05
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
19:54h
La CUP ha reclamat "democratitzar" i "descentralitzar" la producció d'energies renovables com a eix central del seu model de transició energètica, pel qual també defensa l'autoabastiment i la proximitat. "Les grans empreses volen entrar al món de l'energia verda, però no volem un IBEX verd", ha defensat el diputat de la formació al Congrés dels Diputats, Albert Botran. En una roda de premsa al Coll del Moro, a Gandesa, la CUP ha insistit en la importància d'acostar els centres de producció energètica al punt de consum, i assegura que els parcs eòlics, amb una alta presència a comarques com la Terra Alta, la Ribera d'Ebre o el Baix Ebre, "van en la direcció oposada".
L'exdiputat al Parlament Sergi Saladié reclama prioritzar la producció d'energies renovables a prop dels centres consumidors, i una distribució territorial equilibrada de les centrals renovables. "No ha de ser així perquè ho diu la CUP; ho diu la llei del canvi climàtic", ha explicat. Saladié aposta per l'aprofitament d'espais ja alterats per l'activitat humana a l'hora de construir noves plantes de producció d'energia renovable. També assegura que prop de la meitat de la demanda elèctrica de Catalunya es podria abastir amb plaques solars a les teulades. Saladié també reclama més poder per als ajuntament a l'hora de fixar la localització d'explotacions energètiques, i un major retorn econòmic al territori per part de les empreses.
La número u de la CUP per la demarcació de Tarragona, Laia Estrada, ha desafiat el candidat d'ERC Pere Aragonès a ser "més ambiciós" amb la proposta de crear una conselleria per la lluita contra l'emergència climàtica, instant-lo a vincular-la a la vicepresidència de la Generalitat per "dotar-la dels recursos i personal adient". "Ens agrada sentir que se li dona importància a l'acció contra l'emergència climàtica, però ERC no ha estat capaç d'aplicar la llei contra el canvi climàtic, ni revocar l'ampliació d'autopistes, ni aprovar la llei de gestió de residus, ni s'ha arribat a un 20% de renovables".
En el marc de les seues propostes per assumir el control públic de sectors estratègics, la CUP també defensa crear una empresa energètica pública. La formació anticapitalista també reclama "descartar" projectes com el BCN World, reconvertit en Hard Rock, perquè "allarguen un model caduc de turisme de sol i platja, que consumeix molts recursos i genera molts residus".
Botran ha carregat contra els governs de la Generalitat i de l'estat espanyol per "no disputar la direcció de l'economia a l'oligarquia, a les grans empreses", que considera hereves del règim franquista. "El govern que es diu el més progressista de la història no ha estat capaç, en una situació de crisi, d'ERTOs, de gent amenaçada amb perdre el lloc de treball, d'aplicar una taxa Covid a les grans fortunes", ha declarat. Pel que fa el govern català, Botran l'ha acusat de "continuisme" i "fer seguidisme" a les empreses de l'IBEX-35, citant com a exemple l'adjudicació del polèmic contracte de rastreig de la Covid-19 a Ferrovial.
La número tres de la CUP per Tarragona, Júlia Urgell, ha denunciat la "massificació eòlica" de les Terres de l'Ebre, i ha explicat que a la Terra Alta ja hi ha 148 aerogeneradors repartits en nou centrals, a la Ribera d'Ebre 21, i al Baix Ebre 159. Segons Urgell, el decret llei 16/2019 impulsat per l'aleshores consellera d'Empresa Àngels Chacón preveia la creació de 179 nous aerogeneradors a la Terra Alta, 179 a la Ribera d'Ebre, i 58 al Baix Ebre. Urgell ha criticat la "pluja de projectes" en "zones que ja produeixen suficient energia eòlica", i acusa el decret de no contemplar les necessitats reals del territori.
L'exdiputat al Parlament Sergi Saladié reclama prioritzar la producció d'energies renovables a prop dels centres consumidors, i una distribució territorial equilibrada de les centrals renovables. "No ha de ser així perquè ho diu la CUP; ho diu la llei del canvi climàtic", ha explicat. Saladié aposta per l'aprofitament d'espais ja alterats per l'activitat humana a l'hora de construir noves plantes de producció d'energia renovable. També assegura que prop de la meitat de la demanda elèctrica de Catalunya es podria abastir amb plaques solars a les teulades. Saladié també reclama més poder per als ajuntament a l'hora de fixar la localització d'explotacions energètiques, i un major retorn econòmic al territori per part de les empreses.
La número u de la CUP per la demarcació de Tarragona, Laia Estrada, ha desafiat el candidat d'ERC Pere Aragonès a ser "més ambiciós" amb la proposta de crear una conselleria per la lluita contra l'emergència climàtica, instant-lo a vincular-la a la vicepresidència de la Generalitat per "dotar-la dels recursos i personal adient". "Ens agrada sentir que se li dona importància a l'acció contra l'emergència climàtica, però ERC no ha estat capaç d'aplicar la llei contra el canvi climàtic, ni revocar l'ampliació d'autopistes, ni aprovar la llei de gestió de residus, ni s'ha arribat a un 20% de renovables".
En el marc de les seues propostes per assumir el control públic de sectors estratègics, la CUP també defensa crear una empresa energètica pública. La formació anticapitalista també reclama "descartar" projectes com el BCN World, reconvertit en Hard Rock, perquè "allarguen un model caduc de turisme de sol i platja, que consumeix molts recursos i genera molts residus".
Botran ha carregat contra els governs de la Generalitat i de l'estat espanyol per "no disputar la direcció de l'economia a l'oligarquia, a les grans empreses", que considera hereves del règim franquista. "El govern que es diu el més progressista de la història no ha estat capaç, en una situació de crisi, d'ERTOs, de gent amenaçada amb perdre el lloc de treball, d'aplicar una taxa Covid a les grans fortunes", ha declarat. Pel que fa el govern català, Botran l'ha acusat de "continuisme" i "fer seguidisme" a les empreses de l'IBEX-35, citant com a exemple l'adjudicació del polèmic contracte de rastreig de la Covid-19 a Ferrovial.
La número tres de la CUP per Tarragona, Júlia Urgell, ha denunciat la "massificació eòlica" de les Terres de l'Ebre, i ha explicat que a la Terra Alta ja hi ha 148 aerogeneradors repartits en nou centrals, a la Ribera d'Ebre 21, i al Baix Ebre 159. Segons Urgell, el decret llei 16/2019 impulsat per l'aleshores consellera d'Empresa Àngels Chacón preveia la creació de 179 nous aerogeneradors a la Terra Alta, 179 a la Ribera d'Ebre, i 58 al Baix Ebre. Urgell ha criticat la "pluja de projectes" en "zones que ja produeixen suficient energia eòlica", i acusa el decret de no contemplar les necessitats reals del territori.
⏩ "A tots els partits que diuen tant de defensar les zones rurals, com pretenen defensar aquestes zones amb una llei que no està evitant aquesta massificació eòlica que patim a les nostres terres."