16
de març
del
2022
Actualitzat
a les
18:11h
L’Ajuntament d’Alcanar ha finalitzat els treballs de rehabilitació i interpretació dels nius de metralladora situats al litoral de les Cases d’Alcanar, en el marc d’un projecte més ampli que té com a objectiu recuperar i posar en valor tots els elements de la Guerra Civil que es troben dins del terme municipal.
En total, a Alcanar hi ha catorze elements de defensa de la costa: set nius de metralladora, dues bateries, un observatori, un polvorí, un campament, un fortí i un búnquer. Alguns són a la mateixa línia de costa, mentre que d’altres es troben als vessants de les serres. Així mateix, alguns estan situats en zones de domini públic i d’altres en finques privades, amb diferents qualificacions urbanístiques.
Un niu de metralladora era una construcció senzilla que protegia una arma automàtica. La grandària estava condicionada per la dimensió de la metralladora que hi havia dins. Dels sis nius de metralladora de les Cases, quatre han caigut a la mar a causa de la costa rocallosa en què foren construïts; dos més estan situats a la platja de l’Estanyet damunt d’una plataforma, després que el 2021 s’extraguessen de la mar, on el corrent els havia arrossegat; un setè és a la punta de la Cianeta, a Alcanar Platja, i un observatori és a la Martinenca.
En este sentit, Joan Roig, alcalde d’Alcanar, explica que esta actuació ha tingut un doble propòsit: “Potenciar estos nius de metralladora com a recurs turístic i, a la vegada, mantenir i conservar elements patrimonials de gran interès històric per a explicar la fortificació de la costa catalana desenvolupada els anys 1936-1938 per part de la República Espanyola”.
L’arqueòleg Toni Cartes ha coordinat esta primera actuació, que ha tingut un pressupost de 39.657 euros i que ha constat de diferents intervencions. El Grup de Recerca i Investigació d'Espais de la Guerra Civil, liderat pel Dr. Adrián Cabezas, ha fet una recerca inicial sobre la fortificació de la costa canareva en el context del conjunt de la costa catalana.
A partir d'esta recerca s'han elaborat els textos que ara es poden llegir en els deu plafons explicatius que s’han col·locat. “Es poden distingir dos tipus de plafons: uns de genèrics, col·locats als extrems de la ruta i al costat de l'Oficina de Turisme de les Cases d'Alcanar, i uns d'específics, col·locats a tocar de cadascun dels elements de fortificació de la costa que s'han conservat. Estos darrers aporten informació sobre l'organització, el funcionament, la construcció, el finançament i la dotació militar d'aquestes fortificacions“, detalla Toni Cartes.
D’altra banda, s'han netejat els grafits que hi havia als nius de metralladora de l’Estanyet i de la punta de la Cianeta i s'hi ha aplicat una capa protectora. Als de l’Estanyet també s'hi han instal·lat portes, per a evitar l'accés a l’interior. Finalment, s’ha senyalitzat el refugi polvorí del Bou, situat al tram sud d’Alcanar Platja.
Tots els elements que s’han adequat en esta primera fase estan units pel passeig de Sòl de Riu, el passeig de les Cases d’Alcanar i l’antic lligallo de la Mar o camí de ronda, fet que facilita la creació d’un primer itinerari senyalitzat. "Ara l’objectiu és mostrar estos elements patrimonials situats a la línia de costa i integrar-los en una o diverses rutes pel terme per tal de complementar l’oferta cultural del municipi”, afegix el batle.
Estos nius de metralladora i la resta d’elements de la Guerra Civil situats al municipi estan en procés d’esdevenir béns culturals d’interès local (BCIL). L’expedient ja s’ha incoat i està en procés de tramitació per part del consistori d’Alcanar. Ivette Fibla, regidora d’Ordenació del Territori, recorda que "esta categoria garanteix la catalogació i protecció del patrimoni cultural català".
