07
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
17:22h
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) començarà este dimecres la prova pilot per mobilitzar sediments acumulats en la desembocadura del riu Segre, a la zona del camp de regates de Mequinensa (Baix Cinca). Els treballs, molt reivindicats i que han de servir per analitzar les possibilitats d'aportar sediments per combatre la regressió i la subsidència del delta de l'Ebre, duraran fins al juny. Es faran extraccions amb excavadores i per succió i es mobilitzaran fins a 12.700 metres cúbics, segons ha avançat la CHE. Una batimetria prèvia ha identificat fins a 20 hectòmetres cúbics de sediments a l'embassament de Mequinensa, a la cua del de Riba-roja d'Ebre.
Els primers treballs extrauran sediments amb retroexcavadores i es transportaran i abocaran en camions en una zona amb més profunditat riu avall del riu Segre. També es farà "una variant" de transport amb bombeig per canonada, amb sediments abans mesclats i diluïts amb aigua. Estos treballs duraran tres mesos i es mobilitzaran sobre els 4.700 metres cúbics. A principis de l'any que ve, es faran treballs a la zona pròxima a les piscines de Mequinensa. En este cas, l'extracció es farà per bombeig per canonada. Les feines s'allargaran cinc mesos i es mobilitzaran uns 8.000 metres cúbics més de sediments.
La segona fase determinarà com moure'ls "de forma eficient" perquè "no és gens fàcil" i té "moltíssimes conseqüències". "Per tant, hem de saber exactament amb quines eines es poden comptar", ha apuntat Pascual. Es comença per Mequinensa perquè l'Ajuntament fa temps que demanava "insistentment alguna solució para millorar l'entorn" del poble i es replicarà després a més gran escala. "Ens donarà dades suficients per a saber amb quina tècnica i quin és el millor mètode segons el tram del riu i l'embassament", ha detallat la presidenta de la CHE.
Pascual ha apuntat que "la reserva de sediments" és reduïda a Mequinensa i Riba-roja i que no tots els sediments són "trasvasables". "Hi ha una multiplicitat de materials i no tots es poden moure. S'ha de saber on estan dins dels embassaments i fer-los arribar a la presa", ha afegit. Segons la presidenta de la Confederació, els models que provaran intentaran "ajudar-se de la dinàmica perquè el riu els moga", que el riu, "ajudant-lo una mica", amb les avingudes ordinàries siga "capaç de mobilitzar aquests sediments".
La CHE assegura que es fan altres proves també a la conca del Siurana, la del Matarranya o a l'assut de Xerta per "valorar si efectivament la mobilització pot ser eficaç". Una "qüestió bàsica" important que volen comprovar és si "el dèficit de sediments" que té el mateix riu fa que els absorbisca per "recompondre el seva llera" abans que arriben al delta de l'Ebre.
Els primers treballs extrauran sediments amb retroexcavadores i es transportaran i abocaran en camions en una zona amb més profunditat riu avall del riu Segre. També es farà "una variant" de transport amb bombeig per canonada, amb sediments abans mesclats i diluïts amb aigua. Estos treballs duraran tres mesos i es mobilitzaran sobre els 4.700 metres cúbics. A principis de l'any que ve, es faran treballs a la zona pròxima a les piscines de Mequinensa. En este cas, l'extracció es farà per bombeig per canonada. Les feines s'allargaran cinc mesos i es mobilitzaran uns 8.000 metres cúbics més de sediments.
On són els sediments
La presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual, l'estratègia de moure sediments està prevista al nou pla hidrològic de l'Ebre. La primera fase, ja acabada, els havia de localitzar i qualificar. "Per saber on estan, com són o quants són hem comptat amb organitzacions molt especialitzades com el CEDEX, el Centre d'Estudis Hidrogràfics, o la Universitat Politècnica de Barcelona i altres universitats", ha explicat.La segona fase determinarà com moure'ls "de forma eficient" perquè "no és gens fàcil" i té "moltíssimes conseqüències". "Per tant, hem de saber exactament amb quines eines es poden comptar", ha apuntat Pascual. Es comença per Mequinensa perquè l'Ajuntament fa temps que demanava "insistentment alguna solució para millorar l'entorn" del poble i es replicarà després a més gran escala. "Ens donarà dades suficients per a saber amb quina tècnica i quin és el millor mètode segons el tram del riu i l'embassament", ha detallat la presidenta de la CHE.
Pascual ha apuntat que "la reserva de sediments" és reduïda a Mequinensa i Riba-roja i que no tots els sediments són "trasvasables". "Hi ha una multiplicitat de materials i no tots es poden moure. S'ha de saber on estan dins dels embassaments i fer-los arribar a la presa", ha afegit. Segons la presidenta de la Confederació, els models que provaran intentaran "ajudar-se de la dinàmica perquè el riu els moga", que el riu, "ajudant-lo una mica", amb les avingudes ordinàries siga "capaç de mobilitzar aquests sediments".
La CHE assegura que es fan altres proves també a la conca del Siurana, la del Matarranya o a l'assut de Xerta per "valorar si efectivament la mobilització pot ser eficaç". Una "qüestió bàsica" important que volen comprovar és si "el dèficit de sediments" que té el mateix riu fa que els absorbisca per "recompondre el seva llera" abans que arriben al delta de l'Ebre.