12
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
22:55h
Enguany, i per segon any consecutiu, s’ha fet un alliberament experimental de tortuga mediterrània amenaçada d'extinció, dins del Parc Natural dels Ports. L’objectiu de l'alliberament és determinar la idoneïtat de les zones escollides per mantenir i formar a llarg termini noves poblacions viables de tortuga mediterrània, de manera que contribuïsquen en la seua recuperació a Catalunya. Este és un projecte promogut pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i el mateix Parc, que durant el 2021 ja van alliberar un total de 715 tortugues, en dos fases diferents.
La tortuga mediterrània
La tortuga mediterrània és l’única espècie de queloni terrestre autòctona de Catalunya i està catalogada en perill d’extinció en el Catàleg de la Fauna Amenaçada. Només en queda una població natural a Catalunya (serra de l’Albera, Girona) i, per tal de garantir la seua conservació, des dels anys vuitanta s’han implementat projectes de reintroducció en diferents zones naturals. A les Terres de l’Ebre, es coneixen referències històriques de la seua presència des del segle XVI i, el 1987, es va reintroduir al Parc Natural del Delta de l’Ebre, on actualment hi ha una població consolidada.
El projecte
Segons Cingles, el butlletí informatiu del Parc Natural dels Ports, durant el 2021 ja es va realitzar un alliberament experimental de tortugues mediterrànies a dos finques públiques propietat de la Generalitat de Catalunya, dins del parc. Els alliberaments es van dur a terme en dos fases: la primera al juliol, en què es van alliberar 260 tortugues i, la segona a l’octubre, en què es van soltar 455 exemplars més. Totes estes tortugues provenien del CRARC i del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT). Les tortugues alliberades eren des de juvenils de pocs mesos d’edat fins a adults de tots dos sexes, però la major part juvenils de menys de 3 anys (78,6% de les tortugues). Totes estaven marcades permanentment amb un codi d’osques a les plaques marginals de la closca, que és la metodologia habitual en el marcatge de quelonis. En el cas dels adults i dels subadults els marcatges van ser individuals (cada tortuga porta una combinació única de marques), mentre que els juvenils van ser marcats amb un codi que només identifica la cohort d’alliberament (tots porten la mateixa marca).
Des de l’inici del projecte es realitza un seguiment de les tortugues alliberades que ha permès obtenir una primera avaluació dels resultats. En les prospeccions participen gosses ensinistrades que, gràcies a la seua excel·lent capacitat d’ensumar, resulten molt eficaces per localitzar les tortugues amagades. També es fa el radioseguiment de tres adults per determinar els seus moviments.
Els resultats
Els resultats que es presenten al butlletí informatiu del parc natural corresponen només al primer grup de tortugues alliberades. Cada cop que es va localitzar una tortuga se’n va registrar el número de marca i als juvenils marcats amb codi de cohort se’ls va fer una marca individual. També es va registrar la classe d’edat, el comportament, com havia estat trobada, les coordenades i la biometria. En 12 dies de mostreig, es van localitzar 53 tortugues de les 260 alliberades inicialment. Entre el 69 i el 79% dels individus van ser localitzats per les gosses (segons si treballava una o les dos) i fins al 84% d'estos casos van ser de tortugues amagades que els observadors no haurien pogut veure.
En les tortugues marcades individualment des de l’inici, no hi va haver diferències significatives entre els pesos inicials i els obtinguts en la seua última recaptura. En el cas dels juvenils no marcats inicialment, el seu pes es va incrementar lleugerament des de la seua primera recaptura en llibertat i l’última (mitjana del pes inicial 77,3 g i del pes final 82,5 g). A partir de les recaptures, es va estimar la mida de la població, la qual va indicar que fins al 49% de les tortugues romanien en les immediacions de la zona d’alliberament. Les tortugues marcades amb emissors van permetre incrementar l’àrea de mostreig més enllà de la zona d’alliberament, la qual cosa va ajudar a localitzar altres tortugues que estaven als voltants.
