La qualitat de l'atenció a la mare i al nounat s'ha deteriorat durant la pandèmia

Un 62% de les dones enquestades no se'ls va permetre anar acompanyades a la sala de part i el 41,8% va tenir dificultats per accedir a l'atenció prenatal

per Aguaita.cat, Tortosa | 24 de febrer de 2022 a les 11:34 |
Part. Imatge d'arxiu | Cedida
Equips investigadors d'arreu d'Europa han identificat deficiències i desigualtats en la cura de mares i nounats durant la pandèmia de la covid-19, segons un estudi publicat a The Lancet Regional Health. La investigadora de la URV Serena Brigidi ha coordinat la recerca a l'Estat espanyol.

Els resultats d'este estudi apunten que les dones europees que van donar a llum entre l’1 de març del 2020 i el 30 de juny del 2021 també han patit  les conseqüències de la covid-19. L’equip investigador, de dotze universitats i centres de recerca europeus, va fer l’enquesta en línia a 21.027 dones de dotze països. L’estudi es basa en experiències d’atenció sanitària que han aportat les dones, i és per això que l’equip investigador considera que els resultats poden tenir una importància immensa per als metges per millorar la prestació i l’experiència de l’atenció sanitària proporcionada a les dones durant les revisions prenatals rutinàries i durant el part.


En concret, les dades conclouen que a un 62% no se’ls va permetre anar acompanyades a la sala de part. El 41,8% va tenir dificultats per accedir a l’atenció prenatal, el 20,8% no va rebre alleujament del dolor durant el part i el 23,9% de les dones entrevistades consideren que no sempre van ser tractades amb dignitat. Destaca també que més de la meitat de les enquestades que van tenir part vaginal instrumental no hi van donar el consentiment.

A més, el 34,4% va informar que els treballadors sanitaris no sempre utilitzaven equips de protecció individual, però probablement i segons l’equip investigador, estes deficiències es devien a la falta d'estos equipament a l’inici de la pandèmia i l’ús d’equips de protecció va millorar uns mesos més tard.


Les dones de Croàcia, Romania i Sèrbia van aportar els estàndards de cura materns i nounats més baixos, mentre que les dones de França, Luxemburg, Espanya, Suècia i Alemanya, els més alts. Tot i així l’equip investigador destaca que a l’Estat espanyol durant este període han augmentat els abusos relacionats amb la violència obstètrica.

Serena Brigidi, investigadora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, considera que els resultats demostren “la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en el marc de la formació i investigació en salut i medicina i en l’atenció a la salut mental i reproductiva”. Brigidi parla de la necessitat de “visualitzar les pràctiques violentes durant el procés d’embaràs, part, lactància materna i criança per erradicar-les”. Cal, apunta, “repensar el model mèdic i implementar un paradigma feminista d’atenció, formació i investigació”

L’equip investigador té un altre treball en curs que pretén examinar com els treballadors sanitaris han experimentat canvis en la qualitat de l’atenció materna i neonatal durant la pandèmia. L’estudi IMAGINE EURO, acrònim d’Improving Maternal Newborn Care In the Euro Region, es dirigeix des de l’hospital italià IRCCS Burolo Garofolo Trieste i s’ha dut a terme en dotze països de l’Organització Mundial de la Salut a Europa, entre els quals, l’Estat espanyol.

 

Participació