Los Alfacs Shore

per Aguaita.cat , 22 de juliol de 2013 a les 16:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Lo Mascarat

A tots els pobles i ciutats hi ha personatges que destaquen per les seues excentricitats, paranoies i aventures en general, que fan que sempre estiguen en boca dels ciutadans. A aquests individus, a les capitals els acaben contractant per ser protagonistes de programes de telemerda. I aquí baix, com que la televisió és bastant rudimentària perquè no sabem fer birgueries amb l'Adobe Premiere, en no poder col·ocar-los a cap programa de televisió, els acabem fent alcaldes i polítics.

Del malparit que va crear Lo reüll i que es dedica a fotre's de les intocables tradicions del nostre territori, arriba una comèdia autòctona basada en fets reals i subvencionada pels nostres impostos: "Los Alfacs Shore", una superproducció ebrenca en què un grup de polítics del nostre territori conviuran en un conegut càmping en territori disputat per canareus i rapitencs i faran allò que més bé saben fer: Tocar-se els collons. Ah! I dur a la pràctica les mil i una idees de MacGiver per les quals destaca el seu historial. Si alguns ja tremolàvem de tindre'ls al poder dels nostres pobles, imagineu-vos què poden arribar a fer tots junts en un mateix campament. El partit polític de la Cori, al seu costat, són uns aficionats.

Possiblement sigue més perillós ajuntar tots els aspirants en un mateix campament que no tota la merda energètica concentrada que tenim al nostre territori, i com que no volem protagonitzar un incident fatal com el que hi va haver el 1978 al mateix càmping fruit d'ajuntar diferents ments prodigioses, farem un càsting perquè només n'entren 6, i seran els lectors de l'Aguaita qui els seleccionaran. Abans d'iniciar el projecte, vam consultar un dermatòleg que ens va previndre que molts dels participants tenien la pell molt fina, i que millor no tocar-los massa, no siga cas que se'ns irriten. Així que, per no desvetllar-ne la identitat amb allò que és més sagrat, el nom i cognoms, els batejarem amb un pseudònim. 

Els aspirants

Bob Marley

Des de Rasquera arriba Bob Marley, d'ERC, un exalcalde que un dia, visualitzant el programa 'Callejeros', va veure que hi havia gent que es guanyava la vida plantant i venent cànnabis, i com que el futur dels jóvens del seu poble era molt incert i qui més qui menys tenia el consum d'herba com el pa de cada dia, li va baixar el sant del cel, es va passar la moral i l'ètica pel forro i va tindre la brillant idea de proposar en ple municipal crear una plantació de marihuana. Després de veure l'embolic on s'havia fotut va decidir que, si Rasquera havia de ser la Meca dels porretes, almenys que ningú li pogués retraure en un futur, així que va convocar un referèndum i va dir que si el 75 % de la població no li donava suport, plegaria. Bob Marley va aconseguir el 57 %, es va haver de menjar les seues paraules i va haver de dimitir. Però no va marxar sense haver aconseguit col•locar, i mai millor dit, Rasquera al mapamundi, al costat de ciutats importants o microestats de la mida de Mònaco, Antigua i Barbuda o Singapur.

El 'dúo dinámico'

Les següents candidates vénen en pack: El dúo dinámico, dos diputades de CiU, una de Tortosa i l'altra, d'Amposta. Com que no volem ser centralistes, començarem a parlar de l'ampostina, a qui anomenarem 'la Capcinadeta', reconeguda per haver-nos delitat amb una fotografia digna de la revista Vogue, en què se la veia posant al Parlament de Catalunya mentre feia una becaina en un dels sofàs públics, amb els peus sobre una taula; això sí, la noia va ser molt educada i es va traure les sabates, per no embrutar el vidre. L'entranyable imatge va ser presa mentre l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recorder, responia una interpel·lació d'ICV-EUiA sobre la pujada del cànon de l'aigua. Possiblement tenia el mateix problema d'insomni que el rei, que a la nit li costa dormir pensant en l'atur dels jóvens ebrencs. I és que en lloc de diputada, potser l'haurien pogut fitxar de model, ja que si no li fan la foto dormint la mona, li la fan amb els indignats. El dia de l'assalt al Parlament, uns grup de fans indignats la va aturar com fan amb Justin Bieber i no la van deixar marxar sense abans haver-se fet una sessió fotogràfica amb ella. L'altra diputada és 'la Soraya', la mà dreta de l'alcalde de Tortosa igual que la Santamaria ho és de Rajoy. A diferència de l'anterior diputada, que les càmeres la van fotografiar in fraganti en condicions no desitjades, a la tortosina és impossible fer-li una foto del costat equivocat, ja que abans d'anar a les sessions del Parlament se sotmet a una sessió de perruqueria acompanyada de maquillatge que la deixa espatarrant. Després és normal que ningú la conegue per Tortosa, perquè és una metamorfosi. Possiblement vulga fer-li la competència a la Camacho.

