Discrepàncies entre l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia en la causa pels preparatius de l'1-O afecta
Josep Maria Jové,
Lluís Salvadó i
Natàlia Garriga, que s'ha de jutjar en els propers mesos al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Com ha avançat
eldiario.es i ha confirmat
Aguaita.cat, els serveis jurídics del govern espanyol han decidit no acusar el rapitenc Salvadó, mentre que demanen una pena de tres anys i mig de presó per a Jové, en aplicació del nou codi penal i el delicte de malversació lleu. L'escrit és menys dur que el de la Fiscalia, que dribla la reforma legal i aplica la malversació greu,
amb penes de set i sis anys de presó per a Jové i Salvadó, respectivament, i inhabilitacions de fins a 32 anys. Per a
Natàlia Garriga, la petició de pena és d'un any d'inhabilitació per desobediència en tots els casos.
La interpretació que dels fets i del codi penal que fan les dos acusacions, doncs, és diferent. La Fiscalia -com s'ha vist també en el cas dels condemnats per l'1-O i els exiliats- va optar per la línia dura amb Jové i Salvadó, amb peticions de pena elevades i obviant la reforma del codi penal. En el seu escrit, situa els dos exalts càrrecs del Departament d'Economia com a peces clau en l'organització del referèndum i la construcció d'estructures d'estat com la hisenda pròpia, i
esquivava la reforma de la malversació pactada entre el
PSOE i
ERC. Per ara, el canvi legal ha beneficiat Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, als quals els ha quedat extingida la pena per sedició, i a Clara Ponsatí i Marta Rovira, que només se les vol jutjar per desobediència.
Ara, l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, rebaixa el to, tot i que continua l'amenaça de presó per a Jové, que l'any 2017 era la mà dreta de Junqueras com a secretari general d'Economia. Per a l'actual dirigent d'ERC, demana tres anys i mig de presó i set anys d'inhabilitació per malversació i desobediència. Els serveis jurídics del govern espanyol atribuïxen a Jové haver
ordenat destinar diners públics als preparatius del referèndum, per un import de prop de
140.000 euros, i per haver autoritzat la transferència de
3,4 milions d'euros per despeses de publicitat institucional de l'1-O. L'Advocacia interpreta que la malversació que hauria comès Jové no seria amb ànim de lucre, sinó que correspondria a una desviació irregular de pressupost, castigada amb penes més baixes.
Així mateix, també se l'acusa de no haver fet cas de les resolucions del
Tribunal Constitucional (TC), que ordenava impedir qualsevol iniciativa encaminada a tirar endavant el referèndum. Com Jové, també Natàlia Garriga s'enfronta a un delicte de desobediència greu al TC, i en aquest cas l'Advocacia demana la mateixa pena que la Fiscalia: un any d'inhabilitació. En el cas de Garriga, que l'any 2017 era també alt càrrec d'Economia, la pena és lleu -fa mesos que va decaure el delicte de malversació, que sí que portava associades penes de presó-, tot i que en cas de condemna el seu càrrec al Govern
quedaria contra les cordes.