12
de març
del
2018
Actualitzat
a les
21:20h
La Societat Obrera de Tivissa va dur a terme dissabte un acte d’aplicació pràctica de la Llei 11/17, “de reparació jurídica a les víctimes del franquisme”. L’acte, encapçalat pel president de la Junta de la Societat, Jaume Pallissé, va reunir 65 persones en el seu dia represaliades per la maquinària franquista. “Ha sigut un treball d’equip entre tots els membres de la junta”, va remarcar el president, que espera que iniciatives com esta es vagen reproduint pels pobles i entitats de la comarca, “a fi de restituir la memòria i dignitat de les víctimes del franquisme”, va apuntar.
Un dels moments més solemnes i emotius va ser el lliurament a les famílies dels represaliats dels certificats personals d’anul·lació dels sumaris franquistes, aconseguits amb la col·laboració del departament de Justícia de la Generalitat.
La iniciativa va comptar amb la col·laboració de figures preeminents en l’impuls a la llei i la seua aplicació, com l’advocat i historiador Josep Cruanyes; l’ex diputada i professora de la URV Montserrat Palau; el també historiador i soci d’honor de la SO Pere Muñoz i el portaveu i impulsor del Band d’ADN de desapareguts en la guerra civil Roger Heredia.
La sala la Valquiria, on es va celebrar l’acte, estava plena de gom a gom (més de 120 persones), entre els familiars, càrrecs públics (entre ells la presidenta del consell comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim), regidors, socis de la entitat i veïns de la població. També hi va estar present, de forma voluntàriament discreta, l’ ex-vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Anna Simó i l’historiador Tomás Biosca, autor de la investigació sobre els orígens de la Societat Obrera, que es va publicar l’any 2004.
Els ponents van comentar la gestació, l’elaboració, la transcendència pública i privada, l’oportunitat i la necessitat de la Llei; emfatitzant que el Parlament la va aprovar per unanimitat. “Hi va haver un comú denominador en les reflexions de tots els ponents: la semblança entre el comportament històric de l’Estat franquista i l’actual pel que fa a la repressió a ciutadans per motius de ideologia”, explica la SO en una nota de premsa.
Jaume Pallissé va recordar les bases que sustenten la Societat Obrera, tot destacant la justícia social, el republicanisme, la igualtat, la democràcia i els drets humans.
Finalment, Valentina Domènec va ser l’encarregada de descobrir una placa commemorativa. A la Valentina li van matar al pare, president en aquell moment de la Societat Obrera. Els aplaudiments, la satisfacció, l’emoció i els agraïments, van ser sentiments comuns i compartits, malgrat el regust amarg de rememorar els actuals empresonats.
Un dels moments més solemnes i emotius va ser el lliurament a les famílies dels represaliats dels certificats personals d’anul·lació dels sumaris franquistes, aconseguits amb la col·laboració del departament de Justícia de la Generalitat.
La iniciativa va comptar amb la col·laboració de figures preeminents en l’impuls a la llei i la seua aplicació, com l’advocat i historiador Josep Cruanyes; l’ex diputada i professora de la URV Montserrat Palau; el també historiador i soci d’honor de la SO Pere Muñoz i el portaveu i impulsor del Band d’ADN de desapareguts en la guerra civil Roger Heredia.
La sala la Valquiria, on es va celebrar l’acte, estava plena de gom a gom (més de 120 persones), entre els familiars, càrrecs públics (entre ells la presidenta del consell comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim), regidors, socis de la entitat i veïns de la població. També hi va estar present, de forma voluntàriament discreta, l’ ex-vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Anna Simó i l’historiador Tomás Biosca, autor de la investigació sobre els orígens de la Societat Obrera, que es va publicar l’any 2004.
Els ponents van comentar la gestació, l’elaboració, la transcendència pública i privada, l’oportunitat i la necessitat de la Llei; emfatitzant que el Parlament la va aprovar per unanimitat. “Hi va haver un comú denominador en les reflexions de tots els ponents: la semblança entre el comportament històric de l’Estat franquista i l’actual pel que fa a la repressió a ciutadans per motius de ideologia”, explica la SO en una nota de premsa.
Jaume Pallissé va recordar les bases que sustenten la Societat Obrera, tot destacant la justícia social, el republicanisme, la igualtat, la democràcia i els drets humans.
Finalment, Valentina Domènec va ser l’encarregada de descobrir una placa commemorativa. A la Valentina li van matar al pare, president en aquell moment de la Societat Obrera. Els aplaudiments, la satisfacció, l’emoció i els agraïments, van ser sentiments comuns i compartits, malgrat el regust amarg de rememorar els actuals empresonats.