Laura Guarch: «Si tenim un micro l'hem d'utilitzar per una bona causa, per fer un món millor»

És d'Ulldecona. Amant de l'espiritualitat basada en la natura. És performer, és artista, ha actuat en festivals d'Alemanya, Suïssa i Regne Unit, i li agrada jugar amb la seua veu a ser una i moltes a la vegada. Ella és Laura Guarch, i el seu primer disc, Krëodylia, un camí de transformació per viure d’acord amb la pròpia naturalesa i autenticitat. És creativitat i creixement; feminisme, ecologisme; compromís amb el nostre territori, i sobretot amb nosaltres mateixos. 

Ja havies tret molts senzills, però este ha estat el teu primer àlbum. Que et va motivar a fer el pas?
Ja feia temps que tenia ganes de traure disc propi. Portava uns anys a Londres fent projectes musicals que no estaven lligats amb la meua música, component per a teatre i performance o cantant a altres grups. Però sentia dins meu la necessitat o impuls de fer este pas i vaig compondre Fleeting Light, el primer single, que tracta sobre la pèrdua dels sons de la biodiversitat. Em vaig plantejar molt com articular el disc perquè tingués coherència, i com estic molt interessada amb la natura, els paisatges i les reivindicacions socials, a partir d'aquí vaig tirar.

I com has casat música i naturalesa al disc?
Ho he fet de manera bastant directa. El disc conté sons que estan gravats a la naturalesa, sons d’ocells del viatge que vaig fer a Tailàndia, sons dels flamencs del Delta i sons de percussió fets amb pedres d’Ulldecona i amb trossos de tronc o de fusta d'un parc de Londres. A més he fet una recerca sonora en la producció del disc, per crear textures complexes amb electrònica, utilitzant els sintetitzadors modulars de maneres específiques i tocant els instruments de manera experimental.

De fet, l’Arts Council England t’ha concedit una beca per fer recerca sobre l’enregistrament sonor de l'entorn.
Sí, este mes d'octubre marxo a Islàndia a gravar els sons de les glaceres. És una part que vull desenvolupar més, crec que incloure sons naturals a la música d’essència més pop li dona un toc avantguardista. Vull experimentar i casar estes dos vessants artístiques que tinc: la de gravar singles i la de realitzar performances a través de sons. Vaig a Islàndia a gravar les melodies, però també a veure què surt quan interactuo estos sons amb la meua veu, i si podria crear un futur projecte amb això. 

T’agrada molt experimentar amb la veu. Loops, vocoders, elements electrònics… Que ens vols transmetre amb esta fusió?
Vull transmetre que hi ha un ventall infinit de possibilitats, que cantar no és sols el que estem acostumats a sentir, i l'ús de la veu és molt ampli i variat. Amb esta fusió es poden transmetre moltes emocions diferents, actituds diferents… 

Cada cançó del disc sona diferent, sempre has estat així de polifacètica? 
Molta gent m'ho diu, que cada cançó sona diferent. Però té una coherència tot, és a dir, pots identificar la unitat del projecte, i crec que això és molt positiu. Si un disc sona tot i igual, a mi personalment m’avorreix, perquè preferixo l'estimulació, que continga elements que em sorprenguen. En este disc no m’he volgut encasellar, he optat per experimentar, i encara que al final acaba sent una base de pop, els ingredients són molt variats.

El disc reunix tots els tipus de reivindicació. La lluita feminista, l’ecològica, la crisi dels refugiats, l’espiritualitat... Veus la música com una eina de transformació social?
Sí, és molt important reivindicar. La música és una eina de comunicació i si les persones privilegiades com nosaltres tenim un micro, l’hem d’utilitzar per a una bona causa, per intentar, llavor a llavor, fer un món millor. Crear connexió, crear empatia i aportar positivitat.

Tal com deies, el senzill Fleeting Light tracta la pèrdua de la biodiversitat. Hem posat al límit la salut del nostre planeta?
Sí, jo cada vegada me n’adono més, sobretot amb el projecte sobre gravar les glaceres a Islàndia. Les glaceres són un símbol del canvi climàtic perquè s'estan fonent i no era conscient de fins a quin punt. Si tot continua igual, en dos-cents anys no en quedarà cap. Les nostres netes no coneixeran glaceres, i és molt impactant. No només per les glaceres, sinó per tot el que significa. Mirar què podem fer per pal·liar els efectes del canvi climàtic i ajudar al planeta, a les espècies i a nosaltres mateixos a seguir vivint, és primordial.

Anem parlant sobre alguns altres temes del disc. Body in Pain. 
Vaig començar a escriure esta cançó en un viatge que vaig fer a l’Índia i a Tailàndia abans de la pandèmia. A Tailàndia vam tenir un petit accident i em vaig trobar amb el cos adolorit. Vaig reflexionar, sobretot després d’haver vist com viu la gent a l’Índia, com se senten els cossos adolorits en diferents situacions. En una situació de comoditat i de luxe o en una situació d'estar tirat al carrer. Estany lluny de casa o estant molt ben acompanyat. La mateixa situació es pot portar de manera molt diferent, depenent de la classe i les desigualtats socials.

