RECERCA
Investigadors de la URV desenvolupen un model per determinar la incidència de la vacuna de la Covid
L'objectiu és predir quin impacte tenen les mesures profilàctiques com ara les mascaretes davant d’una malaltia infecciosa
Equip de vacunació | CatSalut
Des de l’arribada de la pandèmia per la Covid-19, la comunitat investigadora s’ha bolcat en comprendre el funcionament del virus SARS-CoV-2 des de diferents aspectes, com per exemple la seua transmissió i per què esta és més ràpida o més lenta segons els individus implicats. Davant del repte d’entendre com es comporten i com s’expandixen les malalties infeccioses, i concretament el coronavirus, Giulio Burgio, Benjamin Steinegger i Àlex Arenas, investigadors del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, han treballat en un model matemàtic destinat a estimar quin impacte pot tenir en la propagació d’un virus com la Covid-19 la taxa de contacte entre vacunats i no vacunats.
Els contactes amb les persones no són aleatoris, sinó que els individus tendixen a interactuar amb d’altres que tenen característiques sociodemogràfiques i de comportament similars.
Este fenomen es coneix com a homofília, és a dir: existixen moltes similituds entre individus que interaccionen entre si. De la mateixa manera, també hi ha una correlació entre unes determinades característiques individuals i unes actituds respecte a l’adopció de mesures profilàctiques davant malalties infeccioses. Així, les mesures de protecció que els individus adopten no sempre es distribuïxen de forma homogènia entre la població, i això acaba afectant la capacitat de control sobre la propagació de les malalties.
Entre estes mesures de protecció, les vacunes han estat, històricament, una eina crucial. Però la vacunació no s’adopta de forma uniforme entre la població. Mentre que en alguns països l’accés a les vacunes està limitat per factors estructurals com la qualitat dels serveis de salut o la falta de recursos, en altres llocs amb rendes més altes els factors que actuen de barrera a una àmplia cobertura de les vacunes són de caràcter més individual, com l’edat, l’estatus socioeconòmic, el nivell educatiu o l’ètnia.
Així, doncs, l’opció de vacunar-se o no vacunar-se no s’adopta de forma homogènia dins d’una mateixa població, i això determina, en part, com es propaguen els virus. Un bon exemple d’això són els brots recurrents de xarampió en alguns països amb un nivell d’ingressos elevat, i són deguts als grups contraris a les vacunes. Per donar resposta a estos brots s’han realitzat diversos estudis de modelització amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de l’adopció homòfila de vacunes en la dinàmica de la malaltia, o el que és el mateix: com l’homofília -la interacció amb individus de característiques similars- determina la vacunació i, per tant, la propagació de les malalties.
A causa de l’alta qualitat de les vacunes contra el xarampió, estos models van assumir una eficàcia de les vacunes de gairebé un 100% i van demostrar que l’adopció homòfila sempre augmenta la taxa d’atac final de l’epidèmia. En canvi, les vacunes contra la grip o contra les variants del SARS-CoV-2 tenen una eficàcia més baixa, d’entre el 20 i el 80%, i això vol dir que necessiten altres models per analitzar l’impacte de la vacunació i l’homofília en la propagació d’este virus.
Davant este context, els investigadors de la URV han demostrat que en una situació d’eficàcia imperfecta de vacunació (com és el cas que es viu amb la pandèmia) es donen tres tipus diferents de dinàmiques de propagació: si augmenta la taxa de interacció entre persones vacunades i no vacunades es produïx un canvi en la taxa d’atac final de la malaltia, fent que esta augmente o disminuïscai. Esta gradació proporciona una eina addicional per interpretar les dades epidemiològiques. A més, el model que han desenvolupat no només servix per preveure l’impacte de les vacunes, sinó que pot aplicar-se a l’adopció d’una àmplia gamma de mesures profilàctiques, com l’ús de mascaretes, distanciament social o seguiment digital de contactes.