De fet, este conjunt d’elements de defensa de la costa del darrer conflicte bèl·lic espanyol situat a Alcanar és una de les mostres més àmplies i representatives de la mena de construccions militars de defensa costanera de tot Catalunya. Cartes destaca "el bon estat de conservació de molts d’estos edificis, que han arribat fins a l’actualitat en gran part perquè es troben en espais agrícoles que no han estat massa urbanitzats ni transformats”.
L’objectiu de l’Ajuntament d’Alcanar és desenvolupar més fases d’este projecte global de recuperació de la línia defensiva del municipi. La regidora avança que està previst “iniciar els pròxims mesos la segona fase de rehabilitació, que inclourà la bateria de la costa de la punta de la Tana, situada a la serra del Montsià, en una zona molt transitada per excursionistes, prop del nucli urbà de les Cases".
El projecte també ha rebut el suport de l’associació cultural Lo Rafal, que ha fet seguiment de les diferents actuacions. Els seus membres també van assistir a l’extracció i transport dels nius de metralladora des de l’aigua. “Volem fer un agraïment a l’entitat pel seu compromís amb el patrimoni històric del municipi”, expressa l’alcalde.
Història de la fortificació de la costa d’Alcanar
La fortificació de la costa d’Alcanar s’emmarca en les mesures que va portar a terme el govern de la República Espanyola al llarg de la costa catalana entre els anys 1936 i 1938, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i la temor d’un desembarcament militar a les costes catalanes.
Concretament, es temia un atac naval dels vaixells feixistes de Mallorca. Per este motiu, es va intentar crear una línia defensiva amb nius de metralladora i trinxeres a les platges del litoral català, alternant-les amb punts estratègics de control, a més d’emplaçaments d’artilleria pesant.
L’any 1936, els responsables de la Conselleria de Defensa de la Generalitat van dividir les costes de Catalunya en tres sectors: el primer de Portbou a Tossa de Mar; el segon de Tossa de Mar fins a Vilanova i la Geltrú, i el tercer de Vilanova i la Geltrú fins a Alcanar. Cada sector va quedar sota un comandament militar encarregat d’organitzar una vigilància constant, a la qual les poblacions de més a la vora havien de contribuir amb personal, armament i mitjans al primer senyal d’alarma.
Al maig de 1937, el govern central de la República va assumir les competències de defensa costanera i va rellevar així la Generalitat de Catalunya, que se n’havia fet càrrec fins a aquell moment.
Al llarg de l’evolució del conflicte bèl·lic, per tant, estos punts de vigilància i defensa de la costa van patir diverses reorganitzacions en l’àmbit de la gestió i l’organització jeràrquica. Així i tot, durant tota la guerra la seua missió principal fou la d’observació, amb l’objectiu de descobrir possibles moviments de l’enemic enfront de la costa, per tal de poder posar en marxa la defensa amb l’anticipació més gran possible. La vigilància de la costa també era una destinació de descans de les unitats que havien estat al front.
Segons un informe del capità Eduardo Medrano, la costa d’Alcanar necessitava 50 milicians per a vigilar-la tota. Estos milicians estaven repartits principalment entre les Cases d’Alcanar i la desembocadura del riu Sénia. A més, indirectament, esdevenien els vigilants d’altres punts d’interès estratègic, com la carretera Barcelona-València. Una altra força que duia a terme la tasca de vigilància de la costa i que va continuar fent-la durant tota la guerra van ser els carrabiners. Els d’Alcanar formaven part de la Comandància de Tarragona.
Segons que explica Toni Cartes, la documentació conservada dixa entreveure que les defenses de la costa d’Alcanar es van començar a construir a la primavera de 1937. La major part de les obres es van enllestir a finals del mateix any. “Aquesta documentació, a més d’oferir àmplies descripcions de les principals defenses, també permet copsar l’evolució de la funció i organització de les principals defensa d’aquesta zona, especialment de les dues bateries de costa, les quals es completaven amb els nius de metralladora de la costa”, conclou l’arqueòleg.
Les fotografies preses pels franquistes l’abril de 1938, en el moment d’ocupar el terme municipal d’Alcanar, després d’haver desembarcat a Vinaròs, mostren com estes fortificacions es trobaven en bon estat d’ús.