Doctor Jekill i Mr Hyde

I ja posats a parlar de metamorfosis i tortosins, el següent candidat és el 'Doctor Jekill i Mr Hyde', l'alcalde, que si algú no el coneix encara significa que té un problema ja que així com Gotham recorria a Batman, Tortosa recorre a ell perquè ho fa tot "molt bé". La característica principal d'este personatge és que és capaç de tombar una moció ciutadana per la retirada del símbol feixista més gran de tot Catalunya i després situar-se a primera fila de la manifestació de l'11 de setembre en favor de la llibertat de Catalunya, que per si algú no ho sabia, si Catalunya a dia d'avui no és independent és perquè quan manava Franco i ell ens va proposar en incomptables ocasions anar-nos-en d'Espanya, els republicans li van dir que no. El feixisme espanyol i el catalanisme sempre van anar molt lligats, és per això que a l'alcalde aquella figura no li molesta a la vista. Però més enllà d'este petit detall, el 'Doctor Jekill i Mr Hyde' és omnipresent en la majoria de mitjans ebrencs. Fins i tot a l'Aguaita, on no som gens teistes, si no, fixeu-vos com estem parlant d'ell. L'alcalde de Tortosa és la perfecció absoluta marcada per una prepotència creixent i un caràcter marcat per una majoria absoluta que ben aviat arribarà a superar la del Rei Sol. Salve!

Matamoros

I no podem deixar Tortosa sense parlar de 'Matamoros', el cognom que, si el món fos perfecte, Nostre Senyor li hauria donat al següent protagonista ja que té un odi innat cap a tot allò que prové de l'Islam, fins al punt que compta amb números romans, no siga cas que s'infecte. 'Matamoros' és un inconformista, ja que constantment presenta propostes al Ple municipal sabent amb antelació que no serviran per a res. Però el pobre home, ja que l'han fet regidor, almenys que no puguen dir-li dropo. Una dels seus 'greatest hits' el va dir en una apel•lació en una moció del PSC pels drets LGTB en què va afirmar que "l'Orgull gai és un espectacle pseudopornogràfic i més propi d'un cabaret". Aquesta sentència surt de la boca d'un senyor que freqüenta mítings que semblen aquelarres. I perquè temen la llei, si no ja n'haurien cremat més d'un.

La lleona

Gran amiga de 'Matamoros' és 'la Lleona', líder del PP d'Ulldecona, que estèticament crida l'atenció perquè du una melena llarga, rossa i arrissada, com la del lleó mascle. En plena campanya electoral per les municipals, mentre 'Matamoros' es dedicava a llençar una 'Yihad' als moros li va sortir la vena xenòfoba i li va escriure al seu mur de Facebook que a Ulldecona la que portaven una mora a les llistes eren els socialistes. Estos, que freqüentaven el mur de 'la Lleona', van trobar el missatge i el van difondre amb l'objectiu de fer-li contracampanya. Doncs va resultar ser que els xenòfobs del poble la van votar i va traure els millors resultats que el PP ha tret al municipi. 'La Lleona' és el conillet d'índies del PP de les Terres de l'Ebre, ja que quan tenen alguna idea de bomber, sempre recorren a ella. Per exemple, la legislatura passada va presentar al Ple municipal l'arcaica i casposa proposta de penjar el bust del rei i la bandera constitucional espanyola d'acord amb el que diu la Constitució. També és de les que creuen que Zapatero i Rajoy són dos de diferents. Fa uns anys es va dedicar a malparlar de l'expresident del govern d'una forma bel•ligerant sense aportar arguments clars, i a dia d'avui té fe cega en Mariano Rajoy. S'entén que, amb Zapatero, el PP no li donava dinerets, i ara que han canviat les cireres, sí. Curiós és quan es justifica de la corrupció del PP afirmant que n'hi ha a tots els partits. Malgrat tot, a diferència dels seus compatriotes del PP territorial, cal valorar-li la seua empatia i el seu exemple com a demòcrata en donar suport a una Plataforma per la Retirada dels Símbols Feixistes.

