Adam Tomàs : «Haver estat capaç de posar la primera multinacional a la nostra ciutat em motiva molt»

Arriba xiulant a la cita, en ple carrer. Sembla content i tranquil. I tot i la llarga precampanya electoral que viu la seua ciutat, el candidat d'Esquerra, Adam Tomàs, refusa entrar en el joc de la confrontació tensa. Hi tindria poc a guanyar. Tot i que governar desgasta, partix amb un avantatge ample. Per perdre'l del tot hauria de haver-hi un daltabaix i en este cas, té clar que n'assumiria la responsabilitat.

Veu factible la seua tercera majoria absoluta? I ens quins termes?

Jo la veig factible. En política el que no passa en quatre anys passa en un dia i d’aquí a les eleccions pot passar qualsevol cosa però ara mateix, amb la situació que tenim, no veig una pèrdua de la majoria absoluta. Si la hi ha representaria perdre 6 regidors, per quedar-nos en 10, fet que equival a una pèrdua de 2.500 o 3.000 vots, i el que tinc clar és que en este cas no podriem governar, entre altres coses perquè ja hi ha hagut un posicionament per part de Junts, que ells pactaran amb qui siga per canviar el govern, per tant tenim clar i està bé que la gent ho sàpiga, que si Esquerra d’Amposta no té majoria hi haurà un altre govern perquè esta seria la voluntat. Però veig complicat perdre 3.000 vots i si passés representaria també haver de fer front a responsabilitats. Ho dic perquè hi ha gent que diu, si no ets alcalde, marxaràs? No és ser o no alcalde, és marxar perquè perdre 6 regidors i 3.000 vots representaria això. 

No hauria massat mai tampoc a la història de la ciutat una pèrdua tan gran de vots per part d’un govern?

No, perquè el màxim va ser amb la candidatura de CiU del 2015, i pel que fa a  regidors van ser 4, en un moment en què per un costat hi havia una crispació molt gran, després de 28 anys de govern de CiU, amb la Guàrdia Civil entrant a l’Ajuntament, entrant a l’hospital, amb una falta de transparència molt gran, i davant hi havia una candidatura fresca representada per Esquerra d’Amposta que en aquell moment unia a ICV, a gent de la CUP, de Podemos… vam unir tota l’esquerra. Per tant es va donar una situació de desgast molt gran i molta frescor a l’altre costat i vam ser capaços que CiU baixés quatre regidors. Baixar-ne sis ara se’m fa difícil de veure.
 Amposta porta 32 anys governada amb majories absolutes, això és bo per a la ciutat?

Jo penso que nosaltres amb majoria absoluta hem estat capaços de teixir moltes aliances i de crear molta xarxa amb la ciutadania. Hem creat les assemblees de barris; hem fet les assemblees informatives cada 6 mesos; hem incrementat els índex de transparència del 40 al 92% en indicadors de l’Infoparticipa; hem posat la videoacta i tothom pot veure el ple en directe des de casa seua i escoltar-lo per la ràdio en directe, hem implementat una sèrie de mesures per tal d’interrelacionar-nos, també els pressupostos participatius. És cert que tenim majoria absoluta però no l’hem exercit passant el rodet. Els primers 4 anys fins al 2019 vam tenir més bona relació amb l’oposició i pel que fa a la redacció de pressupostos intentavem acordar coses i en estos últims 4, i sobretot els 2 de desconnexió de la còvid, no s’ha donat esta participació amb tots els grups. Crec que les majories absolutes dolentes no ho són, és en funció de com les utilitzes. Jo vaig acabar molt cremat de les majories absolutes de CiU, els seus últims 8 anys va ser terrible. Crec que nosaltres l’hem exercit d’una forma molt participada, molt propera i amb voluntat d’obrir-nos a l’oposició. Les majories absolutes de Roig eren també una mica així, no eren un rodet, almenys les que jo recordo.

El seu rival més directe, Manel Ferré, candidat de Junts, va governar també 8 anys. Com valora el seu retorn a la política?

Crec que presenten el millor candidat que poden, és el que fem tots, per tant no seré jo qui valore cap candidat, però és cert que sorprèn després de 28 anys de dedicació a la política, perquè pensem que va ser regidor 20 anys a govern i després 8 anys alcalde. Però en tot cas és una decisió personal i de Junts. Al final este és el model Trias, la reedició de candidats, i entenc que ho fan perquè consideren que és aquell que els pot avalar millor resultat.

