El consum d'aigua del minitransvasament de l'Ebre supera ja els volums anteriors a la pandèmia

L'abastament de les indústries és el que més va créixer este 2022, un 11,33% més, segons el CAT

El president del CAT, Joan Alginet, i el gerent, Josep-Xavier Pujol, en la presentació del balanç este dimarts a Tortosa.
El president del CAT, Joan Alginet, i el gerent, Josep-Xavier Pujol, en la presentació del balanç este dimarts a Tortosa. | ACN (Jordi Marsal)
Redacció
14 de febrer del 2023
Actualitzat a les 16:32h
El consum d'aigua del minitransavasament de l'Ebre al Camp de Tarragona no només ha recuperat sinó que ja ha superat els volums previs a la pandèmia. Segons ha fet públic el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) en la presentació del seu balanç anual, durant 2022 van subministrar als abonats 76,48 hectòmetres cúbics, un 9,04% més que l'any anterior, i per sobre dels 73,79 hectòmetres cúbics de l'any 2019. La indústria ha estat el principal responsable d'este augment, amb 28,63 hectòmetres cúbics i un increment de l'11,33%. Entre els projectes del CAT per 2023, destaquen les obres per garantir l'abastament dels municipis ebrencs al sud de la planta de potabilització de l'Ampolla en cas d'incident.

El consum d'aigua del minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona seguix remuntant, mantenint la línia iniciada el 2021, en un context de recuperació de l'activitat econòmica, però també de la pluviometria i la sequera, així com de la disponibilitat de recursos propis. "Abans de la pandèmia teníem una xifra consolidada de consums de 75 hectòmetres cúbics a l'any. Amb 76, estem per sobre de la prepandèmia. Al 2020 va caure a 63 hectòmetres cúbics, al 2021 va recuperar i al 2022 estem amb xifres d'abans", ha certificat el gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol.

Els municipis continuen suposant el gruix de l'abastament, amb 47,85 hectòmetres cúbics este 2022, un 7,72% més que l'anterior. Els responsables de l'ens han reconegut que en alguns casos s'han sobrepassat les dotacions efectives que tenien assignades. Un fet que s'han proposat "actualitzar" i "corregir". De moment, han apuntat, no hi ha peticions de nous consorciats més enllà dels casos coneguts de la Conca de Barberà.

Tot i això, són les indústries les que marquen una tendència més acusada de volums d'aigua, amb 28,63 hectòmetres cúbics. Una xifra que, segons el president del CAT, Joan Alginet, si no hagués estat pels 6 hectòmetres cúbics recuperats per les empreses gràcies als processos de reutilització posats en marxa els últims temps, s'hauria convertit en la "més alta de consum de la història" del CAT. Este creixement del consum industrial, a més, supera també el registrat l'any 2019, abans de la pandèmia, quan va arribar als 27,4 hectòmetres cúbics. En aquell moment, les empreses van fer ús de 5,1 hectòmetres cúbics d'aigua reutilitzada.

Garantir el servei al sud de l'Ampolla

De cara a enguany, i més enllà dels desitjos de dixar enrere la complexa situació de les reserves hídriques, que també afecta la conca de l'Ebre, si bé de forma no tan dramàtica com les conques internes catalanes, l'organisme treballarà per evitar que incidents en la canonada que interrompen el servei -com els que s'han produït els últims anys- puguen afectar els municipis abonats del Baix Ebre i el Montsià més al sud de la planta de l'Ampolla. Així, està prevista la construcció d'una estació de bombament amb una inversió de 160.000 euros que convertiria en "independent" el ramal que connecta estos municipis en cas de tall. Una obra "prioritària", segons Alginet, "malgrat no ser important pressupostàriament".

També continuaran el seu curs projectes encara en marxa, com la variant de 375 metres de la canonada principal a l'Ametlla de Mar, amb un cost d'1,7 milions, per evitar un excés de trams de canonades en mal estat detectats per la nova xarxa de fibra òptica. Un sistema de monitoratge continu al llarg de 85 quilòmetres -actualment ja es rep senyal de 40- que s'acabarà d'enllestir entre juny i juliol, amb una inversió de 8,2 milions -la meitat dels quals a càrrec de l'ACA-.

Projectes actualitzats

D'altra banda, entre enguany i el 2024 el CAT preveu executar les obres de dos dipòsits de regulació de finals de 2021 que es van haver de posposar després que l'encariment sobtat de preus per la guerra d'Ucraïna dixés obsolet els costos. Després de la retirada de les ofertes, els projectes s'han replantejat amb preus actuals i es tornaran a licitar. Es tracta del dipòsit de de Vila-seca, amb un pressupost de 10,3 milions d'euros i el de Cunit, amb 5,4 milions. Tots dos tindran una capacitat d'uns 25.000 metres cúbics i l'ACA en finançarà el 41% del cost.

També estan previstos, durant els pròxims dos anys, que es concreten els projectes de digitalització per valor de 2,7 milions d'euros que opten a una subvenció del projecte estratègic i transformació econòmica (PERTE) del govern espanyol, així com les plantes solars fotovoltaiques al sostre de l'ETAP de l'Ampolla i a les instal·lacions centrals de Constantí, amb un cost de 6 milions, que permetrien garantir un 10% del consum energètic de l'ens.

En el balanç d'activitat de 2022, han destacat actuacions recentment executades com la planta de desinfecció per llum ultraviolada a l'ETAP de l'Ampolla -amb una inversió de 3,8 milions finançada al 50% per l'Agència Catalana de l'Aigua-, la instal·lació de reixes de desbast per evitar l'entrada de macròfits -0,5 milions- o el dipòsit regulador de Coto del Rei al Vendrell -3,8 milions, un 50% aportats per l'ACA-.