29
de març
del
2021
Actualitzat
el
30
de març
a les
9:41h
La llei de Ports, les infraestructures més destacades, les obres engegades, la sostenibilitat o l'activitat generada a través de la marca Delta Ebre Port són algunes de les qüestions que aborda el director general de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, en este balanç d’una legislatura al capdavant dels ports ebrencs.
Quins són els principals trets de la nova Llei de ports?
L’aprovació de la Llei de ports suposa un nou sistema de governança, on el departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula els 45 ports que són de l’àmbit de la Generalitat i l’empresa pública Ports de la Generalitat els gestiona. La nova Llei implica una simplificació administrativa, un reforç de l’autofinançament del sistema portuari, un compromís ferm per l’Agenda Verda i un impuls a tots els sectors portuaris. Per exemple, impulsar l’activitat nàutica perquè els ports nàutics de la costa ebrenca siguen capdavanters, eficients i competitius, amb l’objectiu que donen un servei òptim a tots els usuaris.
Ens pot explicar les línies estratègiques del Pla de ports?
El Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 definix les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis del sistema portuari que és competència de la Generalitat de Catalunya. El punt de partida del nou Pla ha estat el d’un sistema portuari català amb la majoria d’infraestructures portuàries madures. En este sentit, el Pla es focalitza en optimitzar i gestionar el potencial de les infraestructures i fomentar-ne la modernitat mitjançant línies estratègiques com ara, sostenibilitat econòmica, sostenibilitat ambiental, mitigació i adaptació al canvi climàtic, sinergia port-territori i innovació, entre altres. L’objectiu és aconseguir un sistema portuari que siga un motor econòmic i social de Catalunya al servei de les activitats del territori, competitiu i gestionat amb criteris d’innovació i sostenibilitat. Els ports ebrencs ja estan immersos en este canvi de rumb per ser cada cop més moderns, competitius i sostenibles.
Quines han estat les infraestructures més destacades estos quatre anys?
Hem invertit més de 3 milions d’euros en modernitzar i potenciar les infraestructures dels ports ebrencs a tots els nivells. S’ha impulsat l’activitat pesquera amb noves infraestructures i equipaments a l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Deltebre i les Cases d’Alcanar. S’ha urbanitzat i potenciat la permeabilitat dels ports amb els teixits urbans a la Ràpita, l’Ampolla i l’Ametlla de Mar amb noves zones de passeig per a la ciutadania, l’eliminació de barreres arquitectòniques i la millora de la mobilitat dels vianants. A més, a l’Ametlla també s’ha creat un nou pol d’activitat a la façana marítima. També s’ha reordenat el moll comercial de la Ràpita per encabir noves activitats i distribuir millor els espais segons els usos. S’han posat a punt els embarcadors fluvials de Sant Jaume d’Enveja i Tortosa per potenciar el seu ús, promoure el turisme nàutic i integrar les façanes fluvials a les seues poblacions.
La borrasca Gloria ha causat molts danys estructurals als ports ebrencs. S’han acabat les obres?
A pesar de la situació actual, en un any hem pogut fer les proves, la redacció dels projectes i totes les obres de reparació als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar. Hem destinat 8,2 milions d’euros a la reparació dels danys estructurals ocasionats per la borrasca Gloria, gràcies al fet que ens autofinancem i disposàvem d’un romanent de tresoreria si no hauria estat més complicat fer les obres. Cal afegir que amb estes obres no només hem reparat els danys del Gloria, hem fet un pas més i hem preparat els ports per al canvi climàtic.
Han afectat les obres per reparar els danys de la borrasca Gloria al Pla d’inversions?
Sí, el 2020 Ports de la Generalitat ha invertit 17,6 milions d’euros, la major dels quals s’ha destinat a obres d’emergència per reparar els danys estructurals ocasionats pel Gloria. El 2020 els ports ebrencs han rebut una injecció econòmica de 8,7 milions d’euros entre obres d’emergència i obres estratègiques, el que implica un 49% del total de la inversió. De fet, ha estat l’any amb major inversió a Ports de la Generalitat des de la creació de l’empresa l’any 1998. 
Les obres del port de les Cases d’Alcanar es faran el 2022?