I parlant de lleones, l''affair' de la Sénia no va tindre res a veure amb la lleona d'Ulldecona. L'exalcalde de la Sénia, "l'amo del pantano", del PSC, mereix entrar als Alfacs Shore després de fer la famosa declaració que "la lleona podria arribar a veure les persones com a salsitxes".

El ferreter

Un altre candidat d'Ulldecona és "el Ferreter". Un senyor que porta dins el consistori municipal des de la transició democràtica i que com a CiU no el van voler, va fundar el seu propi partit, Ulldecona Grup Independent. Al 'Ferreter', de menut, a escola, li van preguntar què volia ser de gran, i ell va dir que alcalde. Passats els 50 anys, sembla que no va assimilar que si mai ha guanyat unes eleccions deu ser perquè el poble no el vol d'alcalde. I ell, tossut que tossut, que volia ser alcalde. A les darreres eleccions va quedar el penúltim, amb un regidor, perquè la CUP no va arribar a entrar al consistori, i va fer xantatge a 'la Lleona', que tenia dos regidors, que si volia cobrar al mes, o li donava l'alcaldia o pactava amb algú altre. 'La Lleona' va picar l'ham i li va regalar l'alcaldia amb un pacte amb CiU, que tenia quatre regidors, i Ulldecona va tindre un alcalde d'un regidor per caprici personal. També gran aficionat als bous, durant el seu mandat va ser un dels protagonistes de 'l'affair antitaurí', en què un grup d'aficionats van increpar tres jóvens antitaurines que estaven enregistrant els bous al carrer i fins i tot un va arribar a agredir-les trencant les càmeres (sentència del jutge que va condemnar l'agressor). 'El Ferreter' va voler posar pau i les va invitar educadament a marxar del lloc després de donar-los el diploma de non-gratitud. Sembla ser que 'El Ferreter', en lloc d'invitar els forasters a vindre a Ulldecona, els invita a marxar. Mesos més tard, quan l'alcalde va ser cridat pel jutge per declarar sobre l'agressió no recorda què va passar, ni qui hi havia, ni què es va dir, ni res de res. Sort que les noies gravaven. També és dels que tracta els forasters com a ximples. Un dia, mentre treballava al restaurant, venia a fer de mestre de cerimònies d'una boda civil. Per no haver de caminar fins a l'aparcament del banquet, la seua idea era aparcar al del restaurant, que estava més prop d'on hi havia d'haver la cerimònia. Com que va veure que el volia fer caminar, va parar el cotxe i, prenent-me per estranger, la conversa va ser la següent:

-Han d'anar a aparcar allà darrere, que és l'aparcament de la boda.

-No, no. NOSOTROS, VENIR, A CASAR —va dir en llenguatge Tarzan.

-Sí, sí, i tot el que vulguen, però l'aparcament és darrere el restaurant.

El regidor que anava al costat, que ja em coneixia, li va clamar l'atenció explicant-li qui era jo, i acte seguit va vindre a demanar-me disculpes. Evidentment, 'el Ferreter' s'havia equivocat, però jo ja l'havia retratat.