(Text redactat a partir del projecte de recuperació i posada en valor dels elements de la Guerra Civil del terme municipal d'Alcanar, elaborat per Toni Cartes).
En total, a Alcanar hi ha catorze elements de defensa de la costa: set nius de metralladora, dues bateries, un observatori, un polvorí, un campament, un fortí i un búnquer. Alguns són a la mateixa línia de costa, mentre que d’altres es troben als vessants de les serres. Així mateix, alguns estan situats en zones de domini públic i d’altres en finques privades, amb diferents qualificacions urbanístiques.
Un niu de metralladora era una construcció senzilla que protegia una arma automàtica. La grandària estava condicionada per la dimensió de la metralladora que hi havia dins. Dels sis nius de metralladora de les Cases, quatre han caigut a la mar a causa de la costa rocallosa en què foren construïts; dos més estan situats a la platja de l’Estanyet damunt d’una plataforma, després que el 2021 s’extraguessen de la mar, on el corrent els havia arrossegat; un setè és a la punta de la Cianeta, a Alcanar Platja, i un observatori és a la Martinenca.
En este sentit, Joan Roig, alcalde d’Alcanar, explica que esta actuació ha tingut un doble propòsit: “Potenciar estos nius de metralladora com a recurs turístic i, a la vegada, mantenir i conservar elements patrimonials de gran interès històric per a explicar la fortificació de la costa catalana desenvolupada els anys 1936-1938 per part de la República Espanyola”.
L’arqueòleg Toni Cartes ha coordinat esta primera actuació, que ha tingut un pressupost de 39.657 euros i que ha constat de diferents intervencions. El Grup de Recerca i Investigació d'Espais de la Guerra Civil, liderat pel Dr. Adrián Cabezas, ha fet una recerca inicial sobre la fortificació de la costa canareva en el context del conjunt de la costa catalana.
A partir d'esta recerca s'han elaborat els textos que ara es poden llegir en els deu plafons explicatius que s’han col·locat. “Es poden distingir dos tipus de plafons: uns de genèrics, col·locats als extrems de la ruta i al costat de l'Oficina de Turisme de les Cases d'Alcanar, i uns d'específics, col·locats a tocar de cadascun dels elements de fortificació de la costa que s'han conservat. Estos darrers aporten informació sobre l'organització, el funcionament, la construcció, el finançament i la dotació militar d'aquestes fortificacions“, detalla Toni Cartes.
D’altra banda, s'han netejat els grafits que hi havia als nius de metralladora de l’Estanyet i de la punta de la Cianeta i s'hi ha aplicat una capa protectora. Als de l’Estanyet també s'hi han instal·lat portes, per a evitar l'accés a l’interior. Finalment, s’ha senyalitzat el refugi polvorí del Bou, situat al tram sud d’Alcanar Platja.
Tots els elements que s’han adequat en esta primera fase estan units pel passeig de Sòl de Riu, el passeig de les Cases d’Alcanar i l’antic lligallo de la Mar o camí de ronda, fet que facilita la creació d’un primer itinerari senyalitzat. "Ara l’objectiu és mostrar estos elements patrimonials situats a la línia de costa i integrar-los en una o diverses rutes pel terme per tal de complementar l’oferta cultural del municipi”, afegix el batle.
Estos nius de metralladora i la resta d’elements de la Guerra Civil situats al municipi estan en procés d’esdevenir béns culturals d’interès local (BCIL). L’expedient ja s’ha incoat i està en procés de tramitació per part del consistori d’Alcanar. Ivette Fibla, regidora d’Ordenació del Territori, recorda que "esta categoria garanteix la catalogació i protecció del patrimoni cultural català".
De fet, este conjunt d’elements de defensa de la costa del darrer conflicte bèl·lic espanyol situat a Alcanar és una de les mostres més àmplies i representatives de la mena de construccions militars de defensa costanera de tot Catalunya. Cartes destaca "el bon estat de conservació de molts d’estos edificis, que han arribat fins a l’actualitat en gran part perquè es troben en espais agrícoles que no han estat massa urbanitzats ni transformats”.
