28
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:08h
El mestre i historiador benissanetà Joan Ramon Vinaixa i Miró i l’Associació Cultural la Cana de Flix van ser este dimarts proclamats guanyadors del premi Sirga d’Or 2018, un reconeixement que el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre reserva per a aquelles persones i entitats que destaquen per la seua labor i entrega a la comarca.
En l’edició d’enguany també n’eren finalistes Josep Maria Pros Tarragó i Manel Saltor Pons, així com l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó i l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari (APPF) - Museu del Ferrocarril de Móra la Nova.
La consellera de Cultura del Govern català, Laura Borràs, va ser l’encarregada de lliurar la Sirga d’Or als homenatjats, en un acte al Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre que va aplegar una àmplia representació del teixit associatiu riberenc i de la plana política ebrenca, entre ells l’alcalde de Móra d’Ebre i diputat provincial, Joan Piñol; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès; la directora general de Joventut, Norma Pujol; directors territorials, com Ferran Bladé, de Cultura; consellers comarcals, alcaldes i regidors de tots els pobles de la Ribera.
“Avui aquí tenim una bona mostra de com la gent és qui fa gran la nostra comarca i el país. I estic convençuda que serem la gent qui farem possible que els nostres somnis es facen realitat”, va dir la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera, Gemma Carim, encoratjant a tots els presents a continuar endavant amb la seua labor: “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”, va dir citant a Pompeu Fabra, i reivindicant “la nostra estimada Ribera d’Ebre, una terra que batega cada dia més fort per fer-se sentir”.
El primer guardó que es va donar a conèixer va ser el d’entitats. El president de La Cana de Flix, Jaume Masip, va ser l’encarregat de recollir l’estatueta amb la silueta de plata de la Ribera d’Ebre sobre una àgata blava, evocant l’Ebre, amb un nus símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt. “Tots avui aquí som guanyadors, dèiem amb la resta de candidats. Només el fet d’estar nominats ja suposa un reconeixement molt important”, va agrair el portaveu de la Cana, l’entitat que els darrers 17 anys ha recuperat bona part del patrimoni històric i arqueològic de Flix que, de no ser per la seua labor, corria un seriós perill de desaparició: Des del castell carlí, a la museïtzació d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil, passant per un molí del segle XVII, la reclosa del canal de navegació de l’Ebre del segle XIX, part de les muralles i torres medievals, la colònia industrial de la fàbrica, el Nucli Antic i el poblat ibèric de Sebes i la seua necròpolis, que ben aviat seran visitables.
El premi també reconeix les iniciatives d’esta entitat per divulgar este patrimoni, amb jornades i cursos per conèixer també altres pobles de la Ribera, visites guiades, la recreació del final de la batalla de l’Ebre, publicacions i blocs.
Sirga d’Or per Joan Ramon Vinaixa
Minuts després, en l’apartat individual, el pin d’or se’l va endur Joan Ramon Vinaixa, que en el seu discurs també va destacar la vàlua professional i humana dels altres dos candidats. Este mestre i historiador, referent català de la història dels segles XVIII i XIX de les Terres de l’Ebre, va agrair el premi destacant la satisfacció de recollir-lo envoltat d’un gran nombre d’apassionats per la música, les lletres, la història, el riu i la natura riberenca, en relació al públic que omplia la Llanterna. I és que per Vinaixa, que autodefineix la seua trajectòria com “la història d’una passió, passió per la història”, la Sirga d’Or “és un reconeixement a la passió de les persones per allò que els agrada”.
I com va dir la presidenta del Consell, “és bonic quan les passions i els coneixements es comparteixen i se sumen a la història col·lectiva, i quan les experiències i ensenyances són capaces de guiar i contagiar amb generositat a qui escolta”. En aquest cas, amb un premi com la Sirga d’Or, per “fer brillar i distingir allò que és nostre, tot allò que és Ribera d’Ebre i que reforça la nostra identitat. Tot allò que uneix als nostres pobles, que és molt”, va dir Gemma Carim.
Cohesió comarcal, sentiment col·lectiu
L’elecció dels guanyadors ha estat feta per part dels socis del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), encarregats de votar les candidatures escollides per un jurat format per membres de la seua Junta i representants dels seus patrons, entre ells el mateix Consell i els Ajuntaments de Móra d’Ebre, Flix, Ascó i Vinebre.
Segons el seu president, Juanjo Duran, “la Ribera d’Ebre es troba en una època dolça, de forta cohesió territorial i voluntat conjunta de progrés” i, en este sentit, va destacar el paper vertebrador del CERE, “fonamental per cohesionar la comarca en l’àmbit cultural, territorial i humà”.
Per la seua banda, l’alcalde de Móra d’Ebre va felicitar al Consell Comarcal i al Centre d’Estudis per iniciatives com este premi, ja que “posar en relleu i donar a conèixer les persones que treballen per la comarca i la seua labor ens ajuda a ser més forts, més valents i a tenir més empenta”.
La presidenta del Consell Comarcal va agrair aquest sentiment col·lectiu i va reconèixer el paper de “tots els riberencs i riberenques que fan i fem possible que la Ribera d’Ebre sigui una comarca viva i activa”.
La consellera de Cultura, Laura Borràs, molt coneixedora de la comarca i “altaveu i ambaixadora de la Ribera i les Terres de l’Ebre” allà on va, va citar dos fragments del ‘Camí de Sirga’ de Jesús Moncada per dir: “serem capaços de superar les dificultats dels temps actuals i la falta de normalitat democràtica, i ens en sortirem igual que som capaços de preservar la memòria i allò que som com a poble”, perquè “sempre ens revoltarem contra aquells que es revolten contra la cultura i la llibertat”, va dir Borràs, fent referència a com els sirgadors riberencs remuntaven riu amunt els seus llaüts, superant totes les dificultats.
