ENTREVISTA

Laura Ibáñez: «La premsa va més de pressa que la ciència»

La científica rapitenca és una de les creadores del blog de divulgació "Ciencia Aflora"

per Roser Regolf Cazorla, La Ràpita | 26 de març de 2021 a les 11:30 |
La bioquímica i biòloga molecular, Laura Ibáñez. | Cedida
Què és realment una PCR? De què estan fetes les vacunes contra la covid-19? Poden generar falsos positius? Estes són algunes de les preguntes que la bioquímica i biòloga molecular Laura Ibáñez Solé (La Ràpita,1995) ens resol al seu blog de divulgació científica "Ciencia Aflora", una pàgina que ha creat de la mà de la canareva Emma Sancho per apropar la ciència a persones grans i menudes, exposant de forma entenedora des de curiositats, efemèrides, temes de salut o de medi ambient.

- A principis d'aquest mes de març naix "Ciencia Aflora". Com sorgeix la idea?

Quan començava la carrera, amb la meva germana va néixer la idea de fer una revista de divulgació científica, però el treball no es va materialitzar mai. I uns anys després, concretament durant el confinament de l'any passat, vaig començar a escriure i va sorgir la iniciativa de crear un blog de divulgació de la mà d'Emma Sancho, companya que vaig conèixer a l'IRTA.

- Quina és la finalitat del blog?

Normalitzar conceptes científics i popularitzar una mica la ciència. I arran de la pandèmia, també desmentir notícies falses que han anat sorgint, perquè ara que sembla que la gent s'interessa més per la ciència, han sorgit polèmiques a molts mitjans de comunicació, penso que amb interessos econòmics al darrere.

- Un dels vostres punts forts és que garantiu que tota la informació que publiqueu prové de fonts fiables. Quines són?
Principalment bases de dades científiques que t'ensenyen durant la carrera, però les més assequibles per a la població són possiblement MedlinePlus o la pàgina oficial de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

- Molts dels vostres articles se centren ara en el coronavirus, tant per explicar processos que sentim cada dia, però que la ciutadania desconeixem, com per desmentir algunes notícies falses. Com valores el tractament comunicatiu que s'està fent de la pandèmia?
Penso que molts mitjans ho treballen d'una manera adequada, contactant amb professionals i experts, però d'altres, sense citar autors ni fonts, llencen titulars molt polèmics quan la ciència encara no ha pogut donar resposta al fet pel qual estan creant un enrenou. Part del problema està aquí: en què la premsa va més de pressa que la ciència.

- Tens també una posició crítica sobre com s'està tractant a la comunitat científica. Explica't.
La societat no és la culpable d'això, sinó el caos que hi ha a través de les xarxes socials. Han creat una situació angoixant, a la qual si li sumes el malestar per la crisi causa que la ciutadania acabe culpant a la comunitat mèdica o científica de tots els problemes. I just estos dos grups estan treballant al màxim, totalment al marge de tot este sistema informatiu que els fa protagonistes. La gent està enfadada i cansada perquè, entre altres coses, no tenen feina, però això és culpa de les lleis estatals que permeten contractes precaris, no dels professionals de medicina o ciència que acaben rebent les conseqüències.

- T'hem llegit també en diferents articles d'opinió a l'Aguaita parlant sobre temes relacionats amb la covid-19, animant a la gent a confiar en la vacuna o sobre l'eficàcia de les PCR. Per què de sobte hi ha esta desconfiança cap a la ciència?
És molt més fàcil difondre un article amb un titular enganyós o amb informació que pot donar lloc a notícies tergiversades que llegir-ne un amb fonaments científics. Per això el que he volgut fer als articles opinió ha estat contrarestar tot això amb arguments científics, fent la traducció del llenguatge de laboratori o de bases de dades a un altre més adaptat a tothom.

- Quin és el teu posicionament respecte als recents moviments que s'han efectuat amb la vacuna AstraZeneca?
És important destacar que són dos temes totalment diferents que des de fa pocs dies la puguin administrar a persones de fins a 65 anys i la retirada temporal. En el primer cas, fins ara no hi havia prou assajos clínics que provessin el vaccí en gent d'esta franja d'edat, mentre que ara ja sí. D'altra banda, el tema de la trombosi, veig bé que fessin una parada per investigar si realment els casos eren suficientment greus com per anul·lar la vacuna, fet que va provocar un estat de pànic cap a la marca, però ja ho ha corroborat la ciència que els riscos per a la nostra salut són menors que els avantatges. Fins i tot hi ha altres medicaments que presenten un risc més elevat.

- Ets bioquímica, biòloga molecular i tens un màster en biomedicina. Com t'apropes a la ciència?
Suposo que mentre cursava l'ESO, perquè recordo que em causaven més curiositat les assignatures científiques. Això em va portar a fer el batxillerat científic i la carrera. Tot i això, he de dir que la filosofia i la història també m'han cridat sempre l'atenció.

- Un gràfic d'Eurostat apuntava este febrer que una mica més del 49% de professionals d'enginyeria i ciència a Espanya eren dones. Com és el panorama vist des de dintre?
Si et parlo de la meva experiència com a estudiant, a la URV és cert que a les enginyeries hi ha més homes i a les biociències més dones. Com a mínim, a la meva promoció, a l'anterior i a la següent era així, però reconec que estos estereotips comencen a desaparèixer. Als laboratoris és cert que els llocs de treball sí que estan repartits de forma equitativa.

- Curses un grau, un màster, treballes en laboratoris... què t'allunya del doctorat?
Quan feia la carrera tenia molt clar que volia fer un doctorat, per això vaig cursar un màster quan vaig acabar. Però després vaig conèixer a moltes persones que s'estaven doctorant i em va canviar el punt de vista: les hores que invertien i el sou, així com que veia que no podien resoldre les curiositats que tenien inicialment, sinó que s'havien de centrar en les necessitats de l'entitat on es doctoraven... va deixar de cridar-me l'atenció. L'altra qüestió és que per aconseguir una plaça cada cop es demana més i, sovint, a banda del doctorat, volen que vagis un temps a treballar a l'estranger.

- Com està el mercat laboral a les Terres de l'Ebre?
En l'àmbit científic fatal. Fa dos mesos i mig que estic buscant feina i la majoria de vacants són per a persones amb un cicle formatiu o fins i tot el batxillerat científic, el que em fa plantejar que si hagués parat d'estudiar igual tindria alguna possibilitat de treballar. Al final, en la majoria de casos, si et vols quedar a treballar aquí has d'impulsar el teu propi negoci, dedicar-te a l'educació o renunciar a la categoria que et toca i conformar-te amb la de tècnic, que és el que s'obté amb un cicle formatiu.

 

Participació