L'espectacular medusa de punts blancs torna al Delta de l'Ebre

En zones de la badia dels Alfacs se n'observen nombrosos exemplars, però la proliferació no es tan gran com a l'any 2012, segons tècnics de l'IRTA

Una de les meduses de punts blancs, a la badia dels Alfacs.
Una de les meduses de punts blancs, a la badia dels Alfacs. | S.A.
Aguaita.cat
09 d'agost del 2023
Actualitzat a les 19:00h
L'espectacular medusa de punts blancs, amb nom científic Phyllorhiza punctata, ha tornat a aparèixer a les aigües del Delta de l'Ebre i a més en quantitats nombroses, afavorida per les corrents càlides marines d'este estiu. Es tracta d'una espècie invasora al Mediterrani nadiua dels oceans Índic i Pacífic que s'ha anat escampant per molts mars dels món, entre ells el Mediterràni, i que l'any 2010 va ser observada al Delta de l'Ebre per primera vegada a la costa mediterrània peninsular. Tot i el seu aspecte, entre amenaçador per la seua mida -pot arribar a superar el mig metre de diàmetre- però a la vegada gairebé hipnòtic pels seus moviments pausats i la seua bellesa, no és una espècie massa urticant i per tant no suposa un problema de salut per als humans, per bé que tampoc resulta massa estimulant banyar-s'hi a prop. En els últims dies se n'estan veient nombrosos exemplars en algunes zones del Delta, entre elles en àrees de la badia dels Alfacs.

Segons tècnics de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), "no és habitual veure exemplars d'esta espècie a la badia dels Alfacs, on enguany se n'estan observant moltes, tot i que per exemple no tantes com a l'any 2012, quan hi va haver una proliferació molt gran". Entre els factors que han pogut propiciar la seua presència "influïxen molt els corrents i la temperatura de l'aigua, que fa que es puguen apropar a la costa més del que és habitual", apunten els especialistes. 

La medusa de punts blancs s'alimenta de zooplancton i si prolifera molt pot ser un problema amb altres espècies perquè competixen per l'aliment. Per contra, més enllà de les tortugues marines, elles no tenen massa predadors. Si es donen les condicions idònies, poden tenir una gran capacitat de reproducció i és aleshores quan es poden donar grans proliferacions com ara fa onze anys.