Una parella ebrenca en ple terratrèmol al Marroc: «La ciutat tenia un vel de caos mesclat amb incertesa i temor»

La Júlia Blanco va venir a estudiar infermeria a les Terres de l'Ebre ara fa sis anys provinent d'Ontinyent (València) i es va quedar a viure a Tortosa, ja que va començar a treballar a l'Hospital Verge de la Cinta. El passat dijous, en acabar el torn de nit va reunir-se amb la seua parella, l'Ivan Sánchez, un tortosí que durant la setmana treballa a Tarragona per passar uns dies de vacances al Marroc.

 

La parella acabava d'arribar a l'aeroport de Marràqueix Menara quan es va produir el terratrèmol més fort del país dels darrers cent vint anys. Eren les 23:10 en hora local (00:11 GMT del dissabte) quan es va produir el gran terratrèmol que ja ha provocat gairebé 3.000 morts i més de 5.500 ferits, segons les dades oficials.

 

El sisme, de magnitud 6,8 a l'escala de Richter va sacsejar la regió al sud-oest de Marràqueix. L'epicentre es va localitzar a la localitat d'Ighil i va provocar l'esfondrament de nombrosos edificis i cases. Entre les províncies més afectades hi ha d'Al Haouz, Marràqueix, Uarzazat, Azilal, Chichaoua i Taroudant.
 

"Acabàvem d'arribar a Marràqueix quan va tenir lloc el terratrèmol", comença a relatar la Júlia a l'Aguaita.cat. "Ens trobàvem entregant els passaports i de cop va succeir tot" explica encara incrèdula per tot el que han viscut. "El pitjor d'aquell moment va ser la temor de no saber què estava passant, acabàvem d'aterrar i no sabíem si un avió s'havia estavellat a l'aeroport, si estava havent-hi un atemptat... Vam passar molta temor", repetix.

"Nosaltres no vam sentir les sirenes mentre érem a l'aeroport perquè ens va agafar segellant els passaports i els policies d'allà es van mirar entre ells i van sortir corrents", lamenta. "La desinformació va fer que tota la gent sortís a espentes per la mateixa angoixa i pànic de no saber que estava passant", diu la Júlia.  "Tothom pensava que podia ser un atemptat fins que vam veure que van començar a caure trossos de l'aeroport i passada una mitja hora es va personar la policia i ja vam saber que es tractava d'un terratrèmol", recorda.

"No sabíem res del que estava passant fins que vam sortir a la porta de l'aeroport", explica.

 

"Hi havia molta temor entre la gent i en aquell primer moment una desinformació molt gran del succés"."Un cop a Marràqueix hi havia molt de caos i incertesa, cases enfonsades i negocis tancats", descriu. "Els comerciants tenien por que el sisme es tornés a repetir, en altres casos estaven de dol i es van recloure a casa per plorar els seus morts", explica.
 

Encara té gravades els sons de les sirenes. "Tota la ciutat tenia un vel de caos mesclat amb incertesa i temor", narra la Júlia. "Eren les 2.00 de la matinada i tothom estava al carrer nerviós, va ser una nit caòtica", afirma la jove. Malgrat tot, la gent als carrers i als hotels s'ajudaven els uns als altres.

 

 

El sisme ha posat en evidència, un cop més, que la desigualtat social és un factor determinant en la supervivència i la vida de les persones. Mentre les cadenes hoteleres instal·lades al país corrien en transmetre tranquil·litat, a les zones més pobres, edificis sencers i habitatges s'enfonsaven en les poblacions de l'epicentre del terratrèmol a la serralada de l'Alt Atlas, una de les zones més humils de Marroc.
 

Sis dies després de viure el terratrèmol en pròpia pell, la Júlia i l'Ivan han pogut seguir el seu viatge cap al sud, al desert de Merzouga fins a arribar a Fes.

"Penso que ha sigut una situació extraordinària i la gent no estava preparada ni s'esperava un desastre natural d'estes magnituds", reflexiona la Júlia.

 

"Passats aquests sis dies com a turista intentes continuar amb els plans tot i que patixes temor i la contradicció que estàs de vacances i una part del país acaba de passar per una desgràcia així", són sentiments contradictoris després d'una vivència com la que els ha tocat experimentar.

 

Ara tenen problemes per tornar, ja que amb el passaport sense segellar en marxar els guàrdies pel perill que el terratrèmol es tornés a repetir els posen problemes per embarcar a Fes i els hi demanen tornar a Marràqueix, a vuit hores amb cotxe d'on es troben, per tornar a Catalunya. Tot i intentar trucar als telèfons d'emergència que ha habilitat el Govern, de moment no han trobat una solució i continuen gestionant la tornada pel seu compte. "Al Marroc ens diuen que ens arrisquem a tornar sense el passaport però anant a Marràqueix a vuit hores d'on som ara a Fes amb cotxe". "Seguim intentant contactar amb els números que la Generalitat ha habilitat a veure si trobem alguna solució", comenta la parella

 

Res és comparable al sofriment viscut pels ciutadans de les zones afectades i la gent que ha perdut familiars i la seua vivenda però, la Júlia sent que no pot tornar a casa i sortir amb facilitat del país i "creu que no hi ha facilitat per part de les administracions i informació de com actuar, "una desinformació que ha estat una constant durant el viatge", segons la seua experiència.