L'Alcalde dels 600

Un cas similar i històric d'alcalde per la cara el protagonitza un polític del PP a finals de la dècada dels noranta a Deltebre: "l'Alcalde dels 600", quan això dels pactes era com explicar la comptabilitat de la Cooperativa de l'Aldea a un dels afectats, una conya que no saps per on agafar-la. El polític del PP tenia 682 vots, i amb el suport del PSC (2.509 vots) i IC (420), va aconseguir ser alcalde de Deltebre contra els 3.106 sufragis que va aconseguir CiU. L'explicació que van donar: "Una qüestió personal contra l'exalcalde", cosa que palesa que els afers personals passen per davant dels públics i democràtics. "L'alcalde dels 600", després de patentar el pacte 'contranatura', ha fet carrera al PP com a diputat al Parlament de Catalunya. Sembla ser que només poden ser diputats els 'cracks'.

L'Entrenador

I des d'Ulldecona ens arriba també "l'Entrenador". Gran pensador i ideòleg brillant que, després de fugir del PSC dominat pel conegut popularment com a "Gran Cacic", el van fitxar a Esquerra Republicana, on durant molts d'anys va dedicar una important tasca de crítica municipal per denunciar les injustícies del PSC amb una publicació periòdica de xafarderies. Per destronar el "Gran Cacic", va arribar a pactar el 1995 amb CiU, el partit del 'Ferreter' i el PP: curiosa mescla; i el 2003, va pactar amb el "Gran Cacic" perquè li va donar peixet amb l'alcaldia compartida. Nostàlgic de mena de la Ulldecona dels anys 60, se li va ocórrer la brillant idea que el seu municipi havia de tornar a produir vi, i seria l'Ajuntament qui se'n faria càrrec. El resultat: 60.000 euros invertits en un vi que la gent del poble va comprar per a record de l'ampolla, ja que el vi no serveix ni per a vinagre, i a dia d'avui es reparteix com a obsequi per a maridar, o millor dit, destrossar, degustacions patrocinades per l'Ajuntament del municipi. No tenint-ne prou amb això, a les darreres eleccions va presentar-se de nou amb el partit independent ARA-CUP, ja que d'ERC va plegar i es va dissoldre el partit. Al seu programa va desenvolupar la idea del vi amb la producció de iogurts, melmelades, formatges i fins i tot la venda d'aigua embotellada de l'Ermita de la Mare de Déu de la Pietat. L'oposició, per tal de desprestigiar-lo, va iniciar una campanya retratant-lo com un 'hippie' que arruïnaria el poble, ja que estos 60.000 euros perfectament s'haurien pogut invertir en bous, partida imprescindible en qualsevol pressupost de festes dels polítics populistes. Una de les perles la va pronunciar durant la darrera campanya electoral municipal quan va dir que "tant que es queixaven els de la oposició que no s'havia venut el vi Milliarium, el que ells no sabien és que amb l'excedent de vi de l'any anterior, aquell any no caldria produir-ne perquè encara en tenien en estoc". Més enllà de les anades d'olla que comprometen els pressupostos de l'Ajuntament d'Ulldecona, possiblement siga una de les persones més compromeses en l'àmbit territorial amb contracampanyes com la del Projecte Càstor o la del Transvasament de l'Ebre (tripartit), quan va decidir tirar el carnet d'ERC al riu.

