La diòcesi de Tortosa és l’única de Catalunya que ha enviat un Papa a Roma. Per arribar a este esdeveniment històric cal retrocedir cinc centúries senceres i tres anys, però en la història queda que en aquell primer quart del segle XVI, l’Església catòlica va estar presidida durant un breu any i mig per qui havia estat nomenat bisbe de Tortosa Adriaan Floriszoon, això sí, nascut als Països Baixos (Utrecht, 1459).

Amb el nom d’Adrià VI, la petjada del que seria l’últim Papa no italià fins el polonès Joan Pau II, 450 anys més tard, encara és notòria al territori ebrenc, on va ser nomenat bisbe el 18 d'agost de 1516 –posteriorment elevat a cardenal el juliol de l’any següent-.

De fet, a ell li deuen els bisbes de Tortosa el privilegi de poder usar el solideu roig propi dels cardenals. A més, un carrer del barri del Temple de Tortosa porta el nom Adrià d'Utrecht i a la ciutat hi ha una residència diocesana que porta el seu nom. Tot i que només va visitar la ciutat una vegada –en una estada de tres setmanes quan viatjava des de Logronyo, on va rebre el nomenament, cap a Roma per rebre la mitra papal-, la seua figura també es recorda en festes de recreació històrica com és el cas d’algun espectacle de la Festa del Renaixement, perquè recrea l’època en què va ser Papa.

També té el seu particular homenatge en una estàtua de bronze que el representa en un mirador al passeig marítim de l'Ampolla, d’on l’estiu del 1922 va sortir en direcció a Roma, mesos després del nomenament, i fent escala a Tarragona i Barcelona. Abans d’embarcar va emetre una butlla per tal que els pescadors poguessin pescar els caps de setmana per pagar els rescats dels seus familiars i companys capturats els pirates.

Expliquen les referències històriques que Adrià VI no va assistir ni al conclave i que es va mostrar indiferent al càrrec, perquè li va arribar quan ja estava prou ocupat en les tasques de regència d’Espanya que li havia encarregat Carles I un cop este va ser designat cap del Sacre Imperi Romanogermànic. Era la manera del rei d’agrair la dedicació de qui li havia estat mestre i mentor des que tenia sis anys d’edat. En atenció, el rei d’Espanya va impulsar la seua carrera eclesiàstica, com a bisbe de Tortosa inicialment, posteriorment com a inquisidor general de la Corona d'Aragó i després de la de Castella, i com membre del col·legi cardenalici.

Instal·lat a Roma l’agost del 1522, va morir un any després.