29
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
30
de juliol
a les
19:01h
El Ministeri per a la Transició Ecològica elabora "internament" un pla per a la protecció del Delta. Així ha respost a la petició, per carta, del Departament de Territori que demanava la constitució "urgent" de la comissió mixta -Estat, Generalitat, Taula de Consens- que va comprometre's a crear per abordar la problemàtica, després del Glòria. El govern espanyol assegura que traslladarà "pròximament" el pla a la Generalitat perquè en faça aportacions mentre que el Govern insistix que les propostes "haurien de consensuar-se entre tots els actors implicats". La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) advertix que les actuacions al Delta poden acabar sent "moneda de canvi" en les negociacions pel nou pla hidrològic a final d'any.
La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que es va celebrar dimarts, va servir per constatar que la Generalitat i el govern espanyol treballen en paral·lel per abordar la regressió i la subsidència del delta de l'Ebre i no conjuntament a través d'una comissió mixta com es van comprometre al gener, en la presentació del Pla Delta elaborat per la Taula de Consens. La secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, va explicar que s'ha reclamat per carta a l'Estat espanyol que es constituïsca "de forma urgent" esta comissió mixta perquè siga en este nou òrgan on es debata "la problemàtica de la subsidència i de la regressió de la línia del litoral, a conseqüència dels canvis en la dinàmica hidrològica del riu".
Des del Ministeri per a la Transició Ecològica s'ha respost al Govern que s'està elaborant "internament" un pla per a la protecció del Delta, que traslladaran "pròximament" a la Generalitat perquè en faça aportacions. El govern català considera que les propostes del pla haurien de ser "treballades i consensuades per part de tots els actors implicats", assolint compromisos "qualitatius i quantitatius" que obliguen les diferents administracions a dur-los a terme.
"Es parla de projectes, d'idees i de propostes per a la mobilització dels sediments del riu Ebre, però no tenen corresponsabilitat pressupostària. "Parlar sense que es puga implementar res és una pèrdua de temps", ha advertit Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). En la reunió de dimarts s'han exposat els projectes engegats per la Comissió per a la Mobilització dels Sediments Retinguts als Embassaments de la Conca de l'Ebre, així com l'estudi que està desenvolupant l'IRTA, a encàrrec de l'ACA, per a una prova pilot de traspàs de sediments de l'embassament de Riba-roja. La redacció definitiva del projecte es preveu que acabe a principi de l'any que ve i, paral·lelament, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha encarregat un altre estudi sobre mobilització sedimentària.
Mentrestant, però, el nou pla hidrològic nacional es va gestant amb la previsió d'argumentar les dotacions de reg, la creació de nous embassaments o l'autorització de minitransvasaments com el de Santander, i la PDE fa un crit d'atenció al front polític, institucional i econòmic del territori perquè siga en este marc que es defensen les propostes que acabaran protegint el delta de l'Ebre. "Se centra el debat en el litoral quan la solució està riu amunt. El nou pla hidrològic nacional ho pot solucionar -es presentarà a final d'any amb una vigència de 5 anys- i no s'hi presta prou atenció. No s'és conscient de la importància que tindrà i ens preocupa tanta tebiesa", ha advertit Tomàs.
La petició insistent de la Plataforma als sectors econòmics, polítics i socials de les Terres de l'Ebre és que "lideren" este procés "clau" per al futur del tram final de l'Ebre. "Cal un compromís més actiu, implicació de lobby, fer-se veure i pressionar", ha reiterat Tomàs. "Cal que es lidere la redacció d'al·legacions i es treballe com a lobby a Saragossa i a Madrid perquè el futur pla hidrològic tinga previst de veritat la problemàtica del Delta. Es negocien políticament actuacions al litoral; però, si no estan ben reflectides en una llei, no servirà per a res", ha dit. "Ens preocupa que tant esforç no servisca per a res quan tenim localitzat quin és el problema, què és el que s'ha de fer i qui ho ha de fer", ha recordat el portaveu de la PDE.
La Plataforma també alerta que darrere d'este nou pla "intern" del govern espanyol per al Delta "hi ha una trampa". Tant el pla de protecció estatal per al Delta com la proposta de nou PHN es preveuen enllestir a final d'any. "Creiem que s'està preparant una negociació per colar un PHN, amb els regadius, embassaments i minitransvasaments previstos, a canvi de fer actuacions al delta de l'Ebre. No compartiríem que les Terres de l'Ebre siguen moneda de canvi", ha advertit.
El termini per presentar al·legacions als ETI (Esquemes de Temes Importants) en què es basarà el nou pla hidrològic acaba el 30 d'octubre. La PDE demanarà que la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (que feia anys que no es convocava), es torne a reunir als volts d'esta data per "valorar què s'ha fet i què es pensa fer", perquè les al·legacions del territori "siguen útils i servisquen".
