02
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
04
de desembre
a les
21:29h
El cantautor ebrenc Joan Rovira és un dels artistes ebrencs que col·labora solidàriament en el concert que ha organitzat per a este dissabte la plataforma #Monsortirem per tal de recaptar fons per a ajudar els afectats a recuperar el municipi després dels aiguats de l'1 de setembre. El concert tindrà lloc el pròxim 4 de desembre, al passeig del Marjal, baix d’una gran carpa per a protegir del fred, a partir de les 17.30 h, i inclou un cartell de diferents artistes, tant del territori com del país. Parlem amb Joan Rovira, però també hi participaran Miquel del Roig, Pepet i Marieta, Buhos, Porto Bello, Suu i Zebrass.
Com et va arribar la proposta per participar en el concert solidari amb Alcanar, Les Cases i Alcanar Platja?
Aquí a la zona ens coneixem tots i fa molts anys que actuo a Alcanar i Les Cases d'Alcanar. Hi tinc grans amigues i amics. Qui primer em va trucar per comentar-ho, però, va ser el Guillem Soler, dels Buhos, que és un dels grups que també hi participa.
Sovint has cantat al riu i al territori. Com vas viure un episodi com els dels aiguats d'este setembre que fan palesa esta debilitat de la Mar de l'Ebre.
Jo crec que el temporal de Glòria va marcar un abans i un després. És evident que el problema de la regressió del Delta ens ve de fa dècades, però veure el Trabucador trencat i algunes platges destruïdes d'aquella manera, ens va colpir molt fort a totes les ebrenques i ebrencs. Ara, sempre que ve un temporal se'ns encongix el cor i les imatges d'Alcanar ens van fer molt mal a tothom.
Quin repertori trobarem en el concert de Joan Rovira a les Cases?
Cantaré algunes cançons dels meus tres discos, com ara Lo meu riu, Encara Tenim Temps o M'agrada. Tenim aproximadament uns 40 minuts per artista o grup. Este dissabte, però, aniré sol amb la guitarra.
Com diu una de les teues cançons 'Encara tenim temps'. Tenim temps per salvar el Delta; la costa ebrenca i el territori o els poderosos han arribat massa tard als advertiments dels científics i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre?
Malauradament, ja és tard per veure el Delta de l'Ebre de fa uns anys. El que sí que és pot fer encara és frenar la devastació del mar i la regressió de les platges. Per molts concerts solidaris i bones accions que fessem, qui ens ha d'ajudar ha de ser el govern que és qui te els recursos per poder salvar-lo.
Esperes una bona resposta del públic. Som solidaris davant els desastres naturals propis?
Vull confiar que sí.S'ha de fer. Avui és Alcanar però demà pot ser l'Ampolla, Deltebre, Camarles o qualsevol altre poble de les Terres de l'Ebre. El clima s'està tornant boig i hem d'estar units per, entre tots i totes, ajudar-nos.
Este estiu ens presentaves la cançó de la Dolce Vita. Homenatge a Fellini o a la teua alegria per viure?
Com tu dius, homenatge a Fellini però també un cant a la festa, a les ganes de viure. A les ganes de tornar a passar un Estiu com els se sempre. Sense retriccions i amb molta música en directe.
Joan Rovira, un digne Mastroianni per a l'Ebre. Et sents estimat a la teua terra tot i que ja has triomfat arreu de fa temps? Intentes transmetre este somriure, alegria, lluita i treball de la gent de Camarles?
Sóc un romàntic de l'Ebre, del meu poble i de la meva gent. La gent que em coneix ho sap molt bé. És aquí on estic vivint actualment i, com diu la cançó: "Aquí on vaig néixer i vull morir". Suposo que sempre hi ha gent que t'admira i t'estima i d'altra que, al contrari, no et suporta. Això ens passa a tots. Amb tot, sempre m'he sentit molt estimat aquí a les Terres de l'Ebre i això és un tresor per mi.
Ha estat uns anys difícil per al sector musical. Així i tot, sempre esteu quan se us necessita. La música és la millor de les teràpies en temps incerts? Com ho valores?
La música és teràpia per a qui escolta i per a qui canta. És per això que és tant important per a la societat. La música i la cultura en general t'evadix per una estona dels problemes. Com un viatge intern que per una estona et fa desconnectar i somiar. Trobo a faltar moltíssim els grans concerts, aquella companyia de la gent que et seguix davant teu cantant allò que tu has escrit.
