01
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
11:31h
Clàudia Domingo Xiva (Amposta 2002) ha crescut en una família de músics. Dels sis als divuit anys que va formar-se en teoria musical i violoncel al Conservatori d'Amposta, tot i que el seu instrument més valuós com a demostrat al talent show musical de TV3 Eufòria, és la veu. També ha tingut l'oportunitat d'explorar amb el teatre gràcies a les companyies locals Etca, en produccions de teatre musical com Mamma Mia a la companyia Dh company o amb l'associació Lorquianas.
Estudia Publicitat i Relacions Públiques. L’exalumna de La Lira Ampostina, Clàudia Xiva és una de les 15 concursants del programa Eufòria de TV3 que ha esdevingut tot un fenomen intergeneracional.
Divendres actua a Tortosa en el marc de les Festes de la Cinta juntament amb Pep Muntanyola i Miki Núñez, després de viure un concert molt especial a la seua ciutat natal per Festes Majors.
-Quin va ser el teu primer contacte amb el món de la música?
El meu primer contacte amb el món de la música em ve no de quan vaig néixer sinó fins i tot d'abans. De quan estava a la panxa de la meua mare. Els meus pares són músics i este món ha estat molt present a casa. Fins i tot durant l'embaràs la meua mare no feia altra cosa que cantar-me. En l'àmbit professional començo a estudiar al Conservatori de Música d'Amposta amb sis anys.
-Què vas sentir en ser seleccionada per participar en el programa Eufòria?
Quan vaig ser seleccionada per a concursar em va venir de cop molta alegria, evidentment. El fet de ser seleccionada entre tanta gent és una alegria. Al final penses que havia de ser així, si entre tantíssima gent t'escullen, jo tinc aquesta creença que estava escrit, sinó amb tanta gent que hi havia amb veus precioses, no t'ho expliques.
D'altra banda, no sabíem molt bé com seria el programa i teníem molta alegria, però tampoc esperàvem la que ens venia a sobre.
-Com es gestiona el fet de començar a ser coneguda mentre participes en un talent show a TV3? Afecta la teua vida d'alguna manera?
El tema de ser coneguda des de la meua posició, et puc dir que ho porto molt bé.
Males reaccions, mals comentaris, mals imputs n'he tingut pràcticament zero. Al final amb el nivell de fama o popularitat a casa nostra és difícil que hi haja un aspecte negatiu. Què et diria que a vegades vaig a la platja o estic dinant en la família o en amics i sento que no tinc tanta privacitat com tenia abans perquè a qualsevol lloc i pot haver-hi una persona que t'ha reconegut, sap qui ets i t'està observant. Les vegades que et demanen una foto o que es paren a parlar amb tu no preocupen. Li dediques un temps a aquella persona i els veus contents, però és una mica estrany això que sempre hi ha algú que t'està observant.
-D'Amposta a actuar al Palau Sant Jordi de gom a gom. Què vas sentir durant el concert, vertigen?
És com una escalada immensa de cop. Al gener jo no era entre cometes, moltes cometes ningú. Era una noia més d'Amposta, d'aquí del poble que estava a la universitat i tal i de tant en tant cantava i de cop en menys de sis mesos veure't cantar al Palau Sant Jordi és al·lucinant. És molt fort. Vertigen no és la paraula, de fet estàvem molt tranquils tots, com molt relaxats i gaudint del moment.
Durant el concert vaig sentir una alegria immensa i molta felicitat. Ho vius que sembla irreal el que t'està passant. Fins que no van passar unes setmanes no ho vaig assimilar i penso: "Ostres, això ha passat".
-Has actuat a les darreres Festes d'Amposta. Com va anar el concert i que suposa actuar per a la teua gent, el teu poble, els teus coneguts…
El concert d'Amposta va anar superbé, em vaig sentir molt ben rebuda. De veritat que vaig sentir que estava a casa. Va ser molt familiar tot perquè al final quan vius en un poble la majoria de persones del públic les coneixes. És preciós tenir un públic tan teu mentre cantes. Va ser un moment molt especial, ja que vaig poder regalar un moment molt bonic al lloc on he nascut i em va agradar perquè tenia companyia molt especial dalt de l'escenari, un violoncel·lista i una ballarina amb els quals he crescut, mons pares van pujar a l'escenari a tocar un tema i els músics als quals considero amics.