Este és l’objectiu. El port de les Cases d’Alcanar és l’únic port de Catalunya que té orientada la bocana cap al nord-est, orientació que el fa vulnerable als temporals amb problemes d’agitació interior que afecta les instal·lacions portuàries. Es va fer un estudi a la Universitat d’A Corunya amb la maqueta a escala del port de les Cases d’Alcanar en què es va identificar com a solució el perllongament del dic de recer i la construcció d’un tacó, per evitar els ultrapassaments i millorar l’agitació interior al port. Un cop finalitzada la redacció de l’estudi es començarà a redactar el projecte constructiu amb els informes necessaris i la tramitació administrativa del projecte, amb l’objectiu de començar les obres el 2022 i invertir uns 3 milions d’euros.
Hem vist que els ports ebrencs cada cop són més sostenibles. Quines són les principals mesures dutes a terme?
Estem en emergència climàtica i fa anys que sabem que hem de disposar de més energies provinents de fonts renovables. I, per tant, que hem de posar l’Agenda Verda al centre de la capacitat energètica de tot el país, inclosos els ports. A la coberta de la llotja de la Ràpita hem instal·lat un camp fotovoltaic amb 340 mòduls per l’autoconsum del sector pesquer que suposa un estalvi anual de 24.000 euros en la factura de la llum de la Confraria i una reducció d’emissions de 52 tones de CO2 anuals a l’atmosfera. El nostre objectiu és continuar dotant les llotges de peix amb plaques solars. S’han dotat els ports ebrencs amb punts de recàrrega de vehicles elèctrics per impulsar la mobilitat sostenible. S’han impulsat neteges de fons marins als ports de l’Ampolla i la Cala i ho continuarem fent en altres ports. A més, treballem amb l’autosuficiència energètica, la innovació portuària i la integració port-ciutat per fer una prova pilot i convertir el port de Sant Carles de la Ràpita en el primer green port de la Generalitat que es genere l’energia necessària per al seu autoconsum.
L’activitat de les embarcacions de lloguer s’està impulsant amb la marca Delta Ebre Port?
Sí, i des d’aquí vull posar en valor el gran treball fet per totes les institucions que formen part de la marca Delta Ebre Port per promoure arreu del món els creuers al port de la Ràpita, així com l’activitat de xàrters nàutics o embarcacions de lloguer que tenen com a base el port rapitenc i fan itineraris per diferents ports de la costa ebrenca i les Illes Balears. Estem fent moltes accions de promoció pel tema dels xàrters a la costa de l’Ebre. Tenim un entorn únic, amb una reserva de la biosfera, un espai natural molt apreciat per una tipologia de turisme que té cura de l’entorn i respecte per la natura i hem de treballar perquè visiten els ports i la destinació Terres de l’Ebre.
La llotja del port de Deltebre serà una realitat ben aviat?
Sí, la setmana vàrem licitar el projecte per construir la llotja de peix al port de Deltebre i les obres començaran aquest estiu. La llotja és una demanda del sector pesquer i des de Ports, tenint en compte la situació actual, hem fet un gran esforç per invertir 700.000 euros perquè els pescadors puguen fer la comercialització del peix al port. El nou equipament a part de tenir una sala de subhasta, una zona de preparació del peix, oficines i sala reunions, un circuit per als visitants i un bar-restaurant. L’objectiu és donar la millor qualitat de servei als pescadors en la seua operativa diària de descàrrega del peix, comercialització i preparació del producte. A més, amb el circuit per als visitants i el bar-restaurant es vol potenciar el peix de proximitat i el turisme amb les vistes a la desembocadura de l’Ebre.
Què ens pot explicar de la futura base nàutica del port de la Ràpita?
Este és un projecte que convertirà el nou edifici en un centre de referència en activitat nàutica a les Terres de l’Ebre i Catalunya, amb una gran projecció internacional. L’edifici, que funcionarà amb plaques solars i serà autosuficient energèticament, ha d’acollir l’Escola de vela i les activitats nàutiques que es practiquen a la badia dels Alfacs. Este centre de serveis nàutics ha de promoure el municipi i les Terres de l’Ebre. Posar en valor la bona col·laboració que hi ha entre Ports de la Generalitat i l’Ajuntament de la Ràpita per portar endavant este projecte que ha de convertir el nou centre d’activitat nàutica en un nou pol d’activitat econòmica per al port, el municipi i el conjunt de les Terres de l’Ebre.
Quins són els principals trets de la nova Llei de ports?