Els investigadors afirmen que el model que han desenvolupat és més realista, i això fa que puga ajudar a entendre l’impacte de mesures que canvien l’estructura de contactes entre persones, i així implementar-les de la forma més adequada a l’estat actual d’una epidèmia. Segons apunten, si no es té en compte la correlació entre interaccions socials (homofília) i comportaments cap a la salut (vacunació, mascareta, distanciament social i rastreig de contactes), es pot caure en l’errada de sobreestimar l’efectivitat d’estes mesures.
Els contactes amb les persones no són aleatoris, sinó que els individus tendixen a interactuar amb d’altres que tenen característiques sociodemogràfiques i de comportament similars.
Este fenomen es coneix com a homofília, és a dir: existixen moltes similituds entre individus que interaccionen entre si. De la mateixa manera, també hi ha una correlació entre unes determinades característiques individuals i unes actituds respecte a l’adopció de mesures profilàctiques davant malalties infeccioses. Així, les mesures de protecció que els individus adopten no sempre es distribuïxen de forma homogènia entre la població, i això acaba afectant la capacitat de control sobre la propagació de les malalties.
Entre estes mesures de protecció, les vacunes han estat, històricament, una eina crucial. Però la vacunació no s’adopta de forma uniforme entre la població. Mentre que en alguns països l’accés a les vacunes està limitat per factors estructurals com la qualitat dels serveis de salut o la falta de recursos, en altres llocs amb rendes més altes els factors que actuen de barrera a una àmplia cobertura de les vacunes són de caràcter més individual, com l’edat, l’estatus socioeconòmic, el nivell educatiu o l’ètnia.
Així, doncs, l’opció de vacunar-se o no vacunar-se no s’adopta de forma homogènia dins d’una mateixa població, i això determina, en part, com es propaguen els virus. Un bon exemple d’això són els brots recurrents de xarampió en alguns països amb un nivell d’ingressos elevat, i són deguts als grups contraris a les vacunes. Per donar resposta a estos brots s’han realitzat diversos estudis de modelització amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de l’adopció homòfila de vacunes en la dinàmica de la malaltia, o el que és el mateix: com l’homofília -la interacció amb individus de característiques similars- determina la vacunació i, per tant, la propagació de les malalties.
A causa de l’alta qualitat de les vacunes contra el xarampió, estos models van assumir una eficàcia de les vacunes de gairebé un 100% i van demostrar que l’adopció homòfila sempre augmenta la taxa d’atac final de l’epidèmia. En canvi, les vacunes contra la grip o contra les variants del SARS-CoV-2 tenen una eficàcia més baixa, d’entre el 20 i el 80%, i això vol dir que necessiten altres models per analitzar l’impacte de la vacunació i l’homofília en la propagació d’este virus.
Davant este context, els investigadors de la URV han demostrat que en una situació d’eficàcia imperfecta de vacunació (com és el cas que es viu amb la pandèmia) es donen tres tipus diferents de dinàmiques de propagació: si augmenta la taxa de interacció entre persones vacunades i no vacunades es produïx un canvi en la taxa d’atac final de la malaltia, fent que esta augmente o disminuïscai. Esta gradació proporciona una eina addicional per interpretar les dades epidemiològiques. A més, el model que han desenvolupat no només servix per preveure l’impacte de les vacunes, sinó que pot aplicar-se a l’adopció d’una àmplia gamma de mesures profilàctiques, com l’ús de mascaretes, distanciament social o seguiment digital de contactes.
Els investigadors afirmen que el model que han desenvolupat és més realista, i això fa que puga ajudar a entendre l’impacte de mesures que canvien l’estructura de contactes entre persones, i així implementar-les de la forma més adequada a l’estat actual d’una epidèmia. Segons apunten, si no es té en compte la correlació entre interaccions socials (homofília) i comportaments cap a la salut (vacunació, mascareta, distanciament social i rastreig de contactes), es pot caure en l’errada de sobreestimar l’efectivitat d’estes mesures.
Altres notícies que et poden interessar
.jpg)
Ara a portada
El més llegit