Parlant de cossos adolorits, en el tema Loving Sound tractes la problemàtica dels refugiats. Creus que hi ha una falta d’empatia en la societat? 
Jo crec que sí. Falta posar-nos en la pell de l'altre, sortir de la bombolla i entendre a qui tens davant. Moltes vegades ens aïllem i tenim prejudicis. L'empatia també es crea a partir d’experiències, com cantar junts, ballar junts, compartir amb gent vinguda de fora... Ens hem de conèixer i els hem de conèixer. Hem de parlar per poder tenir empatia, si no sempre seran els desconeguts, i a molta gent li crearà por. No ens estem ajudant. S'ha de tenir en compte que Espanya també hem sigut refugiats quan va haver-hi la Guerra Civil. Tothom pot trobar-se en esta situació.

En el videoclip del tema Círculo Lunar podem veure dones de tota mena d’ètnies i cossos, ballant lliurement, nues. Què representa la figura de la dona?
En este tema la figura de la dona està venerada com a creadora de la vida. Les nostres mares són les que les han portat aquí, tant a homes com a dones, i crec que és un poder molt fort que ha estat sovint apartat pel sistema patriarcal. Este poder aporta que se seguisca el camí de la vida. El tema vincula la dona amb la natura, les dues com a mares, donant vida i creant. 

De tots els temes del disc, no sé si estaràs d’acord, diria que Boira és el més dolç. És com una mescla de somnis, nostàlgia, il·lusions, esperança, innocència… Com va néixer esta criatura?
Sí, Boira és una cançó molt especial. Tracta de totes les coses que no hem fet, que no hem dit, que no hem escollit... I que m'imagino que viatgen cap a un univers paral·lel, cap a una altra dimensió a través de la boira. I existeixen en un altre pla, més enllà. És com una espècie de nostàlgia i carinyo per estes coses que s'han deixat a una altra banda. La cançó va néixer als Pirineus, veient la boira durant una excursió a Nadal.

De tots els temes del disc, quin és el que menys t’haguessis imaginat realitzar com a compositora, abans de crear-lo?
Em ve al cap a Loving Sound, que és el tema de més antic, del 2017, per com ha canviat musicalment. Crec que potser no m'hauria pogut imaginar poder transformar una cançó de jazz, l’estil que feia abans, en el que és la cançó avui. Este tema ara té poder, presència i electrònica. Té estos dos mons contraposats: el conflicte i la dolçor de l'empatia. Creat d'una manera sorprenent per a mi.

Sediments és una cançó dedicada al teu territori, a la lluita per salvar el Delta. Personalment, com estàs vivint esta pèrdua? 
Estic veient que el clima està canviant, hem tingut pluges molt violentes durant l’estiu, el que va passar a Alcanar, molts camins a Ulldecona estan malmesos... La barra del Trabucador, que és aquí està més dedicada la cançó, es trenca molt sovint. Visc amb preocupació. També amb activisme per intentar divulgar des de la meua possibilitat el que està passant aquí. Intento ser optimista, i viure amb una mica d'esperança perquè puguem solucionar les coses. Però és obvi que no s'estan prenent les mesures adequades i s'ha de denunciar i seguir lluitant per salvar el Delta. Jo ja dic des de des d’esta cançó, que la solució més clara, o una de les solucions, sense ser experta, és que, ja que el delta són sediments, que baixen els sediments que estan estancats als pantans.

Podem dir que el teu treball és molt interdisciplinari, cobren molt protagonisme la posada en escena, coreografia i contingut audiovisual. A part de fer música, la teua intenció és crear un concepte?
Tots els elements han anat sumant-se a la música, amb la imatge en els videoclips i la posada en escena, que vam començar a oferir este passat dissabte a Ulldecona en el concert de presentació. La idea és que tot cobre sentit, que tinga coherència. Inclús el vestuari, que el vaig estar treballant amb una dissenyadora per indagar en el concepte, el moviment, el teixit i el color.

A l’hora de crear una cançó, que o qui t’inspira? Llibres, altres artistes, sensacions...
Diverses coses, a vegades sons, a vegades són llibres... En el cas de Círculo lunar he extret el concepte d’un llibre que es diu La magia de los sentidos de David de Graham, que parlava molt de com es relacionen comunitats indígenes en la natura, lligant els elements de la natura com a mare i després amb el feminisme. Fleeting Light també va vindre de llegir un llibre The great animal orchestra de Berni Kraus, un home que s'ha dedicat a gravar els sons dels paisatges de tot arreu tota la seua vida i parla sobre la pèrdua auditiva d’estos sons. Moltes vegades m’inspiro amb una melodia, estant a la dutxa, o potser un sentiment. Boira, que és una cançó que impacta molt, està feta des d'un sentiment, és molt íntima. Sediments va sortir a partir d’un somni.

Abans d'acabar, on podem veure’t actuar pròximament?
Doncs ens haurem d'esperar una mica perquè ara vaig a Islàndia i torno al novembre. Espero poder donar dates de presentació del disc pròximament a Tortosa, a Vinaròs i a Barcelona.