Ell ha criticat que vostè vol fer en 4 mesos el que no ha fet en 8 anys, què li contestaria?

Li recordaria que al 2019 vam treure 16 regidors, per tant diu que no fer res en 8 anys és menystenir la ciutadania, vam treure 6.102 vots, el resultat més gran  que ha tingut una formació política a Amposta i Esquerra arreu del país. Per tant alguna cosa vam haver de fer bé com a mínim els primers quatre anys no? I si ens centrem en l’últim mandat que miren l’hemeroteca perquè a Amposta mai de la vida, ni en qüestions de dinamisme econòmic, ni en obra, ni en recursos, ni en endeutament, ni en inversió, ni en res, havia estat com està ara. Si el que vol dir és que hi ha moltes coses a millorar, cert. Jo li donaria la volta a n’esta expressió, i vaig a un acudit gràfic d’una revista territorial on sortia Manel Ferré intentant fer en 4 mesos el que no ha fet en vuit anys, perquè qui no ha estat en 8 anys en l’àmbit polític a Amposta ha estat el candidat de Junts, nosaltres sí que hi hem estat. Què valore què ha fet ell per Amposta en 8 anys.
 

També ha dit que l’actual govern va aprofitar les circumstàncies per fer una campanya bruta contra ell en el seu dia, va ser així?

És cert que nosaltres ens vam veure beneficiats per dos coses: per una política que en aquell moment exercia el regidor Ciscar, i treballavem de forma conjunta tota l’oposició, és a dir, el PSC, Esquerra i Ciscar davant les actituds molt tancades de CiU en aquell moment, que feia que haguéssem d’ajuntar-nos. Jo l’oposició que he tingut ha estat molt dura. Pensar que tot és culpa dels altres crec que no ajuda en res. Per exemple, quan va entrar la Guàrdia Civil i hospital, no veurà cap càrrega política per part de ningú d’Esquerra a aquell fet, perquè vam tocar el pito i vam dir que allò no s’utilitzava políticament i com esta moltíssimes. Sí que és cert que vam aprofitar el desgast que estava patint per un altre costat per posicionar-nos políticament, però ho feiem des del més estricte respecte. I no estan gravats els plens però es podia veure en aquell moment quina era la prepotència i les faltes de respecte en aquell moment per part del govern cap a tota l’oposició. Hi havia un menstenyiment total, i aquí cadascú cull allò que ha plantat. He sentit en alguna entrevista on diu que nosaltres, juntament amb la secretària de l’ajuntament… jo crec que estes acusacions són molt greus, la secretària, interventor, tresorer, són càrrecs de l’Estat que estan per fiscalitzar, si el candidat o qualsevol persona considera que hi ha una mala praxis per part d’estos habilitats estatals, ja tarda en denunciar-ho. Al final és intentar llençar una cortina de fum per no assumir una derrota. Jo tinc clar que el que passe el dia 28 serà responsabilitat meua. Si tinc un bon resultat serà per la bona feina que s’ha fet i el bon equip i si és dolent també serà culpa meua. No aniré a buscar que l’oposició ha fet no sé què, ni a dir que la ciutadania m’ha fallat. Hem de ser capaços d’acceptar els bons resultats i els dolents.

Què en destacaria de la llista?

En un equip de setze regidors no és fàcil fer molts canvis i a més, dels 16, 8 eren nous. Sempre he pensat que tothom ha de tenir l’oportunitat de participar de la política com a mínim 8 anys, i esta és l’oportunitat que els he donat als que només portaveu 4 anys, perquè a més dos han estat de còvid. Sabent que algun dels que porten 8 anys també volia que continuéssen, et plantes amb molts regidors. No obstant incorporem en llocs per sortir com a mínim dos persones noves, i mantenim un equip heterogeni entre els que fa més temps que estan i els que menys i els nous. Continuem representant a la ciutadania, esta ja era la meua obsessió al 2015, per això vam posar gent de totes les vessants, i ara fem el mateix.

Perquè vol 12 anys i no 8, què li queda per fer com a alcalde?

