31
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
02
d'agost
a les
17:04h
Itàlia, Segona Guerra Mundial. Unes monges ajuden a fugir uns xiquets jueus que es trobaven internats en un camp de concentració proper al seu convent. Esta història amb rerefons bèl·lic i proclama solidària envolta l'argument de la pel·lícula estrenada l'any 1960 que este diumenge es va poder tornar a veure al cinema de Bot. El film projectat, titulat "La guerra secreta de Sor Catherine", no va ser escollit a l'atzar, ho va ser per una ocasió ben especial. I és que ahir feia 60 anys que va ser projectat en la inauguració del cinema de Bot, un espai que resistint els vents i les marees que porten els canvis de temps, seguix oferint històries i cultura moltes tardes de diumenge en este municipi de la Terra Alta. Al darrera del cinema de Bot hi ha l'esforç, la dedicació i sobretot, l'estima pel sèptim art que porta sis dècades mostrant un veí del poble, impulsor i alma matter de la sala, Josep Mulet. Ahir ell i molts veïns més van omplir el cinema del club, com en les millors èpoques, per celebrar el 60è aniversari d'aquella primera projecció. "La pel·lícula narra una història real i va agradar molt, està molt ben feta, ens va agradar més ara que quan la vam emetre fa 60 anys, perquè llavors eren molt joves i no teníem molt interès per este tipus de pel·lícules, ens agradaven més les de l'oest, les típiques d'indis i vaquers", explica Josep a l'aguaita.cat.
Quan es va projectar, amb Josep Mulet i Josep Boix com a maquinista, els promotors del cinema cobraven 300 pessetes al mes d'aquell any 1963. Per a la gent del poble, juntament amb la ràdio i amb una altra sala, la del Fèmina, aquell era una manera imprescindible de socialització, diversió i culturització. En algunes pel·lícules calia espavilar-se a agafar lloc per no quedar-se sense butaca, o per obtindre el millor angle de visió. Als anys 80 però hi havia més despeses i ingressos, i Josep va decidir proposar a la junta del Club, on hi ha la sala de cinema, que ja se n'encarregaria ell de tirar-lo endavant. I així ha estat. Ha estat i és un hobbie que no pensa abandonar mai mentre puga. Ara queden lluny aquella etapa daurada de finals dels 80 i 90, amb pel·lícules que posaven la sala al límit de la capacitat. El último emperador, Dirty Dancing, Pretty Woman, Titànic... són els títols que li venen al cap vinculats als temps de màxima esplendor del cinema, que malgrat tot s'ha anat adaptant als nous temps. Dels vells projectors cinematogràfics als formats digitals que han portat els nous temps. Les complicacions, però, arriben per totes bandes. A la caiguda d'habitants en les últimes dècades al poble s'hi suma la competència que implica la irrupció de les plataformes: "Ara la gent mira la pel·lícula de casa al sofà de casa i depen com s'adormen i no veuen res", bromeja Josep. I com a dificultat afegida, el fet que actualment no hi ha conserge al club, de manera que com que la sala està a l'interior, es limita a projectar pel·lícules puntualment a l'espera que puguen tornar a obrir la sala amb periodicitat un cop hi haja conserges.
Josep seguix tenint idees per adaptar el cinema als nous temps, i afavorir l'interès del públic amb preus competitius i sistemes que facen viable la persistència d'este cinema que ha acompanyat molts caps de setmana durant generacions al poble de Bot.
Quan es va projectar, amb Josep Mulet i Josep Boix com a maquinista, els promotors del cinema cobraven 300 pessetes al mes d'aquell any 1963. Per a la gent del poble, juntament amb la ràdio i amb una altra sala, la del Fèmina, aquell era una manera imprescindible de socialització, diversió i culturització. En algunes pel·lícules calia espavilar-se a agafar lloc per no quedar-se sense butaca, o per obtindre el millor angle de visió. Als anys 80 però hi havia més despeses i ingressos, i Josep va decidir proposar a la junta del Club, on hi ha la sala de cinema, que ja se n'encarregaria ell de tirar-lo endavant. I així ha estat. Ha estat i és un hobbie que no pensa abandonar mai mentre puga. Ara queden lluny aquella etapa daurada de finals dels 80 i 90, amb pel·lícules que posaven la sala al límit de la capacitat. El último emperador, Dirty Dancing, Pretty Woman, Titànic... són els títols que li venen al cap vinculats als temps de màxima esplendor del cinema, que malgrat tot s'ha anat adaptant als nous temps. Dels vells projectors cinematogràfics als formats digitals que han portat els nous temps. Les complicacions, però, arriben per totes bandes. A la caiguda d'habitants en les últimes dècades al poble s'hi suma la competència que implica la irrupció de les plataformes: "Ara la gent mira la pel·lícula de casa al sofà de casa i depen com s'adormen i no veuen res", bromeja Josep. I com a dificultat afegida, el fet que actualment no hi ha conserge al club, de manera que com que la sala està a l'interior, es limita a projectar pel·lícules puntualment a l'espera que puguen tornar a obrir la sala amb periodicitat un cop hi haja conserges.
Josep seguix tenint idees per adaptar el cinema als nous temps, i afavorir l'interès del públic amb preus competitius i sistemes que facen viable la persistència d'este cinema que ha acompanyat molts caps de setmana durant generacions al poble de Bot.