-Ara toca el concert de Festes de la Cinta. Què ens en pots explicar? Com ho teniu plantejat?
El concert de la Cinta em fa especial il·lusió, ja que no és el meu poble, però hi he viscut moltes coses tan personals com professionals i també li tinc molt d'afecte. A més podré reviure l'experiència del Palau Sant Jordi en el sentit que és un concert molt lligat al programa i inevitablement cantant en Pep i fent-li cors i fent un espectacle així més de covers em transporta molt al que fèiem al programa i tinc clar que ho gaudiré molt.
-I actuar al costat de Miki Núñez i Pep Muntañola, presentador del programa i jurat és una responsabilitat afegida?
Són músics que jo escoltava creixent tant en Miki com el Dani. Un ha estat el presentador del programa i l'altre qui m'ha jutjat. En este sentit sento orgull i admiració per poder estar al costat d'ells actuant.
El concert estarà enfocat a recordar el programa i penso que pot agradar molt a la gent que ens ha estat veient. Hem pensat en un concert fet amb molta estima i fet perquè la gent s'ho passe molt bé.
-Quins plans de futur té la Clàudia Xiva? Disc, seguir aprenent... Fer tots els concerts que puguis?
A curt termini fer algun concert que tinc apuntats a l'agenda i buscant ajudes professionals que em porten on jo vull: a poder treure singles i un disc. I de cara a l'any que ve a continuar fent concerts o qualsevol forma artística que em permeti cantar i mostrar la meua música.
-Marca néixer a una ciutat tan musical com Amposta? Neixes músic tant sí com no?
Crec que sí que marca musicalment el fet de néixer a Amposta. No és que siguis músic si o sí perquè hi ha gent que no ho és, però cultiva una estima per la cultura i per la música molt gran, això ho tinc claríssim. Només cal veure que el gran concert de Festes Majors és un concert de les dues bandes de les escoles de música ja ho diu tot una mica. També considero que cal potenciar moltíssim la música moderna i l'ensenyament d'altres tipus de música, ja que hi ha molta tradició clàssica i d'instrument de vent, però si aconseguim amb les generacions que estan per venir ensenyar altres instruments de corda i tirar cap a un panorama més modern encara ens situarem més al mapa com a poble.
Estudia Publicitat i Relacions Públiques. L’exalumna de La Lira Ampostina, Clàudia Xiva és una de les 15 concursants del programa Eufòria de TV3 que ha esdevingut tot un fenomen intergeneracional.
Divendres actua a Tortosa en el marc de les Festes de la Cinta juntament amb Pep Muntanyola i Miki Núñez, després de viure un concert molt especial a la seua ciutat natal per Festes Majors.
-Quin va ser el teu primer contacte amb el món de la música?
El meu primer contacte amb el món de la música em ve no de quan vaig néixer sinó fins i tot d'abans. De quan estava a la panxa de la meua mare. Els meus pares són músics i este món ha estat molt present a casa. Fins i tot durant l'embaràs la meua mare no feia altra cosa que cantar-me. En l'àmbit professional començo a estudiar al Conservatori de Música d'Amposta amb sis anys.
-Què vas sentir en ser seleccionada per participar en el programa Eufòria?
Quan vaig ser seleccionada per a concursar em va venir de cop molta alegria, evidentment. El fet de ser seleccionada entre tanta gent és una alegria. Al final penses que havia de ser així, si entre tantíssima gent t'escullen, jo tinc aquesta creença que estava escrit, sinó amb tanta gent que hi havia amb veus precioses, no t'ho expliques.
D'altra banda, no sabíem molt bé com seria el programa i teníem molta alegria, però tampoc esperàvem la que ens venia a sobre.
-Com es gestiona el fet de començar a ser coneguda mentre participes en un talent show a TV3? Afecta la teua vida d'alguna manera?
El tema de ser coneguda des de la meua posició, et puc dir que ho porto molt bé.
Males reaccions, mals comentaris, mals imputs n'he tingut pràcticament zero. Al final amb el nivell de fama o popularitat a casa nostra és difícil que hi haja un aspecte negatiu. Què et diria que a vegades vaig a la platja o estic dinant en la família o en amics i sento que no tinc tanta privacitat com tenia abans perquè a qualsevol lloc i pot haver-hi una persona que t'ha reconegut, sap qui ets i t'està observant. Les vegades que et demanen una foto o que es paren a parlar amb tu no preocupen. Li dediques un temps a aquella persona i els veus contents, però és una mica estrany això que sempre hi ha algú que t'està observant.
