efectiva la concessió de la central hidroelèctrica de Flix i considerar que no hi ha marge per ampliar-ne la vigència - després que complís 75 anys el 2023-, des de Sediments han explicat que encara no hi ha resolució.