Ivan Garcia: «Per a Roquetes és molt important el nou hospital i resoldre la inundabilitat, que limita el creixement»

Entrevistem l'alcalde al cap d'un any de mandat i com a candidat d'ERC per primera vegada a les municipals

Ivan Garcia, alcalde de Roquetes, a la plaça dels Països Catalans.
Ivan Garcia, alcalde de Roquetes, a la plaça dels Països Catalans. | S.Berbís
Sílvia Berbís
18 de febrer del 2023
Actualitzat el 25 de març del 2024 a les 14:42h

Ivan Garcia Maigí va rellevar a l'alcaldia de Roquetes, ara fa un any, un dels pesos pesants del republicanisme a l'Ebre, Paco Gas. Temps suficient, unit als anys de regidor, per identificar les oportunitats i les limitacions que li cal superar al seu municipi. Vol emprendre el proper mandat sencer per impulsar Roquetes, això sí, diu, sense estirar més el braç que la màniga. Serà candidat per primera vegada (ERC) i buscarà revalidar l'alcaldia davant formacions que també tenen, en tots els casos, candidats nous. 

Com s’ha sentit en este primer any d’estrena com alcalde?
L’inici va ser dur, no pensava que fos tant el canvi com realment és, però bé, poc a poc et vas posant al lloc. Cada dia vas aprenent i tirant endavant. Surten coses noves i et dones compte de com ho feies, de com ho fas i de com ho hauries de fer, i el que cal és intentar millorar cada dia i passar-ho tan bé com siga possible, perquè esta és una experiència molt bonica.

Què li ha resultat més agradable i què més feixuc?
Agradable ho és pràcticament tot … estem aquí per resoldre problemes i per intentar fer coses. El tracte amb el personal, perquè amb molts d’ells hem estat companys abans, és la cosa que més respecte em feia i ho anem trampejant bé i l’experiència és bona. Sobretot cal tenir ganes i il·lusió. I el més difícil és que l’administració és molt lenta, els tràmits que s'han de fer són molt feixucs i costa molt tirar endavant els projectes. Amb l’anterior alcalde, Paco Gas,  comentàvem que de vegades fas una obra i quan comença ja la tens fins i tot avorrida de les voltes que li has hagut de donar. Entre tots ho hauríem d'intentar canviar, que l'administració fos molt més àgil. No depèn tot de nosaltres però ho agrairíem, i sobretot ho agrairia la ciutadania.

Com és haver de governar en minoria?
Hem intentat parlar-lo tot amb tots i tirar endavant les coses. La cosa més important d’enguany ha estat els pressupostos i els vam aprovar sense problema, també van tindre el suport d'altres grups. Intento tenir diàleg amb tothom.

Ha tingut bona sintonia amb l’oposició?
La hi ha i intento que la hi haja i hi treballaré, perquè no estem aquí per a barallar-nos, en principi tots estem per a treballar per un mateix objectiu.

Quin és el llegat que li va dixar Paco Gas?
A Paco Gas ja el coneixia abans d'entrar de regidor i sobretot com a regidor vaig aprendre moltes coses, sobretot a tindre molta cura d’allò que dius i d’allò què fas i no dir alguna cosa que no podràs fer. La gestió del dia a dia ha de ser molt curosa, no estirar més el braç que la màniga i intentar buscar tots els recursos fora de l'ajuntament per fer aquelles coses necessàries per al poble. I el contacte amb la ciutadania i amb les entitats, que són un motor de la ciutat de Roquetes i segurament de totes les ciutats. I en la mesura de les nostres possibilitats, intentar ajudar tothom a tirar endavant seus els projectes.

La gestió del dia a dia ha de ser molt curosa, no estirar més el braç que la màniga i intentar buscar tots els recursos fora de l'ajuntament per fer aquelles coses necessàries per al poble


No comprometre’s a alguna cosa que no es puga fer no és quelcom que sempre s’aplique en política…
Bé, ho intento fer així cada dia. De vegades la gent et ve a demanar coses que saps que no es poden fer.  No pots dir que sí a tot perquè després ho has de complir i això la gent ho agraïx. Jo si estès a l'altra banda preferiria que em diguessen un no clar que un sí que després acaba sent un no. I no estirar més el braç que la màniga perquè tenim els recursos que tenim i no pots arribar a tot.

