Batalla de l'Ebre, 80 anys

25 de juliol de 1938: la crònica d'un tinent d'artilleria republicà de 17 anys

El gandesà Enric Borràs Cubells narra fil per randa els primers instants de la Batalla de l'Ebre, la més acarnissada de la guerra d'agressió contra Catalunya

per Xavier Borràs , 25 de juliol de 2018 a les 18:11 |
Soldats creuant el riu, al Museu de la Batalla de l'Ebre a Faió. | J. M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Encenc un Gold-Fake de l'última saca de tabac enviat pels quàquers anglesos. Les parpelles em pesen: m'he llevat, com de costum, a les set del matí i des de les vuit no hem parat de tirar fins al migdia, i després des de les tres de la tarda fins al capvespre. Igual, si fa no fa, que cada dia des d'aquell 25 de juliol en què s'inicià la batalla…"

Qui escriu això és el jove de 17 anys Enric Borràs Cubells (Gandesa, 1920 - Barcelona, 1985), tinent de l'octava bateria del 7,62 llarga de la Reserva General d'Artilleria de la Zona de l'Est de l'Exèrcit Popular, una unitat de reserva destinada a missions exclusivament ofensives que s'instal·là a Pàndols un cop travessat l'Ebre aquella matinada de dilluns d'ara fa vuitanta anys.


Des de la base del Centre d'Operacions Permanent d'Artilleria (COPA) de Figueres, on s'havien muntat les peces noves de trinca de la bateria –recent arribades de la Unió Soviètica–, van fer cap a Marçà, a prop de Falset, al Priorat, per a intervindre en la preparació de l'ofensiva de l'Ebre, obra mestra de la tàctica militar, que desfermarà la batalla mes acarnissada de tota la guerra.

25 de juliol de 1938: 00:15 h

"… A un quart d'una de la matinada havia començat a creuar el riu la infanteria en barques –continua el jove comunista, afiliat a les JSU (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya) en un local del carrer Montseny, al barri de Gràcia, el juliol de 1936–, o bé a peu, amb el fusell enlaire, aprofitant el baix nivell del riu en esta època. En silenci, fora d'algun breu i esporàdic combat a base de baioneta calada i bombes de mà, s'anà ocupant la riba esquerra i les poblacions d'aquell sector central: Miravet, Benissanet, Móra d'Ebre, Ascó… A trenc d'alba, les nostres bateries, emplaçades a les altures de Rasquera, Benifallet, Ginestar, Móra la Nova i Garcia, començaren llur tasca de 'trituració'  de les forces enemigues en desbandada, amb concentracions massives de foc ràpid i successives variacions en el angles de tir."

El qui després seria la mà dreta de l'historiador Jaume Vicens Vives (Girona, 1910-Lió, 1960) –que havia estat un dels seus mestres a l'Institut Escola del Parc de la Ciutadella de Barcelona–, editor amb Joan Grijalbo (Gandesa, 1911-Barcelona, 2002) i cofundador de l'editorial El Llamp, dirigida pel seu fill Enric Borràs, escriu estes ratlles quaranta-cinc anys després dels fets, passat pel sedàs d'un espès silenci, tant o més extens que la llarga nit del franquisme. Entre d'altres textos –i signat amb el pseudònim Indíbil–, li ho publica el "Dominical" del Brusi durant l'època autogestionària (1983-1984), en una sèrie de tres articles titulats "Terra Alta, setembre de 1938", que van veure la llum els diumenges 24 d'abril, 1r de maig i 8 de maig de 1983.

"A les set matí –afegix el gandesà des de la talaia des d'on albira el seu poble de naixement, Gandesa, capital de la Terra Alta– aparegueren els Katiuska, bombarders lleugers que acompanyats dels caces enfilaren sobre la vertical de la carretera cap a Gandesa metrallant i bombardejant les tropes faccioses en retirada. En cinc dies es pren la Fatarella, el mont Picosa i el vèrtex Gatea, la cruïlla de Camposines, Corbera, Vilalba dels Arcs… Es conqueriren a pit descobert les altures de Serra de Cavalls, els crestalls de Pàndols i, endinsant-se cap al sud, a través dels túnels del ferrocarril de la Val de Zafán a Sant Carles de la Ràpita, fins al poble de Bot, a l'inici dels Ports de Beseit."

La contraofensiva feixista
Borràs fa una detallada crònica en este primer escrit publicat al Brusi sobre els primers passos de l'Exèrcit Popular durant la Batalla de l'Ebre: "Es conquerí el Pinell de Brai i, sense recuperar l'alè, els nostres soldats es feren amos de les altures que dominen Gandesa pel sud-est, est i nord, es plantaren davant dels murs del cementiri de la capital de la comarca, a 21 quilòmetres del riu, i posaren aquesta a l'abast de llurs fusells. Per últim, en un ràpid i furiós atac cos a cos clavaren la bandera tricolor al cim del coll que, al pas dels dies, cobrarà una tràgica fama: la cota 481, que, a l'est de Gandesa, domina des de l'altura la població situada a penes a dos quilòmetres".

Tanmateix, la reacció no es va fer esperar. "… mancat de motoritzada, l'exèrcit republicà veié frenat el seu impuls inicial. Franco envià des d'Alcanyís cap a Gandesa dues divisions en tres dies. I començà la guerra de trinxeres, una guerra dels turons, dels pujols, dels tossals, dels pics i de les comes, si bé tan sols fins el 10 d'agost, dia en què l'exèrcit franquista llençà la seva primera contraofensiva, amb un formidable desplegament de material terrestre i aeri. Fins al 24 no es perd la cota 481, que en catorze dies de combats ferotges canviarà de mans nou vegades. El 28, els fatxes recuperen Corbera, on la nostra bateria ha estat emplaçada durant dues setmanes als entorns de Santa Madrona. I avui, 3 de setembre, estem emplaçats uns quatre quilòmetres més avall de Camposines, en una vall oberta, però protegida al sud per una paret roquera d'uns 300 metres d'altitud…".

Enric Borràs Cubells va fer tota la guerra fins a la retirada, va ser retingut al camp de concentració d'Argelers, en va fugir i va estar dos anys fent tombs per la Catalunya del Nord fins que va tornar al Principat, on va ser arrestat i enviat a un batalló disciplinari de treballs forçats a Cerro Muriano (Còrdova), per bé que va ser donat "inútil" per al "servei" al cap d'un any si fa no fa; posteriorment, en una gran caiguda de militants del PSUC, va ser detingut i passà 5 anys a la presó Modelo de Barcelona, on també va ser vexat i torturat. Més de trenta anys després de l'inici del cop feixista, tornava a la ciutat grisa i fosca de l'Espanya franquista que, encara avui, perdura, malauradament, en el nostre país.

 

 

Participació