29
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
21:06h
Este divendres s'inicia el procés d'informació pública dels tres nous parcs eòlics de la Terra Alta, adjudicats a Gas Natural i Alstom, dins de la setena Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de Catalunya. Es tracta de les centrals de Punta Redona, Trens Termes i Los Barrancs, de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. Començarà ara un període de 30 dies per presentar al·legacions, on es poden acollir les entitats, ajuntaments, particulars, i altres, que no estiguen d'acord amb la nova implantació eòlica a la comarca, com així ho han fet públic el Consell Regulador de la DO, el Consell Comarcal o l'Ajuntament de Batea. El secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha recordat que la ZDP de la Terra Alta es va "definir amb la participació del territori" i que el Govern només pot fer que complir amb la tramitació.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) anunciarà, este divendres, l'inici del procés d'informació pública dels tres parcs eòlics, de 30 megawatts (MW) i 10 aerogeneradors cadascun, una subestació elèctrica per recollir l'energia dels parcs, una línia elèctrica per unir esta subestació amb la xarxa elèctrica, i l'ampliació de la subestació de La Fatarella per tal d'evacuar l'energia a la xarxa.
La infraestructura està promoguda una empresa participada al 60% per Gas Natural i al 40% per Alstom. Tindrà capacitat per generar anualment l'energia equivalent al consum de 65.000 famílies. La inversió prevista és de 86,1 milions d'euros.
El procediment d'informació pública inclou l'autorització administrativa, l'aprovació del projecte executiu, la declaració d'utilitat pública, l'aprovació del pla urbanístic autònom i l'avaluació de l'estudi d'impacte ambiental. En el tràmit es disposa de 30 dies per presentar les al·legacions, que el Govern remetrà a l'empresa promotora, que tindrà la responsabilitat de respondre-les. La Generalitat ha de vetllar perquè projecte final incorpore o adapte aquelles al·legacions "que siguen coherents i tècnicament viables", ha dit. "Ens esforçarem perquè tot es faci bé i que els beneficis reverteixin en el territori", ha insistit el secretari d'Empresa, Joan Aregio. De fet, se seguix negociant les inversions compensatòries o complementàries que s'han de derivar del projecte de Gas Natural i Alstom i que depenen de la potència instal·lada de les centrals.
Veus crítiques
En les darreres setmanes i mesos, han estat diverses les veus que s'han mostrat crítiques a la implantació de nous parcs eòlics a la comarca. Des del president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, a l'Ajuntament de Batea (amb una moció aprovada en plenari) o el Consell Regulador de la DO Terra Alta, han alertat que l'economia terraltina ha virat en favor del turisme i l'agricultura i la viticultura, i han qüestionat l'encaix de més centrals amb uns valors patrimonials, sobretot el del paisatge, que fonamenten les estratègies de futur que s'estan treballant.
Aregio ha insistit que el Govern es limita a portar a terme una tramitació administrativa en la qual no pot intervenir i ha animat a fer constar totes les crítiques en les al·legacions. Abans de l'anunci als mitjans de comunicació, el secretari d'Empresa ha explicat per telèfon als tres alcaldes dels municipis afectats l'inici del procés d'informació pública de les noves centrals eòliques. "L'objecte de la meva trucada era informar-los perquè creia que eren els primers que havien de saber-ho. Publiquem el projecte tal com, per cert, amb la participació del territori, es va definir. A partir d'aquí, hi ha 30 dies perquè tothom presenti al·legacions i pugui dir el que pensa", ha animat Aregio.
La retallada en la retribució de les energies renovables executada pel Govern central i la judicialització de l'actual marc normatiu per a l'energia eòlica a Catalunya, va demorar l'inici de la tramitació d'estos parcs fins l'any 2013. Els tràmits urbanístics i ambientals previs del projecte s'han allargat per les exigències ambientals de la Generalitat i per algunes modificacions en el projecte inicial per part dels promotors.