Parlem de recursos, des del punt de vista econòmic, quan Paco Gas va entrar d’alcalde hi havia un deute d’11 milions d’euros i ara estan al voltant dels 2,5. Com es fa això?
Mirant molt bé com gastes, no fer-lo créixer, és important. Quan va entrar teníem 11 milions de deute, al 2008, treballant amb pressupostos d’entre 9 i 10 milions d'euros i la ciutadania pagava amb contribucions especials moltes actuacions que es feien al municipi. Des de l'entrada de Paco Gas vam passar a treballar amb pressupostos de 5,5, 6 o com a molt 7 i s’han  dixat de pagar contribucions especials. Però s'ha actuat molt al municipi, en camins, en carrers, en  zones enjardinades… s’ha transformat bastant Roquetes i s'ha reduït el deute  d'una manera molt important: Això al final és fer bona gestió, controlar bé les despeses i el dia que es fa una actuació, si la pots fer en 5 no cal fer-la en 7, així te’n sobren 2 per a altra cosa. Ara mateix estem fent la plaça del Països Catalans que acabarà acostant 360.000 euros, l'haguéssim pogut fer amb 800.000 euros o amb 1 milió d'euros, però si la pots fer amb 360 no la féssem en un milió perquè amb la diferència podem fer altres coses. És la manera que així Paco m’ho va inculcar i jo també ja portava de casa i així seguixo treballant.
 

Convertir el canal en un centre neuràlgic és una de les fites en què treballa. Foto: S.Berbís


Parla de la plaça dels Països… Quines actuacions destacades han pogut tirar endavant en este mandat?
Des de la vessant urbanística jo crec que la més important és donar vida al canal que travessa la ciutat des de fa més de 100 anys. En este mandat s’ha remodelat el pas del canal des de Jesús fins a l’Ajuntament, amb el passeig i com a culminació la plaça dels Països Catalans. Este ha de ser el centre neuràlgic de la ciutat, allà on passen passen coses, que la gent puga sortir-hi a passejar, el petits al parc infantil. A part d’això estem transformant moltes zones, la zona esportiva, el Casal de la Ravaleta, on hi tenim un centre lúdic molt arreglat per fer tot tipus d'activitats. S'ha transformat la zona dels voltants del pavelló construint aparcaments i sobretot els aparcaments de caravanes, apostant pel turisme i és un èxit, els comerços i restaurants ens ho estan dient, estan notant molta afluència en este cas d’estrangers a l’hivern. També fent les inversions que ha calgut en camins i anem transformant la ciutat per a fer-la més atractiva per a tothom.

Ha citat equipaments esportius, la piscina n'és un. Van evitar el tancament després d’un acord entre l’empresa concessionària ara fa dos anys, però sumarà un dèficit de 700.000 euros. Com es pot pal·liar esta càrrega?
Són dos coses pel que fa a la piscina. Una és el pagament de la construcció i l'altra és la gestió. Estem parlant de 450.000 euros el pagament que hem de fer encara per la construcció, i pel que fa a la gestió, l’empresa va tibar la corda dient que tancaria sobretot per l'elevat preu energètic que estem pagant tots i que s'ha fet insostenible. Ara ja els tècnics ja tenen la nova licitació preparada. Una nova licitació en què d’estes pèrdues se n’ haurà de fer càrrec l'ajuntament. Tots els equipaments municipals comporten despeses, això està clar, però bé, hem de canviar el xip de la piscina. La tenim, l'hem de fer funcionar, està funcionant, té molts abonats i hem de mirar la manera que millor funcione per a que este dèficit siga menor. És el que parlàvem, abans es treballava en molt pressupost en general i es van dimensionar les coses d'una manera que després ha costat molt de mantenir i la piscina n’és un exemple.

Altres condicionants econòmics són l’amplia xarxa de camins que té el municipi i també l’existència i el creixement de disseminats que també impliquen molta despesa en serveis…
Sí, tenim 170 quilòmetres de camins i més de 1.500 persones vivint en disseminats i arribar a tot és difícil perquè el que recaptes és limitat i s’han de fer miracles. Tots els anys s’intenta invertir en camins però mai és prou per arribar a tot arreu. Enguany esperem fer una inversió important però et centres en una zona i es degrada una altra, i els aiguats i els fenòmens que ens acompanyen no ajuden, però hi  fem front de la millor manera.