I com arriba a l'artista esta connexió invisible amb el públic que et fa no defallir i continuar endavant a cop de guitarra.
Qualsevol que es dedique a la música, estic segur que en algun moment (i sobretot estos darrers 2 anys) s'ha plantejar abandonar. Jo, en molts moments, m'he vist perdut, trist i sense inspiració per seguir fent cançons. Però, de cop, reps un missatge d'algú que et dona les gràcies per haver escrit una determinada cançó i la relaciona amb la seua vida i t'ho explica. I sense voler, es crea un compromís de seguir fent música per a esta gent que durant tants anys ha estat al meu costat. I, a cop de guitarra, continues endavant.
Et consideres el cantautor per excel·lència de l'Ebre. O no t'agraden les etiquetes. Vas experimentant amb tota classe de música?
Crec que poc a poc, les Terres de l'Ebre estan despertant culturalment. Neixen nous projectes i artistes més preparats que en un futur donaran molt que parlar. Jo estic orgullós de formar part d'esta escena ebrenca i catalana i seguiré treballant per fer cançons que emocionen a la gent.
Què t'agrada escoltar a casa? Has tingut descobertes musicals durant el temps de confinament i estos anys d'impàs o has tingut sort i no has parat de tocar.
M'agrada escoltar música al cotxe mentre conduïxo. A casa, curiosament, escolto poca música. Sempre he estat a cavall de la música pop-rock internacional, la música jazz i soul afroamericana i la música de cantautor mediterrani. Tot el que faig està influenciat per estos estils.
Tens alguna relació especial amb els algun dels teus companys de cartell del concert del 4D a Les Cases?
El cercle musical català és petit i al final, d'alguna manera, ens coneixem tots i totes. Tots els qui venen este dissabte els conec bastant i hem compartir alguna batalleta junts. Sempre és una alegria retrobar-te amb companyes i companys del gremi, malgrat que, en esta cas, el motiu del concert siga benèfic per una catàstrofe i no una Festa Major.
Com ens animaries a no faltar-hi?
Simplement pensar amb aquella gent que fa uns dies ho va perdre tot. No oblidar-nos d'aquelles imatges que ens arribaven al mòbil de Les Cases d'Alcanar i Alcanar Platja devastat pel temporal. No oblidar-nos d'aquella gent que ara ens necessita. Nosaltres, els artistes hi serem, i tu?
Com et va arribar la proposta per participar en el concert solidari amb Alcanar, Les Cases i Alcanar Platja?
Aquí a la zona ens coneixem tots i fa molts anys que actuo a Alcanar i Les Cases d'Alcanar. Hi tinc grans amigues i amics. Qui primer em va trucar per comentar-ho, però, va ser el Guillem Soler, dels Buhos, que és un dels grups que també hi participa.
Sovint has cantat al riu i al territori. Com vas viure un episodi com els dels aiguats d'este setembre que fan palesa esta debilitat de la Mar de l'Ebre.
Jo crec que el temporal de Glòria va marcar un abans i un després. És evident que el problema de la regressió del Delta ens ve de fa dècades, però veure el Trabucador trencat i algunes platges destruïdes d'aquella manera, ens va colpir molt fort a totes les ebrenques i ebrencs. Ara, sempre que ve un temporal se'ns encongix el cor i les imatges d'Alcanar ens van fer molt mal a tothom.
Quin repertori trobarem en el concert de Joan Rovira a les Cases?
Cantaré algunes cançons dels meus tres discos, com ara Lo meu riu, Encara Tenim Temps o M'agrada. Tenim aproximadament uns 40 minuts per artista o grup. Este dissabte, però, aniré sol amb la guitarra.
Com diu una de les teues cançons 'Encara tenim temps'. Tenim temps per salvar el Delta; la costa ebrenca i el territori o els poderosos han arribat massa tard als advertiments dels científics i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre?
Malauradament, ja és tard per veure el Delta de l'Ebre de fa uns anys. El que sí que és pot fer encara és frenar la devastació del mar i la regressió de les platges. Per molts concerts solidaris i bones accions que fessem, qui ens ha d'ajudar ha de ser el govern que és qui te els recursos per poder salvar-lo.
