plaga

Pesca fluvial prohibida, neteja de vegetació i prospeccions per frenar el nou focus de caragol maçana a l'Ebre

Submarinistes del GEAS de la Guàrdia Civil participen en les prospeccions a Miravet, d'on s'han extret fins ara 24 adults i unes 200 postes

per ACN , Miravet, 18 de juliol de 2017 a les 21:18 |
Un submarinista de la Guàrdia Civil, durant les prospeccions d'este dimarts, amb el castell de Miravet, al fons. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pesca fluvial prohibida en el tram afectat pel caragol maçana, netejar la vegetació i efectuar prospeccions regulars, com a mínim, fins a la tardor, són les principals mesures del programa de treball que el Departament d'Agricultura i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) han acordat per combatre el nou focus de la plaga detectat a finals de juny al marge esquerre, a l'altura de Miravet. S'afegiran a la instal·lació d'una tanca amb malla que, finalment, davant les dificultats que presenta este tram de llera, serà flotant. Tot plegat ha d'ajudar a impedir que el gasteròpode invasor s'acabe escampant a partir d'este punt, evitant que arribe a la captació dels canals de regadiu a l'assut de Xerta. Este dimarts, submarinistes del GEAS de la Guàrdia Civil han participat en les prospeccions. De moment, s'han extret de la zona 24 exemplars adults i 236 postes.

Aturar que el caragol es disperse des de Miravet s'ha convertit en l’objectiu de la Generalitat i la CHE en la seva tasca conjunta per evitar que puga acabar escampant-se pels canals de regadiu del curs inferior del riu. Si la setmana passada, i arran una reunió tècnica entre representants de les dos administracions, es va decidir instal·lar una barrera de malla per aïllar el tram demarcat, la realitat d'este espai ha obligat a canviar d'idea. "És molt complex i no ho podrem dur a terme", ha apuntat la responsable de navegació de l'organisme de conca, Elena Pérez. Així ho ha confirmat també el Departament d'Agricultura, que ja havia comprat el material necessari. La zona té excessiva profunditat i corrent perquè esta instal·lació sigaefectiva. La tanca, finalment, podria ser discontínua i, en la resta d'espais, flotant. Uns aspectes que s'han d'acabar d'estudiar.


Al marge d'això, la Generalitat ja ha aprovat una resolució prohibint la pesca en el tram comprès entre 500 metres aigües amunt i 1.000 metres aigües avall de la zona infectada. En este mateix espai, els tècnics han plantejat retirar tots els macròfits i vegetació fluvial d'este tram infectat, per poder dixar sense aliment el gasteròpode invasor. Això es combinaria amb una tasca intensiva de prospecció i retirada tant d'exemplars com de postes. La CHE s'ha compromès a garantir-ho dos dies a la setmana. La Generalitat, a través d'Agricultura, Forestal Catalana i l'Idece, és partidària de que estes operacions siguen diàries, com a mínim, fins que es dixen de trobar adults i postes durant un temps, moment a partir del qual podrien passar a ser setmanals o quinzenals. “No podem dixar de seguir prospectant i traient postes i caragols", ha sentenciat el director territorial del Departament d'Agricultura, Ferran Grau, conscient que la declaració d'este focus s'ha convertit en un "malson" per al sector productiu del delta de l'Ebre. "Si no ens ho prenem seriosament arribarà un punt que serà difícil de tractar i les qüestions subvencionables serà difícil portar-les a terme", ha avisat.
 

En este sentit, i amb el suport també de personal de les comunitats de regants, complementarà les jornades de treball al riu amb les plantejades per la CHE. Un cop es descarte la presència en les prospeccions, s'anirien espaiant. Malgrat això, segons Pérez, s'haurien de mantindre fins a setembre o octubre, quan per la temperatura de l'aigua els caragols es comencen a soterrar. A banda de la retirada al mateix focus demarcat, les prospeccions abastarien l'esmentat tram entre1.000 metres aigües avall i 500 aigües amunt. És el mateix espai sobre el qual la Generalitat ha emès una resolució prohibint-hi totalment la pesca. Per la seua banda, l'Idece s'encarregaria de fer inspeccions, com a mínim quinzenals, des d'este punt i fins a Tortosa, per comprovar que no s'acabe dispersant. "No podem baixar la guàrdia perquè l'any vinent haurem de tornar-ho a mirar", ha afegit Grau, qui ha demanat al Ministeri d'Agricultura que s'encarregue de coordinar les actuacions previstes, per poder disposar de calendari i recursos a l'hora d'actuar.

El problema dels exemplars juvenils
Este dimarts al matí, i de forma puntual, submarinistes del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil d'Osca han ajudat en les prospeccions. Han aconseguit extreure tres exemplars, dels quals un juvenil, del fons de la llera fluvial, treballant amb els tècnics de l'empresa Paleoymás, contractada per la CHE, que han retirat una quinzena de postes. De moment, ha assegurat Pérez, les actuacions efectuades durant les últimes tres setmanes, a partir del moment que l'Agència Catalana de l'Aigua va donar a conèixer l'existència del focus, han permès reduir el nombre d'exemplars i postes trobades. A hores d'ara, són 24 els exemplars i 236 les postes localitzades en este punt. Les prospeccions busquen i marquen les postes durant el dia per procedir a detectar els adults durant la nit, en el moment que les femelles surten de la llera fluvial i els macròfits on s'amaguen durant el dia, per pondre els ous. Malgrat esta tendència descendent i la constatació, encara provisional, que el focus no s'ha dispersat ni cap amunt ni cap avall, la responsable de la CHE ha recordat el problema que comporta el temps que els invasors porten a la zona, més d'un mes, que ha propiciat que moltes de les postes inicials –amb una mitjana d'uns 500 ous cadascuna- ja hagen eclosionat. Això focalitza ara el problema en la necessitat de retirar els exemplars juvenils nascuts en este mateix tram, molt petits i que s'oculten entre els macròfits.

Els tècnics ja no tenen dubtes sobre l'origen d'este focus: "No ha arribat per ells sol", sosté Pérez. "Ha estat fruit d'un acte vandàlic o utilitzat pels pescadors com a esquer viu", malgrat, recorda, que el Codi Penal prohibix esta pràctica, com també la tinença, el transport i la comercialització. El tram ara demarcat és el mateix, han precisat, on va aparèixer una primera colònia introduïda l'any 2014. Llavors, es va donar per extingida després de diverses prospeccions. Segons Pérez, però, les condicions que troba en este espai concret per procrear-se i expandir-se són ideals: "La temperatura és elevada, oscil·la entre 20 i 35 graus, des de maig a octubre quan es reprodueix. Té aliment, s'alimenta de vegetació aquàtica i macròfits, i és una zona amb poc corrent, que és el que requereix: zones no estancades però amb poc corrent que és el que trobem en este marge esquerre del riu. Al costat de la dreta és difícil perquè l'aigua té una velocitat major", conclou.
 

Un operari de Paleoymás amb la piragua, amb un caragol maçana y postes, després de les prospeccions. Foto: ACN

 

Detall de dos exemplars de caragol maçana extrets de l'Ebre a l'altura de Miravet. Foto: ACN

 

Participació