Investigadors de les Terres de l’Ebre participen en nous estudis sobre la COVID-19

Alguns dels motius d'estudi han estat les conseqüències cardiovasculars derivades del virus, els seus efectes en adults amb leucèmia o l'impacte en pacients amb accident cerebrovascular

per Aguaita.cat, Terres de l'Ebre, Catalunya | 8 de setembre de 2021 a les 18:30 |
HTVC.
Diversos investigadors dels serveis de Cardiologia, d’Hematologia, de Neurologia i de Pediatria de les Terres de l’Ebre han participat en diferents estudis relacionats amb l’actual pandèmia de la COVID-19, segons informa la Fundació Doctor Ferran.

Els especialistes en qüestió han col·laborat en un total de cinc estudis, en els quals s'investiguen les conseqüències cardiovasculars derivades de la infecció pel virus, els seus efectes en adults amb leucèmia, l'impacte que té el virus en pacients amb accident cerebrovascular, la repercussió que la pandèmia ha tingut en l'atenció sanitària en cas d'accident cerebrovascular, i el paper dels nens en la transmissió domiciliària de la COVID. 


Els pacients que presenten la malaltia per COVID-19 poden tenir un alt risc d’esdeveniments adversos cardiovasculars, incloent-hi la mort per causes cardiovasculars. Les conseqüències cardiovasculars a llarg termini d’estos pacients són totalment desconeguts. Un cardiòleg de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha participat en la publicació del protocol d’un registre de pacients amb PCR positiva per al SARS-CoV-2 (entre març 2020 i agost 2020) amb l’objectiu de contribuir a una millor comprensió de les implicacions cardiovasculars a llarg termini de la COVID-19.

D'altra banda, un altre estudi compara la freqüència, les característiques clíniques i els resultats dels adults amb leucèmia limfoblàstica aguda i infecció per COVID-19 entre la primera onada pandèmica a Espanya (entre març i juny del 2020) i la segona (entre setembre del 2020 i febrer del 2021). Els pacients de la primera onada tenien una tendència a tenir una leucèmia limfoblàstica aguda més severa. No es van observar diferències significatives entre les dues onades respecte a la necessitat de suport d’oxigen, el requisit de l’UCI, els dies en l’UCI i el temps per a la recuperació de la infecció per COVID-19. L’estudi conclou que la freqüència i la mortalitat de la infecció per coronavirus van ser elevades en adults amb LLA, sense variacions al llarg del temps, proporcionant proves a favor de la prioritat de vacunació per a estos pacients.


En un tercer estudi es va avaluar si la gravetat de l’accident cerebrovascular, el resultat funcional i la mortalitat són diferents en pacients amb accident cerebrovascular isquèmic amb infecció per la COVID-19 o sense. Els resultats mostren que els pacients amb ictus isquèmic i infecció per COVID-19 tenen un ictus més greu i una major mortalitat que els pacients amb ictus sense infecció per COVID-19. No obstant això, l’evolució funcional dels pacients va ser comparable en tots dos grups, ja que el virus no va augmentar la probabilitat d’una evolució funcional desfavorable.

En un altre estudi es va investigar l’impacte del virus sobre la qualitat de l’atenció d'accident cerebrovascular, i els resultats clínics per detectar els colls d'ampolla del sistema sanitari des d’un punt de vista territorial. Els resultats van mostrar que durant la pandèmia els punts més febles del sistema d’ictus de Catalunya van ser el retard en l’alerta del SEM i la disminució de les activacions del codi d’ictus, els tractaments de reperfusió i els trasllats interhospitalaris, principalment en els centres locals. Els pacients que van sofrir un accident cerebrovascular agut durant el període pandèmic van tenir majors probabilitats d’un resultat funcional deficient i de mort

Per últim, el paper dels nens en la transmissió domiciliària de la síndrome respiratòria aguda severa per coronavirus 2 (SARS-CoV-2) continua sent incert. Un estudi va analitzar les característiques epidemiològiques i clíniques dels nens amb COVID-19 a Catalunya (<16 anys) i la dinàmica de la transmissió domiciliària durant el període estival i escolar (1 de juliol al 31 d’octubre de 2020). Els resultats van mostrar que és poc probable que els nens causin grups de COVID-19 en la llar o siguin els principals impulsors de la pandèmia, fins i tot si assisteixen a l’escola. La taxa d’atac secundari (total de contactes domèstics dividit pel nombre de noves infeccions per SARS-CoV-2 entre contactes) va ser significativament menor en les llars amb casos índex pediàtrics de COVID-19 durant el període escolar en relació amb l’estiu i en comparació amb els adults.

 

Participació