Segons els investigadors, tot i que el temps de seguiment ha estat curt, els primers resultats són encoratjadors, ja que mostren que una part important de les tortugues es mantenen en la zona d’alliberament i que troben els recursos necessaris per mantenir-se i/o créixer. Es preveu continuar el seguiment d'estes tortugues a fi de determinar a mig i llarg termini el procés d’adaptació i si establixen una nova població, per la qual cosa caldrà comprovar si es comencen a reproduir.
La tortuga mediterrània
La tortuga mediterrània és l’única espècie de queloni terrestre autòctona de Catalunya i està catalogada en perill d’extinció en el Catàleg de la Fauna Amenaçada. Només en queda una població natural a Catalunya (serra de l’Albera, Girona) i, per tal de garantir la seua conservació, des dels anys vuitanta s’han implementat projectes de reintroducció en diferents zones naturals. A les Terres de l’Ebre, es coneixen referències històriques de la seua presència des del segle XVI i, el 1987, es va reintroduir al Parc Natural del Delta de l’Ebre, on actualment hi ha una població consolidada.
El projecte
Segons Cingles, el butlletí informatiu del Parc Natural dels Ports, durant el 2021 ja es va realitzar un alliberament experimental de tortugues mediterrànies a dos finques públiques propietat de la Generalitat de Catalunya, dins del parc. Els alliberaments es van dur a terme en dos fases: la primera al juliol, en què es van alliberar 260 tortugues i, la segona a l’octubre, en què es van soltar 455 exemplars més. Totes estes tortugues provenien del CRARC i del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT). Les tortugues alliberades eren des de juvenils de pocs mesos d’edat fins a adults de tots dos sexes, però la major part juvenils de menys de 3 anys (78,6% de les tortugues). Totes estaven marcades permanentment amb un codi d’osques a les plaques marginals de la closca, que és la metodologia habitual en el marcatge de quelonis. En el cas dels adults i dels subadults els marcatges van ser individuals (cada tortuga porta una combinació única de marques), mentre que els juvenils van ser marcats amb un codi que només identifica la cohort d’alliberament (tots porten la mateixa marca).
Des de l’inici del projecte es realitza un seguiment de les tortugues alliberades que ha permès obtenir una primera avaluació dels resultats. En les prospeccions participen gosses ensinistrades que, gràcies a la seua excel·lent capacitat d’ensumar, resulten molt eficaces per localitzar les tortugues amagades. També es fa el radioseguiment de tres adults per determinar els seus moviments.
Els resultats
Els resultats que es presenten al butlletí informatiu del parc natural corresponen només al primer grup de tortugues alliberades. Cada cop que es va localitzar una tortuga se’n va registrar el número de marca i als juvenils marcats amb codi de cohort se’ls va fer una marca individual. També es va registrar la classe d’edat, el comportament, com havia estat trobada, les coordenades i la biometria. En 12 dies de mostreig, es van localitzar 53 tortugues de les 260 alliberades inicialment. Entre el 69 i el 79% dels individus van ser localitzats per les gosses (segons si treballava una o les dos) i fins al 84% d'estos casos van ser de tortugues amagades que els observadors no haurien pogut veure.
En les tortugues marcades individualment des de l’inici, no hi va haver diferències significatives entre els pesos inicials i els obtinguts en la seua última recaptura. En el cas dels juvenils no marcats inicialment, el seu pes es va incrementar lleugerament des de la seua primera recaptura en llibertat i l’última (mitjana del pes inicial 77,3 g i del pes final 82,5 g). A partir de les recaptures, es va estimar la mida de la població, la qual va indicar que fins al 49% de les tortugues romanien en les immediacions de la zona d’alliberament. Les tortugues marcades amb emissors van permetre incrementar l’àrea de mostreig més enllà de la zona d’alliberament, la qual cosa va ajudar a localitzar altres tortugues que estaven als voltants.
Segons els investigadors, tot i que el temps de seguiment ha estat curt, els primers resultats són encoratjadors, ja que mostren que una part important de les tortugues es mantenen en la zona d’alliberament i que troben els recursos necessaris per mantenir-se i/o créixer. Es preveu continuar el seguiment d'estes tortugues a fi de determinar a mig i llarg termini el procés d’adaptació i si establixen una nova població, per la qual cosa caldrà comprovar si es comencen a reproduir.