ECONOMIA

Setze dels vint municipis més pobres de Catalunya són de les Terres de l'Ebre

Batea, Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai, els municipis catalans amb menys renda | Les vint localitats que encapçalen el rànquing de més rics al país pertanyen a la demarcació de Barcelona

per Sergi Santiago i Cristina Garde / Redacció , 22 de juliol de 2016 a les 17:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Setze dels vint municipis més pobres de Catalunya són de les Terres de l'Ebre. És la crua realitat que reflectix l'informe que ha publicat l'Agència Tributària este dimecres i que recull les dades per municipis i per províncies de l'IRPF de 2013. Els altres quatre més pobres són de la demarcació de Lleida, mentre que nou dels vint municipis amb les rendes familiars més elevades de l'estat espanyol són catalans i estan ubicats a la demarcació de Barcelona.

D'entre els setze municipis amb menys renda de Catalunya, setze són ebrencs. Concretament, Batea (14.964 euros), amb prop de 1.900 habitants, és la localitat que declara menys renda familiar i l’única població catalana que no arriba a la barrera dels 15.000 euros de renda bruta mitjana. Horta de Sant Joan (16.085), Pinell de Brai (16.172), Perelló (16.607) i Camarles (16.868) són els altres quatre municipis que disposen d’una renda més baixa. Els seguixen, en este rànquing, La Fatarella, Sant Jaume d'Enveja i Corbera d'Ebre. Completen el rànquing de cua dels setze ebrencs L'Aldea, Santa Bàrbara, La Sénia, Ulldecona, Alcanar, Deltebre, Benissanet i Tivissa. Només quatre no són ebrencs, sinó lleidatans: Arbeca, Isona i Conca Dellà, Torres de Segre i Torregrossa. Per contra, Flix (30.750) i Ascó (30.088) estan entre les localitats més riques a la demarcació de Tarragona i Terres de l'Ebre. A la província, Castellvell del Camp (32.443), Altafulla (32.122) i Almoster (31.749) són les localitats més riques. 


A la banda alta del conjunt de Catalunya, Matadepera (48.804 euros) és el més ric de tots els catalans i el segon de tot l’Estat. Li seguixen Sant Cugat del Vallès (45.901), Cabrils (45.035), Sant Vicenç de Montalt (44.627) i Sant Just Desvern (44.577). Els primers vint municipis del rànquing català pertanyen tots a les comarques barcelonines. La capital del país, Barcelona, tanca la classificació de les vint primeres localitats. 

A la classificació dels vint municipis més rics de l’estat espanyol, n'hi ha deu de Madrid, nou de Barcelona i un de València. Cal tenir en compte, però, que les dades de l'Agència Tributària no inclouen la renda bruta del País Basc ni de Navarra.


En canvi, la majoria de les localitats amb menor renda pertanyen a Andalusia i Extremadura. El municipi espanyol més ric és Pozuelo de Alarcón (59.279), a Madrid, i el que disposa d’una renda més baixa és Esparragosa de la Serena (11.916), a Badajoz.

Les dades de l'estudi es refereixen a la renda bruta familiar, no individual, i està calculada sobre la mitjana absoluta, de manera que la presència de famílies amb rendes molt elevades incrementa la mitjana a l'alça fins al punt que pot desfigurar el panorama real. Una altra forma de calcular hauria estat per la recerca de quin és el tram de cada municipi en què s'agrupen més famílies per nivell de renda, però no és aquest el mètode. Per conèixer el procediment emprat per Hisenda es pot consultar esta pàgina.
 
 
 
 
 
    
Anàlisi: Els municipis més rics són els més residencials
Xavier Segura, vocal de la Junta del Col·legi d’Economistes de Barcelona, destaca que els municipis més rics “són aquells residencials, que estan a la vora de la gran ciutat”. Aquest fet explica que catorze de les localitats amb més renda pertanyin al Maresme. “Això és diferent a la riquesa que genera el municipi”, explica Segura. El PIB que generen aquests municipis no ha de ser necessàriament major, ni tampoc significa que disposin de més activitat econòmica.

Tanmateix, és cert, segons Segura, que una anàlisi general de les dades mostra que les demarcacions més riques es corresponen amb les que més economia desenvolupen. Només així s'entén que la demarcació de Madrid o la de Barcelona liderin la classificació a nivell general, i que a la cua hi siguin zones d'Extremadura i Andalusia.

També detalla l'economista que els tècnics, a l'informe de l'Agència Tributària, utilitzen la mitjana com a eina d'anàlisi perquè és la que millor permet una ponderació entre municipis, tot i que de vegades pot no ser "estrictament representativa com ho seria un càlcul de mediana", com ocorre en municipis com Castelldefels, on les rendes més altes fan variar a l'alça la mitjana.

 

Participació