1 de 10
Procés català

El TSJC obre judici oral contra el rapitenc Lluís Salvadó per l'1-O

Al diputat d'ERC, com a Josep Maria Jové, se l'acusa de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets

Jové i Salvadó, davant del TSJC. | Europa Press
per Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 18 de novembre de 2022 a les 16:11 |
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tancat la instrucció de la causa que afecta Josep Maria Jové, el rapitenc Lluís Salvadó i Natàlia Garriga i ha decidit obrir judici oral contra ells. Als dos diputats d'ERC, que eren alts càrrecs de la conselleria d'Economia durant la legislatura del referèndum, se'ls acusa de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets; a la consellera de Cultura, que també treballava al costat d'Oriol Junqueras, se li imputa desobediència greu a l'autoritat judicial. Encara no hi ha la data del judici fixada, perquè abans encara s'ha de procedir als escrits d'acusació per part de la Fiscalia, als escrits de defensa i als recursos.

Els afectats han reaccionat a través de Twitter. El diputat Lluís Salvadó ha recordat que la causa va començar sota secret de sumari el març de 2017, mesos abans de l'1-O, i ha denunciat una "persecució judicial i de les clavegueres" que ja s'ha allargat que aviat arribarà als sis anys.

 

La consellera ha denunciat la "persecució" de l'Estat i ha garantit que continuarà treballant per "un país complet i lliure". Jové, president del grup parlamentari d'ERC, ha denunciat que "la injustícia ataca la democràcia" i ha assegurat que continuarà treballant per "un país lliure i socialment just". "És una causa justa", ha dit. 

Després de mesos amb el procediment bloquejat al TSJC, el tribunal va demanar al setembre a les defenses que es pronuncien sobre la conclusió del sumari, pas previ a la presentació dels escrits d'acusació i defensa, abans que el cas s'enviés a judici. Els terminis, però, no eren immediats en una causa que, d'acord amb els delictes pels quals s'ha processat els dos dirigents d'ERC, podria implicar penes elevades de presó. Juntament amb la macrocausa del jutjat d'instrucció 13, és l'últim gran procediment de l'octubre de 2017, i ara ja està pràcticament del tot desbloquejat.

Hi ha diversos motius que expliquen que la causa haja estat paralitzada tant de temps. Un d'ells és la decisió del jutge d'agrupar la carpeta de Garriga, investigada al jutjat 13 pel seu paper en l'organització del referèndum quan era alt càrrec del Departament d'Economia- a la causa de Jové i Salvadó. Se'ls jutjarà a tots tres alhora, si bé les peticions de pena són diferents. Garriga està processada per desobediència i s'enfrontarà a una pena d'inhabilitació, mentre que els dos diputats republicans estan processats per quatre delictes que poden comportar anys de presó.


Els escrits d'acusació que presenten la Fiscalia (sobre la que el govern espanyol pot influir) i, sobretot, l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del Ministeri de Justícia, serviran de termòmetre sobre el procés de desjudicialització acordat a la darrera reunió de la taula de diàleg. Este procés s'ha concretat en les últimes setmanes gràcies a l'acord per modificar el codi penal i derogar la sedició. La proposta, presentada pel PSOE i per Unides Podem, compta amb l'aval d'ERC. Ara la negociació està centrada en el delicte de malversació, que també serviria per al futur dels exiliats. 

La magistrada veu indicis de desobediència en el fet que Jové i Salvadó, que l'any 2017 eren càrrecs de la màxima confiança de Junqueras, no van fer cas del TC i van tirar endavant el referèndum. Pel que fa a la prevaricació, la instructora se centra en el conveni que va subscriure Jové amb Idescat el febrer de 2017 per obtenir dades dels ciutadans i elaborar el cens del referèndum. En el cas de Salvadó, veu indicis de delicte en un conveni subscrit amb l'Ajuntament d'Alcarràs de manera "il·legal i injusta". La magistrada també veu un possible delicte de malversació per l'ús de diners públics per a l'organització de l'1-O i la creació d'estructures d'estat. També veu revelació de secrets per la utilització de dades personals i fiscals per a l'1-O i la hisenda catalana.

 

Participació