Lo regidor de Cultura

La mateixa legislatura que 'l'Entrenador' va ser alcalde, Ulldecona va tindre un regidor de cultura que ho va ser per compromís més que per gust, ja que a ell el que li agradaven eren les Festes Majors i els bous. "Lo regidor de Cultura" va guanyar rellevància a la comarca del Montsià per ser alcalde del Barri Castell i aconseguir organitzar unes festes envejables amb quatre duros. L'equip de govern d'Ulldecona, format per PSC i ERC, van veure que l'home tenia ull a l'hora de seleccionar proveïdors per a Festes, i negociant se la sabia més llarga que Arturet. La regidoria de Festes va arribar acompanyada de la de Cultura, i aquí ja li va caure el món a sobre, perquè ell per organitzar concerts i guateques molt bé, però no li parles de teatre ni patrimoni que ell és més de bous i futbol. Mai va tindre cap problema a demostrar públicament que a ell allò de ser regidor de Cultura li suava bastant. En una entrevista en què se li va preguntar per les Pintures Rupestres d'Ulldecona, declarades Patrimoni Mundial de la UNESCO i un dels principals atractius turístics de la zona, va definir-les com a "dibuixos a la paret que estaven allà dalt i que de tant en tant venien xinesos i japonesos a veure-ho". I la joia de la corona la va dir públicament quan el Centre Cultural i Recreatiu va estrenar l'obra de teatre "Molt soroll per no res", que cloïa les Jornades de Teatre, just abans de començar la representació van passar-li el micro i va dir clar i contundent: "Vull felicitar al Centre Cultural i Recreatiu per haver fet esta obra, que diuen que serà molt bonica... bueno, no ho sé, ho diuen ells, a mi perquè m'ho han xarrat que jo de teatro no n'entenc... i de fet, estic aquí per no deixar sola a la dona que la tinc allà (assenyalant les butaques), perquè si fos per mi estaria al futbol. Bueno, pos res, que vos ho passeu molt bé i quan sortiu sigueu crítics, que si dieu que es bonica encara mos reclamaran més diners i l'Ajuntament no té un duro". Sinceritat per davant de tot.

Chávez

Anem en tren directe d'Ulldecona fins a l'Aldea, on recollim el següent candidat per als 'Alfacs Shore'. L'alcalde 'Chavez' és la reencarnació de l'estil bolivarià a les Terres de l'Ebre. Un alcalde que treballa per al poble des de la trona, sobretot amb el tema de la crisi de Secció de Crèdit de la Cooperativa, en què amb un discurs populista s'ha convertit en el defensor dels pobres i desemparats afectats. Ara bé, més val que quan comence un dels seus discursos t'agafe lluny perquè et pot deixar distret.

L'il·luminat

Marxem a la costa, concretament a Sant Carles de la Ràpita, on el següent candidat rep el pseudònim de "L'il·luminat", un regidor que ve del PP que destaca per haver posat de moda les corbates de Homer Simpson. A mitjans d'aquesta legislatura, decebut perquè al PP tothom s'havia enriquit menys ell, que no havia rebut mai cap sobresou de l'amic Bárcenas, va decidir abandonar el partit. A les properes eleccions es presentarà amb un nou partit, Més Ràpita, i diuen les males llengües que ja se l'ha vist freqüentant actes de l'Assemblea Nacional Catalana. Serà que ha vist la llum i s'ha tornat catalanista de cop, o tal volta és el líder d'un comando que té com a objectiu boicotejar l'ANC? Apreteu a córrer.

Elvis

I si abordem polítics d'estètica i autènticament matxos silvestres, resseguint la costa del Delta arribem a l'Ametlla de Mar, on trobem l'alcalde 'Elvis', de CiU, per ser el portador del tupé més famós de les Terres de l'Ebre, accentuat per una metxa descolorida al serrell, d'estes que es portaven a finals dels 90 i principis dels 2000 i que li donen un 'look' interessant de cara a captar l'atenció i el vot de les solterones d'or del poble. Podeu cridar-lo guapo, perquè no s'ofendrà. Un dels 'sex symbols' del Baix Ebre.

Lo Metge

I dins la mateixa dinàmica de polítics sexis, des d'Amposta ens arriba 'lo Metge', de CiU, un alcalde que és tot estil i glamur. Amb les seues irresistibles aclucades d'ull i un somriure perfecte, acompanyats d'una barbeta que li dóna un puntet interessant i morbós, ha aconseguit conquistar tota la ciutat amb majoria absoluta. Si ets dona i tens sort, sempre pot dedicar-te un dels seus ja sobats i suats: "Xata!". Son pare aspirava que son fill fos una persona de bé que treballés el camp i ell, després de ser metge, va tirar per la professió més mal vista a banda de la de prostituta, la de polític. Qui li havia de dir, mentre es dedicava al sector sanitari, que anys més tard els mateixos que el van temptar a ser un home de la vida es dedicarien a precaritzar les condicions de treball dels que llavors eren companys seus de professió. Això sí, també espolloga els arbres de la finca, que sempre dóna un plus d'imatge cap a les ampostines quan se l'imaginen tot suat sense samarra amb tota la pitrera de llop descoberta i amb la creu de Caravaca camuflada entre el boscatge.

