09
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
17:02h
La Ràpita, Amposta i Alcanar faran una agenda urbana mancomunada, que ha de permetre "resoldre reptes comuns" amb un "enfocament estratègic conjunt". L'elaboració del document i del pla d'acció l'assessorarà la direcció general d'Agenda i Renovació Urbana, que també farà seguiment de la seua implantació. L'Agenda dels Pobles i Ciutats Catalunya2050, en serà la referència, un conjunt de recomanacions per facilitar les transicions digital i verda i assolir "l'equilibri territorial, el model productiu i la inclusió social". Els tres municipis han de definir "els àmbits estratègics" i la diagnosi, treballar el model de governança i acordar el pla de participació per al procés de redacció.
L’Agenda dels Pobles i Ciutats Catalunya 2050, adoptada pel Govern català, és un conjunt de recomanacions amb l’horitzó 2050 per tal de facilitar dos transicions, la digital i la verda, sobre tres pilars que poden contribuir a l’assoliment: l’equilibri territorial, el model productiu i la inclusió social.
“L’Agenda dels Pobles i Ciutats Catalunya 2050 situa les persones i la creació d’oportunitats en el centre i es fonamenta en la generació de beneficis integrats per construir una Catalunya territorialment equilibrada, econòmicament pròspera i socialment equitativa”, explica la directora general d’Agenda i Renovació Urbana, Nel·la Saborit Esteve, que ha mantingut esta setmana una primera reunió de treball amb els alcaldes dels tres municipis, Adam Tomàs Roiget, Josep Caparrós Garcia i Joan Roig Castell. A la trobada també han participat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernandez, i el director dels Serveis Territorials de Territori, Miquel Alonso Cruelles.
A partir d’ara, els treballs se centraran en definir els àmbits estratègics comuns i la diagnosi pels tres municipis, treballar el model de governança i acordar el pla de participació per al procés de redacció de l’agenda urbana. La Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana també farà el seguiment de la implantació de les agendes mancomunades.
L’Agenda Urbana mancomunada que estan impulsant els tres municipis buscarà sinergies amb el Projecte d’anàlisi de la resiliència de les Terres de l’Ebre que el Departament de Territori i ONU-Hàbitat estan desplegant per exportar a altres regions del món una metodologia d’anàlisi de la resiliència territorial, partint de les Terres de l’Ebre com a model pioner i de referència.
L’Agenda dels Pobles i Ciutats Catalunya 2050, adoptada pel Govern català, és un conjunt de recomanacions amb l’horitzó 2050 per tal de facilitar dos transicions, la digital i la verda, sobre tres pilars que poden contribuir a l’assoliment: l’equilibri territorial, el model productiu i la inclusió social.
“L’Agenda dels Pobles i Ciutats Catalunya 2050 situa les persones i la creació d’oportunitats en el centre i es fonamenta en la generació de beneficis integrats per construir una Catalunya territorialment equilibrada, econòmicament pròspera i socialment equitativa”, explica la directora general d’Agenda i Renovació Urbana, Nel·la Saborit Esteve, que ha mantingut esta setmana una primera reunió de treball amb els alcaldes dels tres municipis, Adam Tomàs Roiget, Josep Caparrós Garcia i Joan Roig Castell. A la trobada també han participat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernandez, i el director dels Serveis Territorials de Territori, Miquel Alonso Cruelles.
A partir d’ara, els treballs se centraran en definir els àmbits estratègics comuns i la diagnosi pels tres municipis, treballar el model de governança i acordar el pla de participació per al procés de redacció de l’agenda urbana. La Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana també farà el seguiment de la implantació de les agendes mancomunades.
L’Agenda Urbana mancomunada que estan impulsant els tres municipis buscarà sinergies amb el Projecte d’anàlisi de la resiliència de les Terres de l’Ebre que el Departament de Territori i ONU-Hàbitat estan desplegant per exportar a altres regions del món una metodologia d’anàlisi de la resiliència territorial, partint de les Terres de l’Ebre com a model pioner i de referència.