L’aprovació de la Llei de ports suposa un nou sistema de governança, on el departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula els 45 ports que són de l’àmbit de la Generalitat i l’empresa pública Ports de la Generalitat els gestiona. La nova Llei implica una simplificació administrativa, un reforç de l’autofinançament del sistema portuari, un compromís ferm per l’Agenda Verda i un impuls a tots els sectors portuaris. Per exemple, impulsar l’activitat nàutica perquè els ports nàutics de la costa ebrenca siguen capdavanters, eficients i competitius, amb l’objectiu que donen un servei òptim a tots els usuaris.
Ens pot explicar les línies estratègiques del Pla de ports?
El Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 definix les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis del sistema portuari que és competència de la Generalitat de Catalunya. El punt de partida del nou Pla ha estat el d’un sistema portuari català amb la majoria d’infraestructures portuàries madures. En este sentit, el Pla es focalitza en optimitzar i gestionar el potencial de les infraestructures i fomentar-ne la modernitat mitjançant línies estratègiques com ara, sostenibilitat econòmica, sostenibilitat ambiental, mitigació i adaptació al canvi climàtic, sinergia port-territori i innovació, entre altres. L’objectiu és aconseguir un sistema portuari que siga un motor econòmic i social de Catalunya al servei de les activitats del territori, competitiu i gestionat amb criteris d’innovació i sostenibilitat. Els ports ebrencs ja estan immersos en este canvi de rumb per ser cada cop més moderns, competitius i sostenibles.
Quines han estat les infraestructures més destacades estos quatre anys?
Hem invertit més de 3 milions d’euros en modernitzar i potenciar les infraestructures dels ports ebrencs a tots els nivells. S’ha impulsat l’activitat pesquera amb noves infraestructures i equipaments a l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Deltebre i les Cases d’Alcanar. S’ha urbanitzat i potenciat la permeabilitat dels ports amb els teixits urbans a la Ràpita, l’Ampolla i l’Ametlla de Mar amb noves zones de passeig per a la ciutadania, l’eliminació de barreres arquitectòniques i la millora de la mobilitat dels vianants. A més, a l’Ametlla també s’ha creat un nou pol d’activitat a la façana marítima. També s’ha reordenat el moll comercial de la Ràpita per encabir noves activitats i distribuir millor els espais segons els usos. S’han posat a punt els embarcadors fluvials de Sant Jaume d’Enveja i Tortosa per potenciar el seu ús, promoure el turisme nàutic i integrar les façanes fluvials a les seues poblacions.
Plaça de l'Alguer, a la Cala. Foto: Cedida
Passarel·la a la Ràpita. Foto: Cedida
La borrasca Gloria ha causat molts danys estructurals als ports ebrencs. S’han acabat les obres?
A pesar de la situació actual, en un any hem pogut fer les proves, la redacció dels projectes i totes les obres de reparació als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar. Hem destinat 8,2 milions d’euros a la reparació dels danys estructurals ocasionats per la borrasca Gloria, gràcies al fet que ens autofinancem i disposàvem d’un romanent de tresoreria si no hauria estat més complicat fer les obres. Cal afegir que amb estes obres no només hem reparat els danys del Gloria, hem fet un pas més i hem preparat els ports per al canvi climàtic.
Han afectat les obres per reparar els danys de la borrasca Gloria al Pla d’inversions?
Sí, el 2020 Ports de la Generalitat ha invertit 17,6 milions d’euros, la major dels quals s’ha destinat a obres d’emergència per reparar els danys estructurals ocasionats pel Gloria. El 2020 els ports ebrencs han rebut una injecció econòmica de 8,7 milions d’euros entre obres d’emergència i obres estratègiques, el que implica un 49% del total de la inversió. De fet, ha estat l’any amb major inversió a Ports de la Generalitat des de la creació de l’empresa l’any 1998.
Port de l'Ampolla amb les obres d'emergència finalitzades. Foto: Cedida
Les obres del port de les Cases d’Alcanar es faran el 2022?