En l’edició d’enguany també n’eren finalistes Josep Maria Pros Tarragó i Manel Saltor Pons, així com l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó i l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari (APPF) - Museu del Ferrocarril de Móra la Nova.
La consellera de Cultura del Govern català, Laura Borràs, va ser l’encarregada de lliurar la Sirga d’Or als homenatjats, en un acte al Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre que va aplegar una àmplia representació del teixit associatiu riberenc i de la plana política ebrenca, entre ells l’alcalde de Móra d’Ebre i diputat provincial, Joan Piñol; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès; la directora general de Joventut, Norma Pujol; directors territorials, com Ferran Bladé, de Cultura; consellers comarcals, alcaldes i regidors de tots els pobles de la Ribera.
“Avui aquí tenim una bona mostra de com la gent és qui fa gran la nostra comarca i el país. I estic convençuda que serem la gent qui farem possible que els nostres somnis es facen realitat”, va dir la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera, Gemma Carim, encoratjant a tots els presents a continuar endavant amb la seua labor: “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”, va dir citant a Pompeu Fabra, i reivindicant “la nostra estimada Ribera d’Ebre, una terra que batega cada dia més fort per fer-se sentir”.
El primer guardó que es va donar a conèixer va ser el d’entitats. El president de La Cana de Flix, Jaume Masip, va ser l’encarregat de recollir l’estatueta amb la silueta de plata de la Ribera d’Ebre sobre una àgata blava, evocant l’Ebre, amb un nus símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt. “Tots avui aquí som guanyadors, dèiem amb la resta de candidats. Només el fet d’estar nominats ja suposa un reconeixement molt important”, va agrair el portaveu de la Cana, l’entitat que els darrers 17 anys ha recuperat bona part del patrimoni històric i arqueològic de Flix que, de no ser per la seua labor, corria un seriós perill de desaparició: Des del castell carlí, a la museïtzació d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil, passant per un molí del segle XVII, la reclosa del canal de navegació de l’Ebre del segle XIX, part de les muralles i torres medievals, la colònia industrial de la fàbrica, el Nucli Antic i el poblat ibèric de Sebes i la seua necròpolis, que ben aviat seran visitables.
El premi també reconeix les iniciatives d’esta entitat per divulgar este patrimoni, amb jornades i cursos per conèixer també altres pobles de la Ribera, visites guiades, la recreació del final de la batalla de l’Ebre, publicacions i blocs.
Sirga d’Or per Joan Ramon Vinaixa
Minuts després, en l’apartat individual, el pin d’or se’l va endur Joan Ramon Vinaixa, que en el seu discurs també va destacar la vàlua professional i humana dels altres dos candidats. Este mestre i historiador, referent català de la història dels segles XVIII i XIX de les Terres de l’Ebre, va agrair el premi destacant la satisfacció de recollir-lo envoltat d’un gran nombre d’apassionats per la música, les lletres, la història, el riu i la natura riberenca, en relació al públic que omplia la Llanterna. I és que per Vinaixa, que autodefineix la seua trajectòria com “la història d’una passió, passió per la història”, la Sirga d’Or “és un reconeixement a la passió de les persones per allò que els agrada”.
I com va dir la presidenta del Consell, “és bonic quan les passions i els coneixements es comparteixen i se sumen a la història col·lectiva, i quan les experiències i ensenyances són capaces de guiar i contagiar amb generositat a qui escolta”. En aquest cas, amb un premi com la Sirga d’Or, per “fer brillar i distingir allò que és nostre, tot allò que és Ribera d’Ebre i que reforça la nostra identitat. Tot allò que uneix als nostres pobles, que és molt”, va dir Gemma Carim.
Cohesió comarcal, sentiment col·lectiu
L’elecció dels guanyadors ha estat feta per part dels socis del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), encarregats de votar les candidatures escollides per un jurat format per membres de la seua Junta i representants dels seus patrons, entre ells el mateix Consell i els Ajuntaments de Móra d’Ebre, Flix, Ascó i Vinebre.
Segons el seu president, Juanjo Duran, “la Ribera d’Ebre es troba en una època dolça, de forta cohesió territorial i voluntat conjunta de progrés” i, en este sentit, va destacar el paper vertebrador del CERE, “fonamental per cohesionar la comarca en l’àmbit cultural, territorial i humà”.
Per la seua banda, l’alcalde de Móra d’Ebre va felicitar al Consell Comarcal i al Centre d’Estudis per iniciatives com este premi, ja que “posar en relleu i donar a conèixer les persones que treballen per la comarca i la seua labor ens ajuda a ser més forts, més valents i a tenir més empenta”.
La presidenta del Consell Comarcal va agrair aquest sentiment col·lectiu i va reconèixer el paper de “tots els riberencs i riberenques que fan i fem possible que la Ribera d’Ebre sigui una comarca viva i activa”.
La consellera de Cultura, Laura Borràs, molt coneixedora de la comarca i “altaveu i ambaixadora de la Ribera i les Terres de l’Ebre” allà on va, va citar dos fragments del ‘Camí de Sirga’ de Jesús Moncada per dir: “serem capaços de superar les dificultats dels temps actuals i la falta de normalitat democràtica, i ens en sortirem igual que som capaços de preservar la memòria i allò que som com a poble”, perquè “sempre ens revoltarem contra aquells que es revolten contra la cultura i la llibertat”, va dir Borràs, fent referència a com els sirgadors riberencs remuntaven riu amunt els seus llaüts, superant totes les dificultats.