24
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
17:17h
El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat ha recuperat les restes de 264 persones víctimes de la Guerra Civil enterrades en fosses. Així ho recull el balanç del Pla de fosses 2020-2022, que la Direcció General de Memòria Democràtica ha donat a conèixer este dilluns. Durant estos tres anys, s'han fet intervencions arqueològiques a 28 fosses i s'han pogut retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades. També s'han rescatat més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l'exèrcit republicà com de l'insurrecte, i d'algunes víctimes civils. A més, s'han dut a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp.
A Catalunya, entre 1999 i 2022, s'han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d'identificació genètica, el 2016.
De les deu persones identificades i retornades en el marc del pla, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs: tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato).
Dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre), es van retornar les despulles d'Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d'Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.
Finalment, en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques, es va aconseguir identificar les restes de Ramon Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona.
Localització de les intervencions
Els treballs arqueològics de les 28 intervencions executades entre 2020 i 2022 es van situar a l'ermita de Sant Josep, a Bot; el mas de Llacuna, a Benifallet; la punta del Sacarrenyo, l'aulivar del Civit i el tossal de les Forques (el Cogul, Garrigues); el prat del Fuster (Sorpe, Pallars Sobirà); el cementiri de Salomó (Tarragonès); el cementiri dels Reguers, Tortosa; el mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, el cementiri de Montjuïc (Barcelona, Barcelonès); Valldepins a Ulldecona; el pont d'Adrall (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell); el mas de Griera (Gurb, Osona); Llenguaderes del Quico, a laPobla de Massaluca; les Deveses (Prades, Baix Camp); Vallxiquer a Ascó; el castell de Montclar (Agramunt, Urgell); el mas de la Pila, a Corbera d'Ebre; el búnquer de Santa Llocària (Vilanova de Meià, Noguera); el pla de Junquet (la Bisbal de Falset, Priorat); la serra de les Arcades (l'Albagés, Garrigues); el prat de Clem i la plana de Mont-ros (la Torre de Capdella, Pallars Jussà); l'hort de la Font i cal Gravador de Canturri (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell), la creu de ferro (Bellprat, Anoia); els aulivarets de Vespella i el mas d'en Blanc (Vespella de Gaià, Tarragonès) i el cementiri de Reus (Baix Camp). Les fosses estaven situades en diversos indrets: properes als llocs d'execució, hospitals de campanya i llocs de socors del camp de batalla, en cementiris i en línies de trinxeres.
Malgrat que no s'hi van poder trobar restes, els responsables del pla subratllen l'esforç fet a les excavacions de l'ermita de Sant Josep de Bot, a la Terra Alta; al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se cercaven les despulles del poeta cubà i brigadista internacional Pablo de la Torriente Brau; al mas de la Griera, a Gurb; al castell de Montclar, a l'Urgell, i a les fosses del prat de Clem, la plana de Mont-ros o la torre de Capdella, situades al Pallars Jussà.
Paral·lelament a les intervencions, es van registrar també 61 punts amb restes òssies en superfície. Este tipus d'actuació no implica excavació, sinó que consistix en la recollida de les restes humanes i els materials relacionats localitzats en superfície, ja siga perquè han aflorat de manera natural o bé perquè hi ha hagut remocions de terra.
A Catalunya, entre 1999 i 2022, s'han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d'identificació genètica, el 2016.
De les deu persones identificades i retornades en el marc del pla, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs: tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato).
Dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre), es van retornar les despulles d'Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d'Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.
Finalment, en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques, es va aconseguir identificar les restes de Ramon Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona.
Localització de les intervencions
Els treballs arqueològics de les 28 intervencions executades entre 2020 i 2022 es van situar a l'ermita de Sant Josep, a Bot; el mas de Llacuna, a Benifallet; la punta del Sacarrenyo, l'aulivar del Civit i el tossal de les Forques (el Cogul, Garrigues); el prat del Fuster (Sorpe, Pallars Sobirà); el cementiri de Salomó (Tarragonès); el cementiri dels Reguers, Tortosa; el mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, el cementiri de Montjuïc (Barcelona, Barcelonès); Valldepins a Ulldecona; el pont d'Adrall (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell); el mas de Griera (Gurb, Osona); Llenguaderes del Quico, a laPobla de Massaluca; les Deveses (Prades, Baix Camp); Vallxiquer a Ascó; el castell de Montclar (Agramunt, Urgell); el mas de la Pila, a Corbera d'Ebre; el búnquer de Santa Llocària (Vilanova de Meià, Noguera); el pla de Junquet (la Bisbal de Falset, Priorat); la serra de les Arcades (l'Albagés, Garrigues); el prat de Clem i la plana de Mont-ros (la Torre de Capdella, Pallars Jussà); l'hort de la Font i cal Gravador de Canturri (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell), la creu de ferro (Bellprat, Anoia); els aulivarets de Vespella i el mas d'en Blanc (Vespella de Gaià, Tarragonès) i el cementiri de Reus (Baix Camp). Les fosses estaven situades en diversos indrets: properes als llocs d'execució, hospitals de campanya i llocs de socors del camp de batalla, en cementiris i en línies de trinxeres.
Malgrat que no s'hi van poder trobar restes, els responsables del pla subratllen l'esforç fet a les excavacions de l'ermita de Sant Josep de Bot, a la Terra Alta; al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se cercaven les despulles del poeta cubà i brigadista internacional Pablo de la Torriente Brau; al mas de la Griera, a Gurb; al castell de Montclar, a l'Urgell, i a les fosses del prat de Clem, la plana de Mont-ros o la torre de Capdella, situades al Pallars Jussà.
Paral·lelament a les intervencions, es van registrar també 61 punts amb restes òssies en superfície. Este tipus d'actuació no implica excavació, sinó que consistix en la recollida de les restes humanes i els materials relacionats localitzats en superfície, ja siga perquè han aflorat de manera natural o bé perquè hi ha hagut remocions de terra.