Este és l’objectiu. El port de les Cases d’Alcanar és l’únic port de Catalunya que té orientada la bocana cap al nord-est, orientació que el fa vulnerable als temporals amb problemes d’agitació interior que afecta les instal·lacions portuàries. Es va fer un estudi a la Universitat d’A Corunya amb la maqueta a escala del port de les Cases d’Alcanar en què es va identificar com a solució el perllongament del dic de recer i la construcció d’un tacó, per evitar els ultrapassaments i millorar l’agitació interior al port. Un cop finalitzada la redacció de l’estudi es començarà a redactar el projecte constructiu amb els informes necessaris i la tramitació administrativa del projecte, amb l’objectiu de començar les obres el 2022 i invertir uns 3 milions d’euros.
Hem vist que els ports ebrencs cada cop són més sostenibles. Quines són les principals mesures dutes a terme?
Estem en emergència climàtica i fa anys que sabem que hem de disposar de més energies provinents de fonts renovables. I, per tant, que hem de posar l’Agenda Verda al centre de la capacitat energètica de tot el país, inclosos els ports. A la coberta de la llotja de la Ràpita hem instal·lat un camp fotovoltaic amb 340 mòduls per l’autoconsum del sector pesquer que suposa un estalvi anual de 24.000 euros en la factura de la llum de la Confraria i una reducció d’emissions de 52 tones de CO2 anuals a l’atmosfera. El nostre objectiu és continuar dotant les llotges de peix amb plaques solars. S’han dotat els ports ebrencs amb punts de recàrrega de vehicles elèctrics per impulsar la mobilitat sostenible. S’han impulsat neteges de fons marins als ports de l’Ampolla i la Cala i ho continuarem fent en altres ports. A més, treballem amb l’autosuficiència energètica, la innovació portuària i la integració port-ciutat per fer una prova pilot i convertir el port de Sant Carles de la Ràpita en el primer green port de la Generalitat que es genere l’energia necessària per al seu autoconsum.
Posada en servei de les plaques solars a la llotja de la Ràpita amb el conseller Calvet. Foto: Cedida
Punt de recàrrega per a vehicles elèctrics a les Cases d'Alcanar. Foto: Cedida
L’activitat de les embarcacions de lloguer s’està impulsant amb la marca Delta Ebre Port?
Sí, i des d’aquí vull posar en valor el gran treball fet per totes les institucions que formen part de la marca Delta Ebre Port per promoure arreu del món els creuers al port de la Ràpita, així com l’activitat de xàrters nàutics o embarcacions de lloguer que tenen com a base el port rapitenc i fan itineraris per diferents ports de la costa ebrenca i les Illes Balears. Estem fent moltes accions de promoció pel tema dels xàrters a la costa de l’Ebre. Tenim un entorn únic, amb una reserva de la biosfera, un espai natural molt apreciat per una tipologia de turisme que té cura de l’entorn i respecte per la natura i hem de treballar perquè visiten els ports i la destinació Terres de l’Ebre.
La llotja del port de Deltebre serà una realitat ben aviat?
Sí, la setmana vàrem licitar el projecte per construir la llotja de peix al port de Deltebre i les obres començaran aquest estiu. La llotja és una demanda del sector pesquer i des de Ports, tenint en compte la situació actual, hem fet un gran esforç per invertir 700.000 euros perquè els pescadors puguen fer la comercialització del peix al port. El nou equipament a part de tenir una sala de subhasta, una zona de preparació del peix, oficines i sala reunions, un circuit per als visitants i un bar-restaurant. L’objectiu és donar la millor qualitat de servei als pescadors en la seua operativa diària de descàrrega del peix, comercialització i preparació del producte. A més, amb el circuit per als visitants i el bar-restaurant es vol potenciar el peix de proximitat i el turisme amb les vistes a la desembocadura de l’Ebre.
Visita a les obres del port pesquer de Deltebre. Foto: Cedida
Què ens pot explicar de la futura base nàutica del port de la Ràpita?
Este és un projecte que convertirà el nou edifici en un centre de referència en activitat nàutica a les Terres de l’Ebre i Catalunya, amb una gran projecció internacional. L’edifici, que funcionarà amb plaques solars i serà autosuficient energèticament, ha d’acollir l’Escola de vela i les activitats nàutiques que es practiquen a la badia dels Alfacs. Este centre de serveis nàutics ha de promoure el municipi i les Terres de l’Ebre. Posar en valor la bona col·laboració que hi ha entre Ports de la Generalitat i l’Ajuntament de la Ràpita per portar endavant este projecte que ha de convertir el nou centre d’activitat nàutica en un nou pol d’activitat econòmica per al port, el municipi i el conjunt de les Terres de l’Ebre.