Prou Correbous s'oposa als ajuts públics que reclamen les ramaderies de bous braus

Els antitaurins estudien presentar esmenes i possibles mobilitzacions ciutadanes si la Diputació de Tarragona acaba realitzant una modificació pressupostària per ajudar a les ramaderies

per Redacció , 12 d'agost de 2020 a les 11:00 |
Una vaca en un acte taurí a Sant Jaume d'Enveja, en una imatge d'arxiu. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'agost de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els antitaurins Prou Correbous s'han posat en contacte amb diferents partits polítics per debatre sobre els ajuts que la Diputació de Tarragona està estudiant destinar al sector taurí. Unes subvencions que podrien arribar a la tardor a través d'una modificació pressupostària de l'ens provincial, per això els animalistes han presentat documentació sobre l'estat del sector dels bous al territori. Des de l'entitat han afirmat que si la Diputació decideix finalment incloure ajudes amb una modificació pressupostària, Prou Correbous presentarà esmenes i no descarta convocar protestes al carrer.

Segons els antitaurins, en l'actualitat només cinc ramaderies proveeixen de bous i vaques als correbous de Catalunya, de les quals només tres s'emporten el gruix de les contractacions. Per això, Prou Correbous assegura que "la desaparició de totes les ramaderies de brau a Catalunya afectaria a poc més d'una desena de llocs de treballs directes".


D'altra banda, també han posat en coneixement que els ramaders de bou brau estan demanant ajudes econòmiques per haver d'enviar els animals als escorxadors, quan en realitat, asseguren en un comunicat, aquesta és una pràctica habitual durant la selecció dels exemplars més braus, per la qual a més ja reben cada any 130 milions en subvencions de les PAC europees. Aïda Gascón, portaveu de la coalició d'entitats que lluiten per erradicar els correbous a Catalunya, assegura que no tots els bous i vaques són seleccionades, i que "els ramaders només mantenen en vida aquells exemplars que podran vendre o llogar per assegurar que seran prou braus i moguts per a donar espectacle. Si durant les temptes que fan a porta tancada no demostren els fenotips i les qualitats temperamentals que s'espera, són descartats i els envien directament a l'escorxador, sense que ningú plori per ells", reblava.

Prou Correbous assegura que "algunes ramaderies fins i tot reben més diners per les ajudes europees anuals que per la venda o lloguer de caps de bestiar per a festejos, com seria el cas concret de tres ramaderies del Baix Ebre, que entre 2003 i 2019 van rebre de les PAC la quantitat de 159,219 euros, 61.664 euros i 149.374,19 euros respectivament, tot i que ja fa anys l'activitat ramadera de bou brau és nul·la o pràcticament nul·la. A banda, una de les poques ramaderies que sí que proveeixen d'animals a les festes dels pobles de Catalunya, també ha rebut de les PAC 482.766,12 euros". Els ingressos provinents dels ajuts de la PAC tenen una incidència elevada sobre el total dels ingressos de les ramaderies. "Cal que aquests ramaders repensin el seu futur i destinin les seves terres al que realment sigui rellevant i necessari per a la societat i a la viabilitat del seu negoci", considera Gascón.


Enquesta contra els correbous
Prou Correbous també ha posat en coneixement dels polítics els resultats de l'enquesta realitzada a 600 persones de Catalunya, encarregada a l'Institut Opinòmetre al mes de novembre de 2019, i on un 85,5% dels enquestats no considerava justificat que les administracions destinin recursos econòmics per a la realització dels correbous. "Els catalans i catalanes no volen que es destinin diners públics en res que tingui relacionat amb els correbous, i ara amb més raó que mai es necessita destinar als recursos a l'àmbit sanitari i a pal·liar els efectes econòmics de la covid-19, ajudant a les empreses que de debò estan generant treball i prosperitat a Catalunya".

Segons l'Institut Opinòmetre, un 77% dels enquestats creu que aquests espectacles no haurien de continuar existint. A la província de Tarragona, concretament, només un 17,4% considera que han de continuar existint.

 

Participació