Duo Pimpinela

La Terra Alta té dos coses bones: el bon vi i el duo "Pimpinela" format per l'alcalde de Batea: 'Paletilla', i el d'Arnes: 'Lo Feréstec'. Igual que la famosa parella musical, que s'estimen amb bogeria però sempre s'estan discutint, el mateix passa amb este duo inseparable que no es poden veure ni en pintura, protagonistes de les més sonades baralles quan van coincidir com a diputats al Parlament. El principal motiu de discussió, a veure qui és més feréstec, matxo i docte de la terra. Sobre el primer, 'Paletilla', del PSC, conta la llegenda que casualitats de la vida van fer que un dia un camió de pernils bolqués a l'altura de Batea. Les males llengües expliquen que tan prompte se li va comunicar a l'alcalde l'incident, este va telefonar nerviós a son fill per què el passés a buscar cagant llets i així anar amb la furgoneta a carregar pernils abans que ho fes qualsevol altre veí. La gent, que és molt dolenta, des de llavors el van batejar amb el nom de 'Paletilla'. Té dos passions: la terra, a la qual s'ha dedicat tota la vida amb el cultiu de la vinya i d'on presumeix ser el més gran sabedor; i la política, on el PSC li ha permès col•leccionar càrrecs. L'altre contraient, l'alcalde de CiU d'Arnes, 'Lo Feréstec', és el que se n'anomenaria un personatge viciat per la política. Igual que el 'Metge', va canviar la professió d'educació primària per la usura, que sembla que donava més diners. I de banquer a polític, que encara en dóna més. Actualment és el president de CDC a les Terres de l'Ebre i el seu màxim representant. Com podeu constatar, ha passat de persona honorable a possible paràsit. "Lo rei", a pesar de ser una autoritat política d'alt estànding que col•lecciona càrrecs com 'Paletilla', tampoc ha renunciat a les seues terres. Per la seua sang hi circula el gen feréstec que fa que de la seua boca rebrolle campetxanisme en estat pur, en forma d'expressions populars descontextualitzades. Ja podria estar fent un míting, en una sessió al Parlament o una entrevista amb periodistes, que si donessen aigua, no hi hauria compromís que valgués, ja que el camp és sagrat. La gran batalla entre 'Paletilla' i 'Lo Feréstec' és demostrar qui se la sap més llarga.

Lo puto amo

A diferència dels dos anteriors, que han arribat a tindre alts càrrecs, 'Lo puto amo', solament és alcalde, però a la vegada és una de les persones amb més poder de les Terres de l'Ebre i pocs s'atreveixen a plantar-li cara perquè es poden despertar un dia amb radiació nuclear. L'alcalde d'Ascó, de CiU, és un polític baixotet, amb expressió hieràtica, de poques emocions, que té la mà molt dura i molt poques manies. Fa un parell d'anys, es va passar per la punta de la gaita l'opinió pública del seu territori i va plantar cara a la Generalitat, i fins i tot al president del seu partit polític, quan va proposar el seu municipi com a candidat per a la instal•lació del cementiri nuclear, o com ell en deia: "Magatzem Temporal Centralitzat", que queda més cuqui i docte. Ell sap que sota el seu poder té una de les mines d'or i de merda més potents de les Terres de l'Ebre, la central d'Ascó, i que això l'ajuda a tindre sota el seu control una quantitat de diners modesta que l'ajuda a fer i desfer el que vol. Efectivament, una ment maquiavèl•lica que mereix pocs respectes per part dels ciutadans de les Terres de l'Ebre i que possiblement als Alfacs Shore acabaria irradiant els seus contrincants.