Model de país
Joan Aregio ha insistit que Catalunya ha iniciat un model energètic que ha de culminar el 2050 amb l'ús d'energies renovables del 100%, tal i com estableix el document de bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica. L'any passat, les energies verdes només suposen el 8% del consum energètic a Catalunya on hi ha instal·lats 1.268,73 MW eòlics.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) anunciarà, este divendres, l'inici del procés d'informació pública dels tres parcs eòlics, de 30 megawatts (MW) i 10 aerogeneradors cadascun, una subestació elèctrica per recollir l'energia dels parcs, una línia elèctrica per unir esta subestació amb la xarxa elèctrica, i l'ampliació de la subestació de La Fatarella per tal d'evacuar l'energia a la xarxa.
La infraestructura està promoguda una empresa participada al 60% per Gas Natural i al 40% per Alstom. Tindrà capacitat per generar anualment l'energia equivalent al consum de 65.000 famílies. La inversió prevista és de 86,1 milions d'euros.
El procediment d'informació pública inclou l'autorització administrativa, l'aprovació del projecte executiu, la declaració d'utilitat pública, l'aprovació del pla urbanístic autònom i l'avaluació de l'estudi d'impacte ambiental. En el tràmit es disposa de 30 dies per presentar les al·legacions, que el Govern remetrà a l'empresa promotora, que tindrà la responsabilitat de respondre-les. La Generalitat ha de vetllar perquè projecte final incorpore o adapte aquelles al·legacions "que siguen coherents i tècnicament viables", ha dit. "Ens esforçarem perquè tot es faci bé i que els beneficis reverteixin en el territori", ha insistit el secretari d'Empresa, Joan Aregio. De fet, se seguix negociant les inversions compensatòries o complementàries que s'han de derivar del projecte de Gas Natural i Alstom i que depenen de la potència instal·lada de les centrals.
Veus crítiques
En les darreres setmanes i mesos, han estat diverses les veus que s'han mostrat crítiques a la implantació de nous parcs eòlics a la comarca. Des del president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, a l'Ajuntament de Batea (amb una moció aprovada en plenari) o el Consell Regulador de la DO Terra Alta, han alertat que l'economia terraltina ha virat en favor del turisme i l'agricultura i la viticultura, i han qüestionat l'encaix de més centrals amb uns valors patrimonials, sobretot el del paisatge, que fonamenten les estratègies de futur que s'estan treballant.
Aregio ha insistit que el Govern es limita a portar a terme una tramitació administrativa en la qual no pot intervenir i ha animat a fer constar totes les crítiques en les al·legacions. Abans de l'anunci als mitjans de comunicació, el secretari d'Empresa ha explicat per telèfon als tres alcaldes dels municipis afectats l'inici del procés d'informació pública de les noves centrals eòliques. "L'objecte de la meva trucada era informar-los perquè creia que eren els primers que havien de saber-ho. Publiquem el projecte tal com, per cert, amb la participació del territori, es va definir. A partir d'aquí, hi ha 30 dies perquè tothom presenti al·legacions i pugui dir el que pensa", ha animat Aregio.
La retallada en la retribució de les energies renovables executada pel Govern central i la judicialització de l'actual marc normatiu per a l'energia eòlica a Catalunya, va demorar l'inici de la tramitació d'estos parcs fins l'any 2013. Els tràmits urbanístics i ambientals previs del projecte s'han allargat per les exigències ambientals de la Generalitat i per algunes modificacions en el projecte inicial per part dels promotors.
Model de país
Joan Aregio ha insistit que Catalunya ha iniciat un model energètic que ha de culminar el 2050 amb l'ús d'energies renovables del 100%, tal i com estableix el document de bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica. L'any passat, les energies verdes només suposen el 8% del consum energètic a Catalunya on hi ha instal·lats 1.268,73 MW eòlics.
El secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, i el director general d'Energia i Mines, Pere Palacín, en roda de premsa a la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre. Foto: ACN