Òmnium aglutina el sobiranisme en la denúncia de la repressió

L'entitat situa 2.850 cadires buides al passeig Lluís Companys per escenificar l'abast de l'ofensiva de l'Estat contra el conjunt de l'independentisme i reclama a la Moncloa que accedeixi a l'amnistia

Òmnium ha col·locat 2.850 cadires amb noms de represaliats, a l'Arc de Triomf
Òmnium ha col·locat 2.850 cadires amb noms de represaliats, a l'Arc de Triomf | Adrià Costa
Aguaita.cat
11 de setembre del 2020
Actualitzat a les 14:18h
Fins a 2.850 cadires buides al passeig Lluís Companys de Barcelona. Una per cada represaliat per motius polítics que hi ha als Països Catalans. Aquest és el missatge que ha traslladat Òmnium en aquesta Diada: la denúncia de la repressió, que aglutina tot l'independentisme. El president de l'entitat, Jordi Cuixart, continua empresonat a Lledoners pels fets del 20 de setembre del 2017, com la resta de dirigents independentistes que van tenir protagonisme en els fets d'octubre de fa tres anys. I Òmnium ha volgut recordar en un Onze de Setembre atípic -marcat per la desunió estratègica- que hi ha elements de lluita que uneixen el moviment i que els efectes de la repressió van molt més enllà de la cúpula que va dirigir els dies àlgids del procés.

El missatge propi de l'entitat sobiranista -que complementa el de les concentracions disseminades d'aquest divendres a la tarda al conjunt del país, organitzades per l'ANC i condicionades pel coronavirus- ha reunit dirigents de totes les formacions polítiques que han denunciat la resposta judicial de l'Estat per atendre un conflicte d'arrel política. A l'acte hi han participat el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident del Govern, Roger Torrent; el president del Parlament, Roger Torrent; el cap de files dels comuns al Congrés, Jaume Asens; el portaveu de la CUP al Parlament, Carles Riera; i la president de l'ANC, Elisenda Paluzie.

Tots els dirigents convocats han col·locat els noms de pila de represaliats a les cadires buides desplegades a l'Arc de Triomf. Torra, per exemple, s'ha encarregat de situar el cartell de Carles i Jordi, en referència a Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, en reconeixement a la tasca de l'exili i la presó; Torrent. al seu torn, ha recordat les figures de Carme Forcadell i Dolors Bassa, en record a les preses polítiques.

En l'acte de denúncia també hi han pres part representants de la societat civil, com la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina; Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Ramon Font, portaveu d'USTEC; i Joan Caball, d'Unió Pagesos, entre d'altres. El vicepresident i portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, i Txell Bonet, han col·locat el nom de Jordi Cuixart a la primera fila de cadires.

En la seva intervenció, el vicepresident de l'entitat sobiranista ha enviat un missatge a l'independentisme, tot demanant actuar de forma consensuada quan arribi la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. La vista al Tribunal Suprem és dijous que ve: "La resposta a sentències passades o inhabilitacions futures ha de ser col·lectiva. L'hem de construir entre totes i tots".
 

Quim Torra i Marcel Mauri, a l'acte d'Òmnium, a l'Arc de Triomf Foto: Adrià Costa


Mauri ha recordat al govern espanyol que, si vol resoldre el conflicte polític amb Catalunya, ha de "reconèixer el dret a l'autodeterminació i aprovar una amnistia". "Amnistia o amnistia", ha reblat el portaveu d'Òmnium, que ha insistit que "mentre hi hagi gent empresonada, no hi haurà normalitat". "Si no es reconeix el dolor infringit, l'Estat continuarà tenint un problema amb les seves institucions i la seva democràcia", ha afegit.

L'acte ha finalitzat amb la lectura que ha fet Blanca Llum Vidal d'El joc de saber mirar, d'Antoni Tàpies, i una intervenció musical d'Atahualpa Yupanqui. La denúncia escenificada aquest Onze de Setembre entronca amb la feina feta en els darrers mesos per Òmnium, que el desembre passat ja va presentar un mapa de la repressió, elaborat conjuntament amb Irídia i Alerta Solidària. L'entitat sobiranista ha denunciat repetidament que l'ofensiva de l'Estat contra la "dissidència" atempta "contra drets fonamentals i és impròpia d'una democràcia".