L’objectiu de l’Ajuntament d’Alcanar és desenvolupar més fases d’este projecte global de recuperació de la línia defensiva del municipi. La regidora avança que està previst “iniciar els pròxims mesos la segona fase de rehabilitació, que inclourà la bateria de la costa de la punta de la Tana, situada a la serra del Montsià, en una zona molt transitada per excursionistes, prop del nucli urbà de les Cases".
El projecte també ha rebut el suport de l’associació cultural Lo Rafal, que ha fet seguiment de les diferents actuacions. Els seus membres també van assistir a l’extracció i transport dels nius de metralladora des de l’aigua. “Volem fer un agraïment a l’entitat pel seu compromís amb el patrimoni històric del municipi”, expressa l’alcalde.
Història de la fortificació de la costa d’Alcanar
La fortificació de la costa d’Alcanar s’emmarca en les mesures que va portar a terme el govern de la República Espanyola al llarg de la costa catalana entre els anys 1936 i 1938, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i la temor d’un desembarcament militar a les costes catalanes.
Concretament, es temia un atac naval dels vaixells feixistes de Mallorca. Per este motiu, es va intentar crear una línia defensiva amb nius de metralladora i trinxeres a les platges del litoral català, alternant-les amb punts estratègics de control, a més d’emplaçaments d’artilleria pesant.
L’any 1936, els responsables de la Conselleria de Defensa de la Generalitat van dividir les costes de Catalunya en tres sectors: el primer de Portbou a Tossa de Mar; el segon de Tossa de Mar fins a Vilanova i la Geltrú, i el tercer de Vilanova i la Geltrú fins a Alcanar. Cada sector va quedar sota un comandament militar encarregat d’organitzar una vigilància constant, a la qual les poblacions de més a la vora havien de contribuir amb personal, armament i mitjans al primer senyal d’alarma.
Al maig de 1937, el govern central de la República va assumir les competències de defensa costanera i va rellevar així la Generalitat de Catalunya, que se n’havia fet càrrec fins a aquell moment.
Al llarg de l’evolució del conflicte bèl·lic, per tant, estos punts de vigilància i defensa de la costa van patir diverses reorganitzacions en l’àmbit de la gestió i l’organització jeràrquica. Així i tot, durant tota la guerra la seua missió principal fou la d’observació, amb l’objectiu de descobrir possibles moviments de l’enemic enfront de la costa, per tal de poder posar en marxa la defensa amb l’anticipació més gran possible. La vigilància de la costa també era una destinació de descans de les unitats que havien estat al front.
Segons un informe del capità Eduardo Medrano, la costa d’Alcanar necessitava 50 milicians per a vigilar-la tota. Estos milicians estaven repartits principalment entre les Cases d’Alcanar i la desembocadura del riu Sénia. A més, indirectament, esdevenien els vigilants d’altres punts d’interès estratègic, com la carretera Barcelona-València. Una altra força que duia a terme la tasca de vigilància de la costa i que va continuar fent-la durant tota la guerra van ser els carrabiners. Els d’Alcanar formaven part de la Comandància de Tarragona.
Segons que explica Toni Cartes, la documentació conservada dixa entreveure que les defenses de la costa d’Alcanar es van començar a construir a la primavera de 1937. La major part de les obres es van enllestir a finals del mateix any. “Aquesta documentació, a més d’oferir àmplies descripcions de les principals defenses, també permet copsar l’evolució de la funció i organització de les principals defensa d’aquesta zona, especialment de les dues bateries de costa, les quals es completaven amb els nius de metralladora de la costa”, conclou l’arqueòleg.
Les fotografies preses pels franquistes l’abril de 1938, en el moment d’ocupar el terme municipal d’Alcanar, després d’haver desembarcat a Vinaròs, mostren com estes fortificacions es trobaven en bon estat d’ús.
(Text redactat a partir del projecte de recuperació i posada en valor dels elements de la Guerra Civil del terme municipal d'Alcanar, elaborat per Toni Cartes).