No vull posar la crossa sobre el còvid, no és tant el còvid perquè no m’ha deixat governar 2 anys, hem governat igual, però és cert que les coses s’han alentit molt en dos anys, i el covid i l’aparició dels Next Generation, a mi m’ha generat una finestra d’oportunitat molt gran per seguir liderant l’equip. Pensa que som dels municipis que més fons Next Generation estem rebent, i m’agradaria veure més cristalitzats projectes com el de turisme sostenible, la biblioteca, sostenilitat energètica, el mercat… i m’agradaria també poder fer un relleu que ara no hem pogut fer. I la nostra responsabilitat és amb la ciutadania però també en la formació política que representem i m’agradaria després de 28 anys que ens va costar tombar aquella majoria absoluta de CiU, dixar un relleu que com a mínim pogués donar una certa continuitat al projecte d’Esquerra, no cal durant 28 anys però sí que done l’oportunitat de casar un projecte més identificatiu del que són les polítiques d’esquerres.

De tots els projectes que destaca dels fons Next Generation, quin tindrà la capacitat de donar un impuls més rellevant a la ciutat?

Estem parlant que impactaran sobre Amposta al voltant d’uns 10 milions d’euros dels Next Generation. És cert que n’hi han 5 que lidera la Diputació de Tarragona. Parlem de la Via Verda, que majoritàriament impacta a Amposta; els 2 milions del vaixell elèctric, les cases del Molí de Cercós, l’Eurovelo fins a Freginals, la part de sostenibilitat energètica de la biblioteca, amb 700.000 euros (i fins a 1,2 es finança amb recursos de la Generalitat), els 500.000 euros per al mercat, 1 milió per a sostenibilitat energètica amb una caldera de biomassa i plaques solars als sostres, i estem pendents de 3 milions d’euros per a restaurar l’Ajuntament. Però a banda, tenim 4 milions d’euros per convertir el col·legi de les Monges en l’Escola d’Art; un milió de transformació del barri del Grau amb canvi dels serveis i fent de prioritat invertida set carrers amb una part de PUOSC i part de la Diputació, i altres obres com l’hotel d’entitats, que s’ha d’acabar, i moltes coses engegades…
Són obres que s’acabaran al promer mandat governe vostè o no…

L’altre dia em preguntaven com veia Amposta al 2027, i jo crec que farà una transformació enorme, amb la petició de l’ampliació de places de llar d’infants per fer-ne una tercera amb fons Next Generalion, o en el plànol industrial, estem treballant l’ampliació del polígon de l’Oriola i com a alcalde m’agradaria veure la implantació, que ens ha costat moltíssim, d’esta empresa canadenca, Premier Tech,  que engegarà si va bé al 2024 i haver estat capaç de posar la primera multinacional a la nostra ciutat em motiva molt.

De tot allò que ha pogut complir, si hagués d’escollir una cosa, de què n’està més satisfet?

Un és l’edifici del Sindicat. No es tracta de la restauració, és la creació del nucli de les polítiques de desenvolupament social i econòmic de la ciutat. Hi treballen 20 persones per a les empreses i les polítiques d’ocupació, la innovació, la recerca i l’educació en noves tecnologies, per tot el dinamisme que representa l'edifici i les moltes coses que estan passant allà. I també destacaria el Casal Cívic de Gent Gran, també per tot allò que hi passa, amb més de 400 persones al mes que fan tot tipus d’activitats vinculades a l’envelliment actiu, ja siga classes de francès, ioga, informàtica, escacs, ball els diumenges, és brutal l’activitat frenètica que hi ha al casal i són 1.500 socis, han crescut 400 socis en 6 mesos des que es va obrir. Hi ha altres projectes, com l’Espai Diona, l’habitatgge… però estos dos per a mi són molt rellevants.

Pel que fa a implantació industrial, recentment han anunciat l’arribada de Premier Tech com citava, també les naus d’Antaix s’han posat en activitat com a centre logístic, dos actius que posen sobre la taula la necessitat d’ampliar el polígon, en quin punt está?

