L’arquitectura catalana ressona a Venècia. Este dijous s’ha inaugurat Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives, la proposta de l'Institut Ramon Llull en el marc de la 19a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennale di Venezia. El projecte expositiu està comissariat, dissenyat i realitzat per l’arquitecta Eva Franch i Gilabert (Deltebre, 1978), Mireia Luzárraga (Madrid, 1981) i Alejandro Muiño (Madrid, 1981).

Enguany, la Biennale Architettura convida tothom a unir-se a una conversa global sobre futurs sostenibles i el paper crucial de l’aigua en la seua configuració. Per això, la proposta catalana i balear investiga el paper fonamental de l’aigua com a recurs vital i agent cultural, i aborda la crisi climàtica des de la perspectiva de l’arquitectura, la recerca interdisciplinària i el disseny innovador.

La base del treball s’articula al voltant dels Laboratoris de Futurs, un projecte participatiu en el qual ha col·laborat el Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, entre altres entitats. Durant el darrer any, els comissaris han organitzat tallers multidisciplinaris arreu del territori català, balear i valencià. El passat 9 de novembre, Lo Pati va acollir una d'estes jornades de treball, coordinada per la directora del centre, Aida Boix Grau, amb la participació de persones vinculades als sectors de la pagesia, la ciència, l'activisme social, l'art i l'arquitectura. Tots van aportar reflexions sobre els reptes, les solucions i els desitjos relacionats amb l’aigua a les Terres de l’Ebre.

L’exposició transforma un antic espai dedicat a la construcció naval en un "parlament d’aigua". A l’entrada, un curtmetratge presenta els set temes que emmarquen els casos d’estudi de l’exposició. Després de la projecció, una membrana de teixit tensat acull set instal·lacions que promouen la reflexió urgent, la discussió crítica i la participació activa de comunitats, arquitectes i responsables polítics. L’atmosfera de l’exposició canvia gràcies als cicles de boira programada.

En l’acte inaugural Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives, la deltebrenca Eva Franch ha remarcat la voluntat d’oferir “espais de possibilitat i d’empoderament comunitari, que contribueixin a donar respostes socials, polítiques i ecològiques”, i ha afegit: “Si nosaltres som aigua i tot el que ens envolta és arquitectura, llavors tota l'arquitectura és aigua”.

Per la seua part, Alejandro Muiño ha emfatitzat que el seu projecte no aborda l’aigua només com a recurs, sinó com a subjecte polític, i Mireia Luzárraga ha destacat que ofereix la possibilitat d’incorporar i mapar problemàtiques relacionades amb l’aigua de tot el món.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha afirmat que “l’exposició exemplifica l’arquitectura catalana contemporània, que és dinàmica, arrelada al territori i compromesa amb els reptes actuals. Parteix d’un enfocament local per plantejar reptes globals com la crisi climàtica, la gestió dels recursos naturals, el dret a l’habitatge, la justícia ambiental o la memòria dels llocs, i contribueix a imaginar futurs més justos, sostenibles i respectuosos amb el nostre entorn”.

Segons el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, “és un projecte molt ambiciós que integra una perspectiva multidisciplinària i vol ser catalitzador dels canvis que necessitem”. Almeda ha explicat que“enguany hi ha una participació de l’arquitectura catalana a la Biennal de Venècia excepcional, amb un discurs propi en este espai de referència internacional”.

Una instal·lació, un llibre, un web

Més enllà de la instal·lació que s'ha inaugurat, el projecte inclourà també una publicació titulada 100 paraules per a l’aigua: un vocabulari, que recollirà més de 100 nous termes relacionats amb l’aigua, proposats i definits per col·laboradors d’arreu del món.

Finalment, L’Atles: Arquitectures de l’Aigua serà un repositori en línia, actualitzat a través d’una crida oberta, que documentarà les interaccions entre arquitectura, cultura i ecologia amb l’aigua, tant a escala local com planetària.

L’Institut Ramon Llull produeix i organitza la participació de Catalunya i les Illes Balears als Eventi Collaterali de La Biennale di Venezia, i és present a la Biennale d’Arquitectura des del 2012 i a la Biennale d’Art des del 2009. El projecte que s’ha presenta a la Biennale s’escull amb un comitè d’experts que canvia cada any.