Lo format

El candidat a participar als Alfacs Shore més jove arriba de Deltebre. 'Lo format', de 25 anys, és el que avui es denomina 'un polític de laboratori'. Ja des de menudet, a casa li devien dir que ell, de gran, polític, així que tan prompte va saber pronunciar "Pesecé" va fer cap als socialistes, on es va convertir en el primer secretari de les JSC de Deltebre, la Cava i Jesús. Com que això de la política sembla que li tirava més que el pernil a l'alcalde de Batea, se'n va anar a Barcelona a estudiar Ciències Polítiques, i com era d'esperar, avui és tercer tinent d'alcalde del seu poble, que ja té mèrit tal com té el pati el seu partit. En 25 anys ja n'aparenta el doble per les formes d'expressar-se i de fer, perquè com molt bé sap 'La Capcinadeta', esta professió cansa i envelleix molt. De totes formes, cal valorar-li que, a diferència de molts polítics del PSC de les nostres terres que s'hi mantenen perquè més enllà de l'ètica i la ideologia política hi ha pagar el BMW a principi de mes, ell ha obert els ulls i ha renegat del PSC perquè ha vist que a una casa de putes s'hi viu millor. Independentment de si el seu futur està o no amb els socialistes, tot augura que acabarà d'alcalde de Deltebre, que per a això ha estat criat.

L'imputat

A Mòra d'Ebre arriba com a candidat dels 'Alfacs Shore' 'L'imputat', de CiU. Es tracta d'un polític ja retirat que ha fet fins a quatre visites als jutjats, patrocinades pel seu rival polític del poble. Segons 'l'Imputat', el socialista patia d'una "paranoia persecutòria". La més sonada ve de l'any 1993, quan va ser sentenciat a 22 mesos de presó i inhabilitació per exercir càrrecs públics, ja que durant el seu mandat va llogar a l'Ajuntament un magatzem propi que havia estat embargat per una entitat financera. Es va retirar de la política el 2003 perquè un pacte entre PSC i ERC el va fotre fora de l'Ajuntament. A vespres del 2011, el cuquet de la política va tornar-li a picar. Els motius de presentar-se de nou a unes eleccions amb una candidatura independent? El de sempre: "Perquè pensava que Móra d'Ebre havia de recuperar la il•lusió perduda", que és la mateixa parida que ens va vendre Artur Mas; "perquè la gent li demanava tornar a la política", "perquè ja n'hi havia prou de dependre de dictàmens externs", "perquè hi ha gent d'esquerres, centre i dreta que l'estima", "perquè no es pot renunciar al puntet catalanista", "perquè ni que li paguessen aniria en una candidatura que no fos independent", "perquè considerava que Móra d'Ebre necessitava una quarta força política"... i altres arguments per no dir que té ganes de mambo, que com en política no s'hi està enlloc i que té un ego formidable que no aguanta anar de segon, tercer o quart en la llista de CiU. De fet, els mateixos membres del seu antic partit ni tan sols el van invitar a tancar llistes. Evidentment, els seus camarades no es van quedar indiferents i van tramitar un expedient disciplinari per expulsar-lo del partit. Ell encara es preguntava per què. Home... Salta a la vista que si no vas a les reunions de CDC, et dediques a tirar merda als regidors del partit en què hi vas formar part perquè no t'hi volen i promous una candidatura independent, molt 'garrulos' serien si es quedessen tan amples.

'Els Corleone' i 'La Camorra'

Els darrers candidats dels 'Alfacs Shore' arriben en comunitat: 'Els Corleone' i 'La Camorra' ebrenca, dues famílies que es disputen el poder polític d'Alcanar. Farem uns petits apunts però no en parlarem en profunditat perquè no volem que ens trenquen les cames ni se'ns querellen. Si voleu llegir alguna de les glòries, només cal que busqueu per Aguaita.cat. Les dos famílies, dels partits polítics ERC i CiU, porten una guerra encoberta, explícita en els plens municipals, que no poden anar al lavabo sense recriminacions ni retrets, i que algun dia es traduirà en alguna ganivetada. La joia d'Esquerra és 'l'Home tranquil', l'alcalde, un senyor que ha arribat al poder i s'ha trobat una herència fantàstica d'irregularitats urbanístiques, la més sonada és la del cas Turov (l'Ajuntament està obligat a enderrocar 32 habitatges per ordre del jutjat de Tarragona perquè havien estat construïts sense els permisos pertinents); que ha hagut de pactar amb el PP els pressupostos locals, i altres històries per a no dormir. Qualsevol altre polític en una situació similar hauria recollit el 'xiringuito' i se n'hauria tornat cap a casa. Deu ser que el sou el deu compensar amb una partida de disgustos.

