23
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
10:31h
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha iniciat este 2021 una campanya de prospeccions a les Terres de l'Ebre, on han documentat una pedrera de rodes de molí, encara sense datar, al terme del Perelló.
La pedrera es troba a molt poca fondària -de fet, s'ha documentat fent snorkel- i s'ha descobert gràcies a l'avís d'un ciutadà, Antoni Boyer, tal com va publicar l'aguaita.cat.
Es tracta d'un aflorament rocallós, cobert per l'aigua del mar, que si es mira des de l'aire i amb vista zenital, s'hi aprecien clarament nombroses extraccions circulars a la roca.
"Durant la prospecció, vam veure com estes cubetes d'extracció seguien un patró i tenien un diàmetre molt regular; a més, a la zona també s'han localitzat rodes de molí devastades, que es van deixar a lloc sense acabar d'extreure, i marques d'este procés a la roca", explica la responsable del CASC. "Això ens ha portat a concloure, amb l'ajuda de geòlegs, que no es tracta d'una formació natural sinó fruit de l'acció humana, i que la zona havia acollit una pedrera", afegeix Rut Geli, responsable del CASC.
Ara per ara, però, la datació d'este jaciment encara és una incògnita. "No hi hem trobat material associat, perquè la pedrera està situada a molt poca fondària; i això fa que de moment no en puguem establir la cronologia", diu Geli. Sí que d'entrada, però, els arqueòlegs es decanten per pensar que no es tracta d'una pedrera molt moderna, perquè si fos així, precisa la responsable del CASC, "potser hi hauria referències orals o documentals, i la gent de la zona en tindria el record".
De moment, els arqueòlegs han documentat i inventariat la pedrera. Per poder-ne fixar la cronologia, Rut Geli explica que una possible via seria buscar antigues pedres de molí que es conserven als museus de la zona, i comparar-ne el diàmetre i el tipus de roca amb el jaciment d'El Perelló. "Si és possible, preveiem poder extreure'n més informació", subratlla.
A les Terres de l'Ebre, a més, aquest 2021 el CASC també ha comprovat com els temporals no han afectat les restes del Deltebre I, el vaixell militar que es va enfonsar a principis del segle XIX a la desembocadura del riu durant la Guerra del Francès. "Hem vist que el jaciment està protegit i que els temporals no l'han afectat massa", conclou Rut Geli.
La pedrera es troba a molt poca fondària -de fet, s'ha documentat fent snorkel- i s'ha descobert gràcies a l'avís d'un ciutadà, Antoni Boyer, tal com va publicar l'aguaita.cat.
Es tracta d'un aflorament rocallós, cobert per l'aigua del mar, que si es mira des de l'aire i amb vista zenital, s'hi aprecien clarament nombroses extraccions circulars a la roca.
"Durant la prospecció, vam veure com estes cubetes d'extracció seguien un patró i tenien un diàmetre molt regular; a més, a la zona també s'han localitzat rodes de molí devastades, que es van deixar a lloc sense acabar d'extreure, i marques d'este procés a la roca", explica la responsable del CASC. "Això ens ha portat a concloure, amb l'ajuda de geòlegs, que no es tracta d'una formació natural sinó fruit de l'acció humana, i que la zona havia acollit una pedrera", afegeix Rut Geli, responsable del CASC.
Ara per ara, però, la datació d'este jaciment encara és una incògnita. "No hi hem trobat material associat, perquè la pedrera està situada a molt poca fondària; i això fa que de moment no en puguem establir la cronologia", diu Geli. Sí que d'entrada, però, els arqueòlegs es decanten per pensar que no es tracta d'una pedrera molt moderna, perquè si fos així, precisa la responsable del CASC, "potser hi hauria referències orals o documentals, i la gent de la zona en tindria el record".
Imatge zenital de la zona de la troballa. Foto: Cedida
De moment, els arqueòlegs han documentat i inventariat la pedrera. Per poder-ne fixar la cronologia, Rut Geli explica que una possible via seria buscar antigues pedres de molí que es conserven als museus de la zona, i comparar-ne el diàmetre i el tipus de roca amb el jaciment d'El Perelló. "Si és possible, preveiem poder extreure'n més informació", subratlla.
A les Terres de l'Ebre, a més, aquest 2021 el CASC també ha comprovat com els temporals no han afectat les restes del Deltebre I, el vaixell militar que es va enfonsar a principis del segle XIX a la desembocadura del riu durant la Guerra del Francès. "Hem vist que el jaciment està protegit i que els temporals no l'han afectat massa", conclou Rut Geli.