Un repte del mandat suposem que ha estat i és ocupar les naus de l’antiga Lear. Les Terres de l’Ebre viuen una revifada industrial. Teniu alguna negociació oberta o alguna oferta?
De converses n’hi han però cap està tancada i l’ experiència ens diu que si ho expliques encara és pitjor, ja ha passat. No és fàcil, les naus de la Lear són molt grans i la ubicació no és la ideal per a segons quin tipus d'empresa. Estem treballant amb la Generalitat i amb tothom possible per reconduir-ho. Ens arriben propostes de transformar l’espai que són molt bones però transformar les naus de la Lear val molts diners que tampoc no els tenim després per fer altres coses. Esperem que algun dia amb tot el moviment que viu el territori tinguem sort. La Diputació ara arregla els accessos, la carretera dels Reguers i esperem que siga una mica més atractiva i que algú s'interesse. Sempre ens ha marcat el tema del preu, som una administració i no podem vendre a segons quin preu i això també ens marca perquè ha d’estar per damunt del preu del cadastre, que és alt, perquè son 14.000 metres quadrats construïts.

Ens arriben propostes per transformar l’espai que són molt bones però transformar les naus de la Lear val molts diners


Amb tot tenen un pressupost ajustat, de 6,8 milions enguany, quines seran les prioritats?
La veritat és que d'inversió, poca, perquè entre les despeses energètiques, els costos del pagament de la piscina, de la gestió de la piscina... se’ns menja tota aquella part que es destina a inversió. S’han quedat els pressupostos participatius i algunes inversions petites i esperem el tancament dels números 2022 i confiem que com en els últims anys siguen favorables i tinguem un coixí ens dixe fer inversions. És un pressupost molt just i així ho vaig explicar als grups de l'oposició. En un any electoral, allò fàcil era fer un crèdit, perquè podem endeutar-nos perquè el dèficit ha baixat molt, i fer obres molt vistoses, però tenim la experiència i crec que no hauríem de cometre els mateixos errors.

Què pot significar per al seu municipi la construcció de l’hospital de les Terres de l’Ebre als terrenys que estan al llindar del terme de Tortosa?
Per a Roquetes significa molt, conjuntament a l’ampliació del nostre CAP. Seria molt bo per al territori i no cal dir que també per a la ciutat de Roquetes. Ens ajudaria molt, i també a veure si podem salvar tots els problemes d’inundabilitat perquè la normativa ens limita molt el creixement, i no només a Roquetes sinó a totes les ciutats que estem a prop del riu. Seria important l’hospital nou i resoldre el problema de la inundabilitat perquè els projectes de vegades se’ns escapen per això.

Cita l’ampliació del CAP, en quin punt està?
En el seu dia es va quedar desert el procés, el lot de l’Ebre va quedar desert, ara s’està tornant a licitar i a veure si tenim la sort que alguna empresa puga fer l’obra.

De cara al proper mandat, quines són les seues propostes clau i quines personalment li fa més il·lusió gestionar?
Seguir impulsant una Roquetes dinàmica, dotant-la dels equipaments i infraestructures necessàries per a que tothom estiga orgullós de formar-ne part com a una de les ciutats més importants i referents del territori.

Roquetes ha viscut un increment de població important en els últims anys i comentaveu en una entrevista recent que intenteu que no siga una ciutat dormitori, això com es fa?
Es fa creant vida. La pandèmia a tots ens ha parat dos anys, a l’inici de mandat, i este últim any el que hem intentat és que passen coses, fer activitats. En este sentit agraïxo el suport de la gent, que ha participat en tot, a més en tenim moltes ganes. Des del Govern fomentem esta activitat amb fires, actuacions, xerrades, per donar vida a les entitats i a la gent. Molta gent ha d’anar a treballar a Tortosa o als voltants però que intentem que tinguem una vida pròpia i una identitat pròpia i crec que ho estem aconseguint.
 

Al despatx d'alcaldia, esta setmana. Foto: S.Berbís


S’apropen les eleccions, a les últimes van quedar a dos vots de la majoria absoluta, la veu factible?
Hi han hagut canvis, Paco era Paco, jo sóc nou, en això els grups de l’oposició tenen un avantatge perquè tenen més temps, a nosaltres encara ens queda feina fins a l’últim dia, intentarem fer-ho el millor possible. Crec que la gent ja ens coneix la manera de gestionar i els resultats són una incògnita perquè tots els candidats són nous esta legislatura i treballarem intensament fins al final per intentar treure bons resultats però treus un programa, hi treballes, i la gent és qui té la resposta.

Si calen pactes, hi ha més afinitat amb alguna formació o al revés, en vetaríeu algúna?
D’entrada no, crec que estem tots per un mateix objectiu, que és que Roquetes millore i com més ampli siguen els suports millor per a tots.

Arxivat a