La descontaminació del pantà de Flix
La Comissió per a la Sostenibilitat també va repassar les actuacions que es fan a Flix, com el projecte de recuperació ambiental dels sectors Dipòsit i Aubals, el seguiment dels processos de desmantellament de l'antiga planta de cogeneració i l'anàlisi dels sòls corresponents. En el procés de descontaminació de l'embassament està previst iniciar les maniobres per acabar de sanejar l'aigua de dins del recinte confinat, retirar les palplanxes i donar per acabada l'actuació.
La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que es va celebrar dimarts, va servir per constatar que la Generalitat i el govern espanyol treballen en paral·lel per abordar la regressió i la subsidència del delta de l'Ebre i no conjuntament a través d'una comissió mixta com es van comprometre al gener, en la presentació del Pla Delta elaborat per la Taula de Consens. La secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, va explicar que s'ha reclamat per carta a l'Estat espanyol que es constituïsca "de forma urgent" esta comissió mixta perquè siga en este nou òrgan on es debata "la problemàtica de la subsidència i de la regressió de la línia del litoral, a conseqüència dels canvis en la dinàmica hidrològica del riu".
Des del Ministeri per a la Transició Ecològica s'ha respost al Govern que s'està elaborant "internament" un pla per a la protecció del Delta, que traslladaran "pròximament" a la Generalitat perquè en faça aportacions. El govern català considera que les propostes del pla haurien de ser "treballades i consensuades per part de tots els actors implicats", assolint compromisos "qualitatius i quantitatius" que obliguen les diferents administracions a dur-los a terme.
"Es parla de projectes, d'idees i de propostes per a la mobilització dels sediments del riu Ebre, però no tenen corresponsabilitat pressupostària. "Parlar sense que es puga implementar res és una pèrdua de temps", ha advertit Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). En la reunió de dimarts s'han exposat els projectes engegats per la Comissió per a la Mobilització dels Sediments Retinguts als Embassaments de la Conca de l'Ebre, així com l'estudi que està desenvolupant l'IRTA, a encàrrec de l'ACA, per a una prova pilot de traspàs de sediments de l'embassament de Riba-roja. La redacció definitiva del projecte es preveu que acabe a principi de l'any que ve i, paral·lelament, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha encarregat un altre estudi sobre mobilització sedimentària.
Mentrestant, però, el nou pla hidrològic nacional es va gestant amb la previsió d'argumentar les dotacions de reg, la creació de nous embassaments o l'autorització de minitransvasaments com el de Santander, i la PDE fa un crit d'atenció al front polític, institucional i econòmic del territori perquè siga en este marc que es defensen les propostes que acabaran protegint el delta de l'Ebre. "Se centra el debat en el litoral quan la solució està riu amunt. El nou pla hidrològic nacional ho pot solucionar -es presentarà a final d'any amb una vigència de 5 anys- i no s'hi presta prou atenció. No s'és conscient de la importància que tindrà i ens preocupa tanta tebiesa", ha advertit Tomàs.
La petició insistent de la Plataforma als sectors econòmics, polítics i socials de les Terres de l'Ebre és que "lideren" este procés "clau" per al futur del tram final de l'Ebre. "Cal un compromís més actiu, implicació de lobby, fer-se veure i pressionar", ha reiterat Tomàs. "Cal que es lidere la redacció d'al·legacions i es treballe com a lobby a Saragossa i a Madrid perquè el futur pla hidrològic tinga previst de veritat la problemàtica del Delta. Es negocien políticament actuacions al litoral; però, si no estan ben reflectides en una llei, no servirà per a res", ha dit. "Ens preocupa que tant esforç no servisca per a res quan tenim localitzat quin és el problema, què és el que s'ha de fer i qui ho ha de fer", ha recordat el portaveu de la PDE.
La Plataforma també alerta que darrere d'este nou pla "intern" del govern espanyol per al Delta "hi ha una trampa". Tant el pla de protecció estatal per al Delta com la proposta de nou PHN es preveuen enllestir a final d'any. "Creiem que s'està preparant una negociació per colar un PHN, amb els regadius, embassaments i minitransvasaments previstos, a canvi de fer actuacions al delta de l'Ebre. No compartiríem que les Terres de l'Ebre siguen moneda de canvi", ha advertit.
El termini per presentar al·legacions als ETI (Esquemes de Temes Importants) en què es basarà el nou pla hidrològic acaba el 30 d'octubre. La PDE demanarà que la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (que feia anys que no es convocava), es torne a reunir als volts d'esta data per "valorar què s'ha fet i què es pensa fer", perquè les al·legacions del territori "siguen útils i servisquen".
La descontaminació del pantà de Flix
La Comissió per a la Sostenibilitat també va repassar les actuacions que es fan a Flix, com el projecte de recuperació ambiental dels sectors Dipòsit i Aubals, el seguiment dels processos de desmantellament de l'antiga planta de cogeneració i l'anàlisi dels sòls corresponents. En el procés de descontaminació de l'embassament està previst iniciar les maniobres per acabar de sanejar l'aigua de dins del recinte confinat, retirar les palplanxes i donar per acabada l'actuació.