06
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
12:12h
Les entitatanimalistes Anima Naturalis i CAS International han denunciat que Catalunya va destinar 801.271,24euros de l'erari públic a espectaclestaurins l'any 2019. La xifra l'han obtingut en el marc d'un estudi anomenat 'Festescruels', que investiga el finançamentpúblic de les celebracions popular amb braus a l'Estat. Així, segons esta investigació 28 municipis catalans (el 3% del total) van organitzar 450 actes d'este tipus aquell any. Les dos entitats calculen que 1.820 municipis d'arreu de l'Estat van celebrar festes amb toros, el 22% del total, i estimen en 42 milions d'euros les subvencions públiques que van rebre, un 1,9% dels quals destinats a Catalunya.
L'estudi determina que Catalunya és una de les autonomies amb menys tradició taurina del conjunt de l'Estat. Del 3% de municipis que organitzen festes populars amb braus, la gran majoria es concentren a la demarcaciódeTarragona, a les zones limítrofes amb Castelló i Terol.
Segons la investigació, que ha partit de la LleideTransparència -a través del web de cada consistori- per obtenir les dades, l'ajuntament català que l'any 2019 va gastarmésdiners per habitant va ser AlfaradeCarles (Baix Ebre), amb 376 veïns, que va dedicar 39.000euros per organitzar 11festes. El municipi que va gastar més en correbous va ser laRàpita (Montsià), amb 68.658euros en 20festes per a una població de 14.931 habitants.
Pel que fa a la tipologia de festes, 130 toros van ser embolats a 17 municipis de les Terres de l'Ebre l'any 2019. A banda, 14 dels 28 municipis taurins van fer almenys una festa de toro encordat aquell any, amb 46 esdeveniments en total.
Dificultats per obtenir les dades
Els responsables de l'estudi afirmen que s'han posat en contacte amb els 1.820 municipis de l'Estat que organitzen festes amb braus per aconseguir les dades de les inversions públiques que s'hi fan, però lamenten que "tot i que la llei exigeix transparència en el destí del diner públic de cada municipi, només el 47% dels ajuntaments (853) va respondre".
Les dos entitats responsables de l'estudi subratllen que tant aquesta qüestió com altres dificultats per aconseguir xifres exactes (sovint les festes amb braus formen part de les festes patronals i fa difícil desglossar, els ajuts venen d'administracions diverses o hi ha múltiples vies de finançament) fan "pràcticament impossible" conèixer la xifra "real" de tot el diner públic que es destina a les festes amb braus. Però a partir de les dades que sí han obtingut, calculen que "no pot ser menys" que els 42 milions esmentats, per a un cost total que s'eleva als 86 milions.
Les dos entitats responsables de l'estudi subratllen que tant aquesta qüestió com altres dificultats per aconseguir xifres exactes (sovint les festes amb braus formen part de les festes patronals i fa difícil desglossar, els ajuts venen d'administracions diverses o hi ha múltiples vies de finançament) fan "pràcticament impossible" conèixer la xifra "real" de tot el diner públic que es destina a les festes amb braus. Però a partir de les dades que sí han obtingut, calculen que "no pot ser menys" que els 42 milions esmentats, per a un cost total que s'eleva als 86 milions.