Estem acabant l’última fase d’urbanització. El problema que tenim és que este polígon dels anys 90 no es va arribar a acabar per part de cap dels governs que hi ha hagut, i no és una crítica, ni el nostre fins ara ni els anteriors, perquè no hi havia pressió de demanda. I ara això ha arribat de cop, nosaltres ja vam començar a treballar l’any passat el projecte de finalització d’urbanització, queda 1,5 milions per acabar, urbanitzarem l’any que ve. Era un dels compromisos amb Premier Tech, com també portar el gas, i paral·lelament hem començat a treballar l’ampliació amb el departament de Territori. Està plantejada per créixer paral·lelament a l’Eix de l’Ebre. Allí hi ha una quantitat d’edificis i naus preexistents que si ho desenvolupem,  el terreny lliure disponible no serà molt gran, per tant paral·lelament estem treballant el creixement en direcció la Ràpita, perquè és una zona més rural i volem dotar-nos de grans parcel·les perquè hi ha empreses que n’estan buscant. Esta segona incorporaria zones que estan fora d’ordenació com Mapei, una empresa molt potent, Alonso o Fatsini, així que aprofitarem per regularitzar empreses que fa molt temps que estan, legalment, però fora d’ordenació.

Fins a quin punt la revifada industrial que viu l’Ebre ve afavorida per  la implantació d’una empresa del potencial de Kronospan?

Nosaltres la implantació de Premier Tech fa dos anys que l’estem treballant, no hi té a veure. Però sí que és cert que l’aparició de Kronospan ha fet que per exemple a Tosses hi ha una sèrie de naus que es van vendre i que estan en mans d’uns empresaris i Kronostan arrossega empreses auxiliars que s’interessen per naus de 1.000 metres. Crec que acabarà fent que també amb el polígon de l’Oriola i fins a la Ràpita s’acabe configurant tot un “espai Catalunya Sud”. I més aviat que tard pot acabar fent que puguem somniar en posar en marxa el port d’Alcanar com a port comercial, amb una reserva de sòl industrial vinculada al port, que faria que la força de Kronospan acabe disparant possibilitats cap a Amposta, la Ràpita i Alcanar. Per això estem reivindicant amb més força que mai el tercer carril de l’autopista i la sortida al Montsià, perquè ens veiem amb força de fer-ho perquè Kronospan ho estira tot, l’estació de mercaderies, tot.

Pel que fa al polígon de Tosses, un referent de la vida nocturna ebrenca fa anys, disposa d’una vintena de naus de les quals 14 han estat adquirides per un grup d’empresaris per llogar-les o vendre-les a petits negocis, com es troba esta reanimació?

Actualment hi ha dos discoteques en desenvolupament. És una zona que continua tenint una certa fesomia lúdica. També s’hi han començat a posar activitats comercials als edificis que eren locals d’oci, crec que no és incompatible. És evident que no serà un espai d’oci com el que era, perquè estos locals com eren han fracassat arreu, a la Ràpita el Garbech, les Carpes a Tortosa... Hem de repensar el model d’oci, ja està passant.

Hi ha hagut un canvi d’hàbits en els últims anys i vostè ha anunciat que potser hi haurà tardeos al parc dels Xiribecs

Cal aclarir que el tardeo ja es podia fer, però amb la proposta de bar que hi ha fa tota la pinta que l’empresari té intenció de demanar-ne crec que uns 12 a l’any, per tant tampoc no és res que puga generar molèsties a ningú.

En l’àmbit social i de salut quina és la proposta que té per al proper mandat?

A l’hospital s’ha invertit més que mai en renovació tecnològica, ara estem amb la creació de la unitat de medicina esportiva, que és una planta de 500 metres vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva, i en l’aspecte sociosanitari volem aprofitar l’espai que hi ha a la residència de gent gran per a un projecte d’habitatge tutelat vinculat a una plataforma de serveis de la residència. És un projecte que treballarem molt de cara al mandat vinent.

En les matèries esportiva i educativa estan coberts?

Hi ha tres projectes que són absolutament necessaris: la segona fase de la residència d’esportistes, amb 44 places més de residència. En estos moments visiten Amposta al voltant de mil esportistes l’any, que venen a fer concentracions i de vegades no tenim espai on ficar-los; l’altre és el túnel de la pista d’atletisme, vinculat també al rocòdrom. I el tercer el tancament o climatització de la piscina exterior. La caldera de biomassa va per climatitzar-la. I pel que fa a l'educació, els projectes que voldria veure cristalitzats la legislatura que ve són el projecte del gimnàs del Soriano Montagut, la llar d’infants i l’Escola d’Art al col·legi de les Monges.