La 'Gaviota'

Un dels darrers candidats és de mare ulldeconenca, tot i que la seua excel·lent trajectòria l'ha desenvolupat a Vinaròs, concretament al PP. 'La Gaviota' és el que se'n denominaria un beat acabat que té com a religió el PP, com a Déu a Aznar, Rajoy fa de profeta, els alts càrrecs imputats en corrupció els té com a sants i Intereconomía és la seua Bíblia. És regidor i exerceix de portaveu de l'Ajuntament de Vinaròs, tot i que l'únic que es dedica a fer és tirar floretes del PP. Gran aficionat a les xarxes socials, els seus missatges són d'extrem mal gust i es dediquen a banalitzar els temes polítics demanant fe en el seu partit i tirant merda a tort i a dret. Especialista a tirar pilotes fora i entendre les coses "per lo general". És dels que creuen fermament que gràcies a les polítiques del PP estem sortint de la crisi, que els seus caps (a destacar el president de la Diputació de Castelló, el senyor Carlos Fabra) són gent honrada i humil que els toca la loteria perquè Nostre Senyor proveeix els nets de cor. És un fidel seguidor de la doctrina maniqueista d'Aznar, que tots els que no estan amb el PP estan contra ell. A destacar, una foto que té al Facebook de ben xicotet en sa excel•lentíssima divinitat José Maria Aznar, que aquell dia li va fer veure la veritat.

Lo Mascarat

I posats a parlar de friquis, el darrer candidat és 'Lo Mascarat', d'Ulldecona. De tots els candidats, és el més tonto perquè a diferència de la resta, no ha guanyat mai un duro en política, més aviat disgustos. Amb 16 anys, contra la voluntat de sa mare, ell i un amic van fundar les Joventuts Socialistes d'Ulldecona, d'on va ser-ne el primer secretari. Dos anys més tard, després d'haver passat unes municipals i unes autonòmiques, decebut en veure l'actitud de polítics en mode campanya i en mode govern, i amb el nou transvasament de l'Ebre aprovat per Montilla, va presentar la seua dimissió de Primer Secretari i va desfer-se de militància de les JSC, tot i que no va arribar a desentendre's del tot. Jove d'idees macabres, a les anteriors municipals va tindre l'ocurrència de penjar una porra electoral del municipi en què restava un regidor al partit del qual havia format part i en donava un més al PP, motiu pel qual es va guanyar l'enemistat de molts dels seus membres, que el tracten de "ressentit" perquè es dedica a fotre canya contra les polítiques del PSC i el PSOE, que qualifica de "poc d'esquerres". Després d'un temps de purificació política, purga i reflexió, va decidir tornar a intervindre en política, esta vegada com a militant d'ICV, d'on forma part del sector tocacollons de les assemblees, que es posiciona per la branca bel•ligerant independentista, tot i que ell no es defineix com a nacionalista, sinó com a persona humana que li importen una merda les banderes i que l'únic que vol és viure tranquil a casa seua, fent el que li rota i parlant com vol. El pas del PSC a ICV, alguns l'han titllat de canvi de camisa. Ell, que és especialista a fer les coses rebuscades i veure-li tres peus al gat, afirma que l'únic que ha canviat són les sigles, que la camisa se l'han canviat els que han contradit, avalat i no criticat els atemptats contra els seus ideals per mantindre unes sigles.

Esmentats tots els candidats i les seues joies i trajectòries, podeu deduir per què les nostres terres són el focus d'atenció del friquisme polític, social i cultural català. Potser econòmicament no estem passant pels millors moments, però entretinguts ho estem de valent. Ara us toca donar la vostra. Aguaita.cat obrirà una enquesta amb tots els pseudònims i sereu vosaltres els que escollireu quins sis candidats entraran a 'Els Alfacs Shore'.

Podeu llegir més articles de Lo Mascarat, aquí.

 

Arxivat a:
Lo reüll