El Molí de l’Assut és finalment propietat de l’Ajuntament de Xerta. Ha hagut de transcórrer una década de tràmits i obstacles burocràtics fins arribar a tancar la transacció d’este referent patrimonial del municipi que a més és un dels vestigis més destacats de l’arquitectura industrial renaixentista que resten a Catalunya. Sobre el paper, l'immoble pertanyia des del anys 40 del segle passat a la Real Companyia de Canalización y Riegos de l'Ebro, una vella entitat pública que va acabar sent privatitzada fa poques dècades. Este dilluns, amb la consignació oficial del pagament de 13.500 euros efectuada pel Consistori i acordada pel Jurat d’Expropiació de Catalunya, el molí de l'Assut ha passat a mans municipals.

La signatura ha culminat el procés engegat per l'Ajuntament de Xerta l'any 2021 amb l'aprovació de la modificació inicial del POUM que va qualificar l'edifici del molí com a sistema d'equipaments públics i l'entorn immediat coma sistema d'espais lliures. Uns canvis que la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va certificar el 2023 per poder donar inici al procediment d'expropiació.

Amb l'acta d'ocupació formalitzada este dilluns, l’Ajuntament podrà actuar urgentment per reparar la coberta malmesa i frenar l'avançat estat de deteriorament d'este edifici construït al segle XVI enganxat al marge dret del riu Ebre. El següent pas, segons ha avançat l'alcalde xertolí, Roger Avinyó, serà recuperar l'accés públic a l'entorn del molí i a l'assut, una reivindicació històrica del veïnat.

La consolidació estructural i el canvi de coberta del molí fariner construït l'any 1575 per la ciutat de Tortosa a l'assut, té un cost de 433.562 euros. Així ho va calcular el projecte redactat per encàrrec de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) l'any passat. Avinyó confia que una subvenció del Departament de Cultura i una posterior de la Diputació de Tarragona permeten cobrir el 90% del cost.

Validació de la CHE

Caldrà també, però, que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) valide el projecte. L'alcalde, en este sentit, ja ha anunciat que es reunirà properament amb el president i el comissari d'aigües de l'organisme per demanar-los "celeritat" en la tramitació. La idea és poder iniciar el 2026 unes obres que han de servir per evitar que un element patrimonial del territori "acabe convertit en un munt de runa".

D’altra banda, després de l'intent fallit que el Tribunal Suprem va certificar el 2008 d'intentar declarar el conjunt del molí, l'assut i una farinera de la zona com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), el consistori creu possible que el Departament de Cultura tramite i aprove ara la catalogació únicament de l'immoble. Actualment, només té la consideració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

La idea és emprendre un nou projecte per definir els usos del molí i recuperar el seu ús públic, per bé que degut a la seua "ubicació singular", al mig del riu Ebre, les possibilitats són restringides. En este sentit, l’alcalde recorda que la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que ha permès l'expropiació preveia ja usos turístics, però també industrials. De fet, es va encarregar al COPATE que estudiés la possibilitat d'instal·lar al mateix edifici una petita central de generació hidroelèctrica. Un projecte, remarca l'alcalde, per al qual podrien comptar amb els recursos del Fons de Transició Nuclear. "D'esta manera, això generaria un retorn i no seria només un pou d'inversió", ha precisat.

La hidroelèctrica i l'accés perdut

Però no només els camins administratius i jurídics per recuperar el molí han estat altament complexos. També la garantia d'un accés públic a l'espai serà un dels altres grans entrebancs pendents de resoldre. La construcció l'any 1989 de la central hidroelèctrica, uns pocs metres aigües avall del mateix molí, va suposar la pèrdua de l'única via d'accés terrestre a l'edifici i a l'entorn de l'Assut.

L'adequació de la bocana del canal de la dreta i la creació del canal d'abastament de la mateixa central van deixar el molí aïllat dins d'una franja de terra situada al mig del riu i només accessible a través de les instal·lacions de la mateixa central. Avinyó remarca que la recuperació d'este accés s'ha convertit en una reivindicació històrica per al veïnat. "Ens haurem d'asseure. Ara que l'Ajuntament és propietari de l'edifici del molí, ens hauran de donar un pas per accedir a la propietat", ha avançat.