Esperes una bona resposta del públic. Som solidaris davant els desastres naturals propis?
Vull confiar que sí.S'ha de fer. Avui és Alcanar però demà pot ser l'Ampolla, Deltebre, Camarles o qualsevol altre poble de les Terres de l'Ebre. El clima s'està tornant boig i hem d'estar units per, entre tots i totes, ajudar-nos.
Este estiu ens presentaves la cançó de la Dolce Vita. Homenatge a Fellini o a la teua alegria per viure?
Com tu dius, homenatge a Fellini però també un cant a la festa, a les ganes de viure. A les ganes de tornar a passar un Estiu com els se sempre. Sense retriccions i amb molta música en directe.
Joan Rovira, un digne Mastroianni per a l'Ebre. Et sents estimat a la teua terra tot i que ja has triomfat arreu de fa temps? Intentes transmetre este somriure, alegria, lluita i treball de la gent de Camarles?
Sóc un romàntic de l'Ebre, del meu poble i de la meva gent. La gent que em coneix ho sap molt bé. És aquí on estic vivint actualment i, com diu la cançó: "Aquí on vaig néixer i vull morir". Suposo que sempre hi ha gent que t'admira i t'estima i d'altra que, al contrari, no et suporta. Això ens passa a tots. Amb tot, sempre m'he sentit molt estimat aquí a les Terres de l'Ebre i això és un tresor per mi.
Ha estat uns anys difícil per al sector musical. Així i tot, sempre esteu quan se us necessita. La música és la millor de les teràpies en temps incerts? Com ho valores?
La música és teràpia per a qui escolta i per a qui canta. És per això que és tant important per a la societat. La música i la cultura en general t'evadix per una estona dels problemes. Com un viatge intern que per una estona et fa desconnectar i somiar. Trobo a faltar moltíssim els grans concerts, aquella companyia de la gent que et seguix davant teu cantant allò que tu has escrit.
I com arriba a l'artista esta connexió invisible amb el públic que et fa no defallir i continuar endavant a cop de guitarra.
Qualsevol que es dedique a la música, estic segur que en algun moment (i sobretot estos darrers 2 anys) s'ha plantejar abandonar. Jo, en molts moments, m'he vist perdut, trist i sense inspiració per seguir fent cançons. Però, de cop, reps un missatge d'algú que et dona les gràcies per haver escrit una determinada cançó i la relaciona amb la seua vida i t'ho explica. I sense voler, es crea un compromís de seguir fent música per a esta gent que durant tants anys ha estat al meu costat. I, a cop de guitarra, continues endavant.
Et consideres el cantautor per excel·lència de l'Ebre. O no t'agraden les etiquetes. Vas experimentant amb tota classe de música?
Crec que poc a poc, les Terres de l'Ebre estan despertant culturalment. Neixen nous projectes i artistes més preparats que en un futur donaran molt que parlar. Jo estic orgullós de formar part d'esta escena ebrenca i catalana i seguiré treballant per fer cançons que emocionen a la gent.
Què t'agrada escoltar a casa? Has tingut descobertes musicals durant el temps de confinament i estos anys d'impàs o has tingut sort i no has parat de tocar.
M'agrada escoltar música al cotxe mentre conduïxo. A casa, curiosament, escolto poca música. Sempre he estat a cavall de la música pop-rock internacional, la música jazz i soul afroamericana i la música de cantautor mediterrani. Tot el que faig està influenciat per estos estils.
Tens alguna relació especial amb els algun dels teus companys de cartell del concert del 4D a Les Cases?
El cercle musical català és petit i al final, d'alguna manera, ens coneixem tots i totes. Tots els qui venen este dissabte els conec bastant i hem compartir alguna batalleta junts. Sempre és una alegria retrobar-te amb companyes i companys del gremi, malgrat que, en esta cas, el motiu del concert siga benèfic per una catàstrofe i no una Festa Major.
Com ens animaries a no faltar-hi?
Simplement pensar amb aquella gent que fa uns dies ho va perdre tot. No oblidar-nos d'aquelles imatges que ens arribaven al mòbil de Les Cases d'Alcanar i Alcanar Platja devastat pel temporal. No oblidar-nos d'aquella gent que ara ens necessita. Nosaltres, els artistes hi serem, i tu?