Clàudia Xiva durant una de les interpretacions que ha realitzat al programa de TV3 Eufòria Foto: Cedida
-D'Amposta a actuar al Palau Sant Jordi de gom a gom. Què vas sentir durant el concert, vertigen?
És com una escalada immensa de cop. Al gener jo no era entre cometes, moltes cometes ningú. Era una noia més d'Amposta, d'aquí del poble que estava a la universitat i tal i de tant en tant cantava i de cop en menys de sis mesos veure't cantar al Palau Sant Jordi és al·lucinant. És molt fort. Vertigen no és la paraula, de fet estàvem molt tranquils tots, com molt relaxats i gaudint del moment.
Durant el concert vaig sentir una alegria immensa i molta felicitat. Ho vius que sembla irreal el que t'està passant. Fins que no van passar unes setmanes no ho vaig assimilar i penso: "Ostres, això ha passat".
«Eufòria» surt de la tele amb un Sant Jordi ple a vessar Foto: Pau Ollé
-Has actuat a les darreres Festes d'Amposta. Com va anar el concert i que suposa actuar per a la teua gent, el teu poble, els teus coneguts…
El concert d'Amposta va anar superbé, em vaig sentir molt ben rebuda. De veritat que vaig sentir que estava a casa. Va ser molt familiar tot perquè al final quan vius en un poble la majoria de persones del públic les coneixes. És preciós tenir un públic tan teu mentre cantes. Va ser un moment molt especial, ja que vaig poder regalar un moment molt bonic al lloc on he nascut i em va agradar perquè tenia companyia molt especial dalt de l'escenari, un violoncel·lista i una ballarina amb els quals he crescut, mons pares van pujar a l'escenari a tocar un tema i els músics als quals considero amics.
Clàudia Xiva en el concert de Festes d'Amposta 2022 Foto: Cedida
-Ara toca el concert de Festes de la Cinta. Què ens en pots explicar? Com ho teniu plantejat?
El concert de la Cinta em fa especial il·lusió, ja que no és el meu poble, però hi he viscut moltes coses tan personals com professionals i també li tinc molt d'afecte. A més podré reviure l'experiència del Palau Sant Jordi en el sentit que és un concert molt lligat al programa i inevitablement cantant en Pep i fent-li cors i fent un espectacle així més de covers em transporta molt al que fèiem al programa i tinc clar que ho gaudiré molt.
-I actuar al costat de Miki Núñez i Pep Muntañola, presentador del programa i jurat és una responsabilitat afegida?
Són músics que jo escoltava creixent tant en Miki com el Dani. Un ha estat el presentador del programa i l'altre qui m'ha jutjat. En este sentit sento orgull i admiració per poder estar al costat d'ells actuant.
El concert estarà enfocat a recordar el programa i penso que pot agradar molt a la gent que ens ha estat veient. Hem pensat en un concert fet amb molta estima i fet perquè la gent s'ho passe molt bé.
-Quins plans de futur té la Clàudia Xiva? Disc, seguir aprenent... Fer tots els concerts que puguis?
A curt termini fer algun concert que tinc apuntats a l'agenda i buscant ajudes professionals que em porten on jo vull: a poder treure singles i un disc. I de cara a l'any que ve a continuar fent concerts o qualsevol forma artística que em permeti cantar i mostrar la meua música.
-Marca néixer a una ciutat tan musical com Amposta? Neixes músic tant sí com no?
Crec que sí que marca musicalment el fet de néixer a Amposta. No és que siguis músic si o sí perquè hi ha gent que no ho és, però cultiva una estima per la cultura i per la música molt gran, això ho tinc claríssim. Només cal veure que el gran concert de Festes Majors és un concert de les dues bandes de les escoles de música ja ho diu tot una mica. També considero que cal potenciar moltíssim la música moderna i l'ensenyament d'altres tipus de música, ja que hi ha molta tradició clàssica i d'instrument de vent, però si aconseguim amb les generacions que estan per venir ensenyar altres instruments de corda i tirar cap a un panorama més modern encara ens situarem més al mapa com a poble.